Com sabeu ha anat a tallar la N-340 un munt de
vegades. També sabre que actualment només se fa en dissabtes, un dia que, per
motius familiars, no puc assistir. Però mai fins avui havia vist un tall des
del punt de vista dels afectats.
Avui em fet a un restaurant de les Cases d’Alcanar
un dinar familiar que havíem posposat fa mesos degut a que mon pare se trobava
hospitalitzat. Al sortir per on estava la Creu Roja, i sense recordar-ho (la
veritat), me trobat amb el tall.
He fet unes poques fotos i he pogut
intercanviar algunes paraules amb un parell de camioners que també estaven
atrapats. Tot i que s’ho prenien en filosofia, no podien dissimular el seu
malestar per haver-se trobat en una situació que, al menys un d’ells no s’esperava.
Com he vist que s’han fet les 5 i encara no donaven pas, he optat per donar la
volta i sortir pel principal accés del poble.
En direcció Nord, la cua arribava fins
pràcticament la fàbrica del ciment i això que era un dissabte del mes de
febrer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada