SIGNIFICATIU…

Sobre tot durant l’era Guardiola, s’han comparat les canteres del Barça i del Madrid. Mentre el Barça ha convertit jugadors formats al club des de ben petits en estrelles mundials (Messi -havia debutat abans, però la seva màxima eclosió va arribar amb Pep-, Busquets, Pedro Piqué -no havia triomfat al Manchester-... I els emergents Cuenca, Tello, Thiago, Montoya, etc.), el Madrid a dures penes té jugadors dels seu planter al primer equip.

La prova més evident del que estic dient és que, segons publica el Periódico, a la primera llista de Luis Milla per als jocs olímpics de Londres, hi ha 5 jugadors del planter del Barça (Jordi Alba, Cristian Tello, Thiago Alcántara, Martín Montoya i Oriol Romeu –Chelsea-) per cap del Madrid.  
Tret de Jordi Alba que va abandonar el club al ser rebutjat per l’equip tècnic per la seva baixa estatura, tota la resta (fins i tot Oriol Romeu) han debutat en el primer equip de Barça i, alguns d’ells fins i tot de titulars. Això és tota una garantia a l’hora d’afrontar una competició com els JJ.OO., que, encara que no siguin un referent en quan al futbol, segur que el qui hi van, voldran penjar-se la medalla d’or. 

Si voleu llegir la notícia, mireu-la al Periódico.

Notícia de darrera hora. Thiago Alcántara no s'ha recuperat de la lesió i no acudirà finalment als JJ.OO.   

MASSA BARÇA PER A L’ATLHETIC

L’equip va voler acomiadar-se de Guardiola donant una llisó de futbol i gols al Athletic Club de Bilbao, el finalista d’anit amb el Barça de la Copa del Rei.

Conec a bocs aficionats de l’Athlètic. De fet només em relaciono i som companys de treball. El seu fill, que és del Barça, demà prendrà la comunió. Divendres quan se’n anava cap a casa em va dir: “Si aquesta nit guanyem, diumenge seré el més feliç de la celebració”.

I és que tothom coincidia que el Bilbao, anit, podia alçar la copa del Rei. Mentre em desplaço escolto la radio i un dia així, les referències a la final, eren moltes. Sobre tot quan ja s’apropava l’hora del començament del partit. Tothom deia que el Barça sempre és el Barça, encara que no jugués Puyol ni Alves, ni Villa ni Abidal... Però que el Bilbao no era el de feia 3 anys quan a Mestalla havia perdut la final de la copa contra el Barça. Que l’equip havia millorat molt i que Bielsa en tenia part de la culpa.

Només començar el partit, ja es va poder veure al Barça endollat amb el partit. Abans de que Pedro obris el marcador (encara no es portaven 3 minuts de joc), el Barça ja havia xutat dues vegades a porta amb cert perill. Aquest fet va fer dia a Pitxi Alonso que “es pensava que serien els homes de l’Athletic els qui sortirien més forts”.

Amb un tres i no res, el Barça va posar al marcador els mateixos números que la frase feta. Per tant, mai més ben dit: 3-0. Un gol més de Messi i un altre de Pedro. Quant hem trobat a faltar a Pedro aquest any!

A partir d’aquí el Barça va baixar gas i es va dedicar a conservar el resultat i ja no va buscar amb ímpetu més gols, sobre tot a la segona part.

En honor a la veritat, cal dir que Piqué va fer un penal sobre Llorente, però tot i això, un curt bagatge per al Bilbao durant la primera part. 

Al segon temps el Bilbao va voler mirar d’acurçar distàncies, però es va demostrar que ara com ara, els jugadors bascos estan encara a molta distància dels catalans.

Al veure que amb el futbol era impossible acurçar el marcador i temen que el Barça en una jugada aïllada els podria fer el quart, van començar a jugar brut, amb algunes entrades que es poden qualificar de dures i mereixedores de targeta groga que, l’àrbitre, no sempre va ensenyar. Recordo que després de que l’Athletic perdés la final de l’Europa League, algú em va dir. “ja veuràs com contra nosaltres no jugaran igual i empraran més el joc brut”. Si durant la primera par es van comportar, a la segona els va sobrar violència i els va mancar esperit esportiu, al igual que a la seva afició que, fins i tot xiulaven quan els aficionats del Barça cantaven l’himne del club.

El línies generals els jugadors del Barça van estar esplèndids. Pinto, el porter de la copa, va estar perfecte. Sempre he dit que segurament abans de fitxar amb el Barça mai s’hauria pogut esperar tenir un colofó tan brillant de la seva vida esportiva. Normalment ha estat un espectador de luxe i quan ha jugat ho ha fet força bé i a sobre ha estat protagonista de dues Copes del Rei. Montoya em va agradar mol. Tenia un gran responsabilitat i, no només va cobrir bé la seva banda, sinó que va anar a l’atac amb cert perill. Com ja he dit més amunt, Pedro va estar esplèndid i els dos gols ho diuen quasi tot. Piqué, afortunadament recuperat. Penso que és un jugador imprescindible i que hauria de deixar enrere els problemes (potser extraesportius que ha tingut aquesta temporada per a tornar a ser el jugador que tots coneixem) La resta tots a un bon nivell. Messi, Xavi, Iniesta, Aléxis Sánchez, Busquets, Mascherano, Adriano...

Ara a “rearmar-se” de cara la propera temporada i a tornar-nos a fer il·lusionar amb aquest equip.

Gràcies Guardiola; gràcies Barça. VISCA EL BARÇA!!!     

http://youtu.be/Dc8kr_Zg5F8            

LA FRASE DEL DIA 19-05-2012

“Quan era president (Laporta) feia política i ara que és polític, no sap fer d’expresident”.

Qui la va dir? Un tertulià del programa la tercera Graderia de la Cadena SER el passat dijous dia 17. Vaig reconèixer la seva veu però no li acabo de posar cara. Perdoneu.

Certament, el debat sobre com es fan les coses a can Barça s’ha tornat a reobrir una vegada més la polèmica després de la marxa de Guardiola.

Primer va ser Laporta qui va obrir la caixa dels trons, ahir mateix ho fa fer Johan Cruyff.

La vida m’han ensenyat en no tenir ídols. Crec més amb la forma de ser d’algunes persones que m’envolten que d’aquells que omplen pàgines de notícies i als qui, possiblement, no coneixeré mai. Però posats a escollir, prefereixo a Sandro Rosell que a Joan Laporta. No és la primera vegada que em pronuncio en aquest sentit. Laporta és com Cristiano Ronaldo, un megalòman que es creu superior a la resta dels humans.

No sé si són o no conscients del mal que poden causar a l’entitat. Si ho són, no compren aquesta actitud, al menys que sigui fruit de la rancúnia que tenen (incloent-hi a Cruyff) a la junta actual que, a l’igual com passa en política, va ser escollida en unes eleccions lliures i democràtiques.

Per acabar només un apunt sobre Laporta. Sincerament crec que hauria pogut fer carrera política dintre de Convergència. Ideològicament està molt més prop de les tesis que defensa el partit que lidera Aturo MÉS, que de cap altra formació política.     

PEP, MESSI... I D’ALTRES

Es diu, es comenta, diuen què... Les relacions entre Messi i Pep no eren del tot bones. Sembla ser que l’estrella argentina va qüestionar al seu entrenador en alguna de les darreres alineacions. Serà veritat o no?

Pel que vaig veure ahir, sembla ser que sí. Messi només va felicitar a Pep en el seu 4t gol, mentre que l’entrenador, pràcticament no els va celebrar. He dit pràcticament? Rectifico, no els va celebrar i punt. Algú podria dir. “Però al quart es van donar una bona abraçada”. Efectivament, però perquè no ho va fer al primer, o al segon o al tercer... O és que Messi sabia que en faria quatre i va pensar que ja és felicitarien mútuament en el darrer dels gols? Una mica estrany. Potser si que fa falta una mica d’aire fresc al vestidor del Barça. En menys de 24 hores hi ha he sentit dos comentaris sobre l’oportunitat de la marxa de Guardiola, encara que l’anàlisi el fan en un sentit diferent. Ahir mon fill gran mentre dinaven i avui un exjugador mentre passejava a la gossa, opinen que ara que el Barça està en hores baixes, la marxa de Guardiola no és oportuna i, més que mai, hauria hagut de renovar per mirar d’endreçar la situació.

Mentre Messi a la seva. Amb els 4 gols que va marcar ahir, ja supera en cinc a Cristiano Ronaldo que només en va fer un. Em sembla molt difícil que Cristiano en el darrer partit en pugui fer cinc i, al menys igualar a l’argentí, si aquest no marca. Quasi tota la lliga el portuguès per davant de Messi i a l’hora de la veritat, suposadament, quedarà segon. L’ego del portuguès quedarà tocat de mort.

Ser o no ser el pitxitxi de la lliga és una cosa menor. L’important és guanyar el títol col·lectiu, és ser camions, la resta són mèrits menors. Ho vaig dir l’any passat quan el màxim golejador va ser Ronaldo i ho dic ara. Vull ser coherent.

Messi aquest anys superarà tots els records. Fins ara porta 50 gols a la lliga, quasi la meitat de tots els que ha fet el Barça (112) i ha superat en escreix els que va fer el jugador del Madrid la temporada passada (40)

A més ha batut els següents rècords: ser el màxim golejador de la lliga en una temporada d’Europa i el món i el màxim golejador sumant totes les competicions.

I això que quan va començar a jugar no era un golejador...

FINS SEMPRE PEP, BENVINGUT TITO

Foto Mundo Deportivo.

A Guardiola segurament el retrobarem al futur.  No puc arribar a pensar que mai més entrenarà al Barça, al seu Barça. Es podrà agafar un any sabàtic. Podrà, fis i tot, fitxar per un altre equip punter del futbol europeu (què és el mateix que dir mundial), però tard o d’hora i, possiblement, amb un altre president, tornarà a fitxar pel Barça i ens tornarà a deixar bocabadats amb les seves bones lliçons de futbol.
Però mentre, Vilanova, el seu amic, possiblement el seu deixeble més avantatjat es farà càrrec de l’equip. D’ell s’espera el mateix patró de joc. Que segueixi fent arribar al primer equip als millors de la cantera i, a ser possible que aquests nois passen a convertir-se en “noms”, es a dir, a que siguin jugadors de referència del futbol com ho han estat Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Valdés, Pedro, etc. Estic Segur que Thiago, Tello, Cuenca i d’altres, que ja han arribat al primer equip, acabaran escrivint brillants pàgines de la història del FC Barcelona.
El canvi d’entrenador no significa, necessàriament, un canvi de model, però si que és imprescindible que hi hagin canvis significatius.
No sé quin ha estat el rol que ha jugat aquests anys Vilanova al costat de Guardiola. De les decisions que es prenien, no sé quin percentatge sé li ha d’atribuir a Pep o quin a Tito i si aquest darrer, de vegades, s’havia e mossegar la llengua per no contradir primer entrenador. Pot ser ara podrà posar en pràctica les seves pròpies idees en forma de variacions tàctiques i qui sap si fins i tot psicològiques. Només el pas del temps confirmarà o no les expectatives que ara s’han dipositat en ell com a substitut de qui, possiblement, no admet comparacions possibles. Un vot de confiança per a Tito Vilanova.
I tornant a Guardiola. El mestre, el revolucionari de futbol, el que ha aconseguit en 4 anys allò que la majoria d’entrenadors no aconsegueixen en tota la seva vida: tres lligues, dos Champions, dos mundials de clubs, etc. Té el rècord d’haver guanyat tots els títols possibles (6) en una mateix temporada i, a sobre, en la primera com entrenador de la primera plantilla d’un gran equip. Massa fites aconseguides per posar en dubte la seva capacitat i la seva bona manera de fer.

Per això mateix, no puc comprendre com uns companys de professió com són els tècnics del Madrid no valorin de forma positiva aquesta curta però intensa trajectòria. Ahir reproduïa en aquest mateix blog les paraules del segon de Mourinho: “La Lliga espanyola ha existit i existirà sense Guardiola; ara ja és història”. Sobre aquest comentari opinava el poc elegant que va estar el segon entrenador blanc, però pitjor encara Mourinho que, molt possiblement, si hagués donat la seva opinió hauria estat encara molt més contundent. Lamentable!

I, evidentment, “Guardiola no pot ser història”, tal i com deia Karanka, com a molt serà part de la història del futbol modern, però el seu brillant llibre encara no està acabat. De moment és un punt i a part, però no puc imaginar-me que algú que ha viscut del futbol i para el futbol, decideixi deixar-ho per sempre.
Com deia més amunt, segur que es retrobarà amb tot els barcelonistes dintre d’uns pocs anys...

LA FRASE DEL DIA 29-04-2012

“La Lliga espanyola ha existit amb Pep i sense ell...”.

Qui l’ha dit? Karanka, el segon entrenador del Madrid.

Tal i com titula el Periódico “Mal estil per la Castellana”. On està el “senyoriu” blanc?

Ho trobo totalment lamentable i desencertat que, ni quan Pep Guaridola anuncia que no seguirà a la banqueta del Barça, des de Madrid no sé li reconeguin els mèrits i l’aportació que ha fet al món del futbol.  

I d’explicació només n’hi ha una: ENVEJA.

Karanka dóna la cara i el poruc de Mourinho s’amaga. Dos estils diferents dintre i fora dels camps de futbol. Pep, encara que s’agafi un anys sabàtic, seguirà sent un referent mundial. Molts voldran imitar el seu estil. Mourinho és un entrenador més que ha configurat una gran plantilla a costa dels fitxatges multimilionaris que li ha aconseguit Florentino Pérez, però que no ha sabut rendibilitzar.

El rècord de títols aconseguits per Guardiola trigarà molts d’anys en ser superat. Però molt possiblement, el millor de tots, és tenir a la plantilla una majoria de jugadors sorgits de la pedrera barcelonista, inclòs el millor jugador del món: Messi.

BARÇA: ELS MATEIXOS “PECATS”

No crec que avui es vegin moltes samarretes del Barça pel carrer. L’eliminació d’anit a mans del Chelsea farà que molts “culer” la guardin al calaix de l’armari per a una millor ocasió.
Anit, el Barça ho va tenir tot a favor i no ho va saber aprofitar. Semblava que els astres s’haguessin conjurat a l’hora d’eliminar l’equip londinenc, però aviat es va veure que, després de posar la mel als llavis barcelonistes, els hi van retirar fent-los rememorar vells fantasmes del passat. Uns fantasmes què, afortunadament, feia molts d’anys que no apareixien.
La cruel eliminació d’ahir, con diu la dita, va ser ploure sobre mullat. El Barça no ha aconseguit guanyar en cap dels tres darrers partits (2 contra el Chelsea i el del Madrid) i si “estirem” al quart, contra el Llevant, ens en adonarem de les dificultats que van tenir per guanyar. Només un penal transformat per Messi (per alguns dubtós, per a mi no) els hi va donar la victòria.
Però l’esquema general del joc va ser el mateix. Contra unes defenses fèrries que marcaven en zona, impotència per part dels blaugranes incapaços d’enarborar el joc que a enlluernat el món ens els darrers anys. Una vegada més ni Messi va ser Messi, ni Xavi, Xavi i fins i tot Iniesta, per a mi un dels pocs que es va “salvar” el dissabte contra el Madrid, va estar ahir en la seva línia habitual.
El Barça d’anit era conscient de que un gol del Chelsea l’obligaria a fer-ne 3. Per tant, s’havia de tenir paciència i mirar de marcar-ne un i que Valdés no n’encaixés cap. Segurament el segon acabaria arribant... Ni que fos a la pròrroga.
L’1 a 0 marcat per Busquets va obrir les esperances. Llavors va arribar l’expulsió de Terry, tan innecessària com inútil. I que consti que a la meva manera de veure-ho, l’expulsió va existir. Una agressió dintre de l’àrea ha de comportar l’expulsió del jugador que l’ha comés. Acte seguit el segon gol, el d’Iniesta... Tot semblava que estava sentenciat. Vaig pensar que no m’agradava guanyar així. M’agrada que el Barça guanyi però jugant bé i fent gols, l’essència del futbol.
Però quan els jugadors ja estaven esperant que l’àrbitre turc indiqués el final de la primera part, un ràpid contraatac culminat per Ramires, va posar l’1 a 2. La jugada que mai s’hauria d’haver produït. Però quedava tota la segona part per fer un gol.

Només començar la primera part, un penal a favor del Barça tornava a obrir les esperances. El 3-1 ens classificava. L’encarregat de xutar-lo, Messi, el millor jugador del món...  Però els millors també són humans i fallen... I Messi va fallar, va tirar-lo al pal superior de la porteria anglesa. No passava res, el Barça tenia avantatge numèric i estava jugant a casa, amb una afició entregada i no sé quantes coses més al seu favor... Però els minuts passaven i el gol no arribava i el que va arribar, l’àrbitre el va anul·lar per fora de joc. El 2 a 2 de Fernando Torres ja va ser anècdota.

I ara què? Perdoneu però he de ser crític. Cal defensar el Barça fins on calgui i reconèixer els bons anys que ens han donat. Els títols, el bon joc, el 2 a 6 al camp del Madrid, sempre estaran al record dels barcelonistes. Però “llançar per la borda” dos títols en tres dies i a sobre jugant a casa, difícilment pot tenir disculpes.
Guardiola va dir sobre el partit d’ahir que “havia arribat l’hora dels jugadors”. Quins jugadors? Pocs es van salvar de la “crema” general.
Però potser Guardiola, amb l’intel·ligent que és (això crec que no ho pot discutir ningú), ho va dir per a treure’s pressió ell mateix i de retruc a tot l’aparell tècnic.
Què farà ara Guardiola, continuarà? Personalment (i en el moment d’escriure aquest comentari) penso que no. Crec que si hagués pensat en renovar, ja ho hauria comunicat fa temps, tal i com ho venia fent els altres anys. De totes maneres, si finalment renova, crec que ho ha de fer amb un projecte nou i que permeti superar els errors comesos els darrers dies.
Com hauria de ser el nou projecte? Segons la meva humil manera de veure-ho (estic molt lluny de considerar-me un entès en aquesta disciplina), hauria de constar, per un part, d’una plantilla més àmplia, al menys 2 o 3 jugadors més i fitxats d’entre els millors jugadors del món al seu lloc. Dit d’una altra manera: que puguin marcar diferències. Un davanter centre amb arribada que permetés rematar centres de cap o xutar més a porteria seria del tot imprescindible.
Per cert, com entrenadors “futuribles” sembla que sonen Laurent Blanc i Ernesto Valverde. No me’n agrada cap.
Després dels pecats toca fer penitència. Espero que la reflexió sigui profunda i encertada i que l’any que ve ens tornin a il·lusionar com ens tenien acostumats, amb Guardiola o sense ell.    

HI HA LLIGA?

La premsa esportiva catalana diu que “sí”. I si fos a l’inrevés, que el Madrid s’hagués posat a 8 punts del Barça, la de Madrid també opinaria el mateix. Personalment penso com Guardiola, que no... Però em voldria equivocar.
El Madrid segueix depenent d’ell mateix i això tant al futbol com a qualsevol esport, és molt d’avantatge. Els entesos opinen que el Barça té un millor calendari i que el Madrid encara ha de passar pel nostre estadi. Però el futbol no és matemàtica pura i pots empatar o perdre a casa tal i com li va passar anit al Madrid contra el Màlaga i poden arribar a Barcelona i guanyar-nos. Per nom dels seus futbolistes no serà.
Però a part d’això, deixeu-me que opini del gol anul·lat a Messi dissabte passat contra el Sevilla. Com no tinc el Canal + futbol o el Gol TV, vaig seguir fases del partit per la web “Roja Directa”, òbviament després de veure el programa “Boscos” a TV3 on, entre d’altres coses, sortien les oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, l’oli que s’elabora d’aquestes oliveres, el margalló i com les dones del Mas de Barberans treballen la “llata”, l’observatori de l’Ebre de Roquetes, etc.  Ja a les acaballes del partit, Messi va internar-se per la banda esquerra i va tornar a marcar. Si l’àrbitre no l’haguésanul·lat (imagino que a instàncies del àrbitre auxiliar), hauria estat el seu segon de la nit, després de l’enèsima obra d’art que va significar el primer i avui, a la classificació dels golejadors, Messi i Cristiano Ronaldo portarien el mateix número de gols. Una classificació més simbòlica que una altra cosa, però si ets futbolista i golejador, és un honor aconseguir la bota d’or europea, encara que per a ser “políticament correcte” has de dir que “la primera preferència és que l’equip guanyi”.
D’aquest gol no es va oferir cap tipus de repetició. Però TV3 l’ha buscat i l’ha trobat. Messi no estava en fora de joc. A mi ja em va estranyar que hi estigués, ja que poques vegades acostuma a estar en posició incorrecta. No sé si conscientment o inconscientment, l’àrbitre va afavorir el jugador madridista. Ara ja no és que no ens xiulen penals a favor (Ronaldo porta molt més gols que Messi fets des dels 11 metres), sinó que, a sobre, ens anul·len els legals.

Si la passada setmana us vaig parlar que la premsa mediàtica de la capital vol que Casillas guanyi el Zamora com a porter menys golejat de la lliga espanyola (no ho tindran gens fàcil per aconseguir-ho), sembla que també volen per totes, totes, que Cristiano torni a ser el màxim golejador de la lliga espanyola i, amb tota probabilitat, el màxim realitzador d’Europa.

Per acabar una nota curiosa. El govern sirià utilitza una jugada del Barça, amb Messi com a màxim protagonista, per explicar com es distribueixen les armes de forma il·legal al seu país. Només ens faltava veure això!!

MESSI: EM TREC EL BARRET!!

Més d’un cop he dit que Messi és la nineta dels meus ulls, la meva debilitat futbolísticament parlant.

Avui al partit Barça-Bayer Leverkusen (7-1) per primer cop des de que porta la samarreta del primer equip, Lionel Messi ha fet 5 gols (una maneta, un poker ell solet) Els altres no (no em vull oblidar, els ha fet Christian Tello en el primer partit que juga de Champions amb el Barça i a punt ha estat de fer un hat-trick.

Des de l’any 1992 que la Copa d’Europa va ser rebatejada amb el nom de Champions, cap jugador havia fet 5 gols en un sol partit. I al Barça només dos el gran Manolo Clares i l’ austríac Hans Krankl. Dels 5 de Manolo Clares me’n recordava. Va ser un dia que el Barça li va endossar un 6-1 al València líder fins aquella jornada (28-11-1976) Jo acabava de fer 19 anys y treballava a Castelló.  

Messi està batent tots els registres golejadors al Barça. És el millor jugador del món i, per sort, el tenim aquí, és un dels nostres. Per tant, mentre pugem, gaudim-lo. És tota una sort veure’l jugar. Sense cap mena de dubte, el millor jugador de la història del futbol. 

Visca el Barça i visca Messi per molts d’anys!!   

M’APETIA PARLAR DEL PARTIT DEL BARÇA D’AHIR

Aquells que vareu tenir la fortuna de poder veure el partit del Barça d’anit, imagino que estareu d’acord amb mi en que l’Atlético de Madrid va complir fil per randa les instruccions del seu preparador el Cholo Simeone (Sipixone que li deia jo quan era jugador) Si on recordeu, Simeone no era precisament una “germaneta de la caritat”. Més aviat era un jugador dur, agressiu,  què fins i tot, ratllava la violència moltes vegades. Si aquesta era la “filosofia” durant la seva època de jugador, no cal esperar res diferent ara que exerceix d’entrenador.
Des del primer minut, el jugadors matalassers van sortir a “marca territori” amb brusques entrades sobre els jugadors del Barça. La primera de totes la va fer el seu capità, Antonio López, però no va ser fins el minut 23 que Godín va veure la primera targeta groga per a un jugador de l’Atlético. Curiosament molt més aviat, al minut 6 la va veure Messi en anul·lar-li l’àrbitre un gol per haver-se ajudat amb la ma. No diré que la pilota no li toqués a la ma, però d’aquí a que fos voluntària... Potser els jugadors haurien de jugar sense braços i mans com aquells dels futbolins de la nostra infància.
Al final van ser 8 els jugadors de l’Atlético que van veure la cartolina groga, tots (crec recordar), per joc violent, per 4 del Barça, 3 d’ells davanters (si tenim en compte que Alves juga com a tal) Tal i com em deia aquest matí un gran aficionat al Barça i exjugador de la Galera dels anys 70, m’ha dit que “els davanters, al final, se’n atipen de rebre tanta duresa i més d’un cop, davant la condescendència de l’àrbitre cap els defenses contraris, s’acaben prenent la justícia pes seu compte”.
Jo no diria que anit l’àrbitre fos permissiu amb el joc de l’Atlético, el que passa és que, com he dit abans,  van seguir fidelment les directrius del seu entrenador i cada cop er un jugador diferent els que feia la falta, fins que li ensenyaven la targeta.

Sobre la locució, més del mateix. El locutor de Canal +, una vegada més, sembla que només veu les jugades polèmiques que cometen els jugadors del Barça. Durant una estona va estar parlant sobre unes “possibles mans de Mascherano dintre de l’àrea” quan la pilota, efectivament, li va tocar a l’avantbraç quan estava assegut al terra i es recolzava sobre aquella ma. També es va estar parlant molt sobre unes mans de Busquets (aquestes si que van existir) quan, a la sortida d’un córner disputava una pilota amb el cap amb els braços estesos. Intenta saltar, a veure com ho fas! De totes formes és una d’aquelles jugades que, d’haver-la vist l’àrbitre, amb tota seguretat hauria xiulat penal.

També em va cridar l’atenció una jugada on un jugador del Barça (no recordo qui, tal vegada Alves) va caure i ràpidament 3 o 4 jugadors matalassers, amb el típic gest de mostrar targeta, la reclamaven per al jugador blaugrana. Coses així són totalment premeditades i es fan seguint les consignes de l’entrenador. 
 
I TAMBÉ DEL PARTIT DEL MADRID...
Molt ràpidament. L’àrbitre del Rayo-Madrid, hauria d’haver expulsat a Sergio Ramos per una agressió amb un cop de colze i xiulat penal ja que va ser dintre de l’àrea. L’expulsió del jugador del Rayo sé la va inventar, ja que no va tocar al jugador del Madrid i Pepe en la línia de sempre. Només cal que mireu una foto que publica avui el Periódico.
La lliga ha de ser per als blancs sí o sí. 
Per cert, amb la d'ahir, Messi acumula 5 targetes grogues les mateixes que... (tatxin, tatxin -música de suspens-...) Pepe!! Curiós, no?   

PRIMER PREMI DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL MICRÒFON DE FERRALLA

Anit, en obrir la tele, la primera imatge que vaig veure va ser la de Tomás Roncero, un dels integrants més actius de l’anomenada “central lletera”. Els qui em coneixeu ja sabeu que no miro Intereconomia, al televisor estava sintonitzada TV3 i estaven fent l’APM.
Deia Roncero que Messi es mereixia la Pilota d’Or... Evidentment aquelles manifestacions em van sorprendre venint d’aquest personatge. Però no havia acabat. Ho deia en pla irònic i va parlar dels gols que havia marcat Messi durant aquesta temporada fora de casa. La primera paraula que em va venir al cap va ser “imbècil”, però vaig pensar que millor no plasmar-la al blog, ja que quan escric miro sempre de no insultar a ningú per molt malament que em caigui i, quasi sempre ho aconsegueixo.
Segurament Roncero, com Iker Casillas, pensaran que s’ho mereixia més el “seu” jugador: Cristiano Ronaldo. Un jugador que els partits importants s’amaga i que al Barça només li ha aconseguit fer un gol. D’això se’n diu, ara sí, HIPOCRESIA (i ho escric així, amb majúscules, perquè no és un insult, és una característica d’algunes persones i cap a la capital de las “Españas” n’hi ha molta.
Per aconseguir la Pilota d’Or no només s’han de fer gols, també s’ha de meravellar amb el joc. D’acord que el gol sigui l’essència del futbol, però també hi ha passes, regats, controls, tocs, desmarcades, visió de joc, ser un més de l’equip tot i ser una estrella (em deixo alguna cosa?) I amb tot, menys amb el gol, Messi supera a Cristiano. Què hi farem!
Però seguim parlant d’hipocresia. Roncero no va reconèixer que, per la mateixa “regla de tres” que ell aplica amb Messi, podria haver dit que Casillas tampoc es mereixia ser el millor porter del món, ja que a Valdes li marquen molts menys gols i que la temporada passada va tornar a ser el guanyador del trofeu Zamora al porter menys golejat de Primera Divisió (i en van ja?)
I encara més hipocresia. Quins mèrits va fer un jugador del Madrid anomenat Fabio Cannavaro quan sé li va donar la Pilota d’Or? Potser va ser el màxim golejador europeu? O el jugador amb més classe del moment? Jo crec que algú, aquell any, va errar amb el recompte (i ho sento per Cannavaro, que el pobre xicot no m’ha fet res)
Si et fixes amb els jugadors del Barça que han guanyat la Pilota d’Or veurem noms tan coneguts com Luis Suárez, Johan Cruyff, Risto Stóitkov, Rivaldo, Ronaldiho i Messi, tots ells, sense cap mena de dubte, els millors jugadors de la seva àpoca. Però qui se’n recorda de Cannavaro? S’ho mereix un milió més de vegades Xavi que el jugador italià que va militar a la central lletera, encara que llavors no sé la coneixia per aquest nom.
I encara que Cristiano Ronaldo fos millor que Messi (que, evidentment no ho és!), per a mi, l’argentí seguiria sent el número 1, sense discussió! Al jugador lusità, per a ser el millor del món, li sobra arrogància i li falta humilitat.
Des d’aquí una proclama, que Cristiano Ronaldo (i de pas l’altre lusità i també a Flo) es quedin al Madrid per molts d’anys que a nosaltres ja ens van bé els jugadors que tenim encapçalats per Messi i també l’entrenador. I per molts d’anys que poguéssim veure fent l’hipòcrita als de la central lletera. Serà la prova evident que ho seguirem guanyant tot!!
Per tant, el premi de la primera edició del "Micròfon de ferralla" és per a Tomás Roncero!!     

JO PECADOR

Ahir vaig cometre un gran pecat. Durant unes dos hores vaig estar veient Tele 5, un canal de televisió que tinc vetat veure. Sovint he rebut missatges per Internet on es demanava no veure’l per la seva catalanofòbia, però també per temes relacionats amb la desaparició de Marta del Castillo.
Però cal dir a favor meu que l’ocasió s’ho mereixia. Així és que ahir, entre 2/4 de 12 i 2/4 de 2 aproximadament, vaig estar veient la final de la Copa del Món de clubs de futbol entre el Barça i el Santos brasiler.
El resultat final de 4-0 a favor del Barça reflecteix la superioritat del nostre equip. La possessió de pilota va ser superior al 70 %, la qual cosa diu molt del domini territorial durant tot el partit. Què el Santos es va poder merèixer algun gol? Tal vegada, però el Barça també, ja que entra d’altres ocasions, va tirar dos xuts al pal. I tot això amb un equip titular amb 9 JUGADORS FETS A CASA... Qui en dóna més??

Els gols del Barça el van marcar, per ordre, Messi, Xavi, Cesc i Messi. L’estel argentí, un cop més va ser una de les peces importants de l’equip. Al final del partit el van escollir el millor jugador de la final, seguit per Xavi i tercer el brasiler Neymar (per no donar els tres trofeus als blaugranes) Un locutor de TV3 va dir que la millor imatge que es va emportar Neymar cap al Brasil va ser la foto amb els 2 que són els millors del món (ara mateix sé sap que estan entre els 3 finalistes a la Pilota d’or) A més, Messi, va igualar a Pedro en haver marcat el mateix any a 6 competicions diferents: Lliga, Copa del Rei, Champions, supercopa espanyola, supercopa d’Europa i, finalment, el mundialet de clubs.  

Les declaracions que va fer Neymar al final del partit són força eloqüents: “Avui hem aprés a jugar a futbol, el Barça ens ha ensenyat”. Pretén el brasiler aplanar el camí per a fitxar amb el Barça? Després de donar carbasses al Madrid, probablement.
L’equip de Guardiola aquest any no va repetir la proesa de fa dos anys, però hi va estar prop. Només se’ls hi va escapar la Copa del Rei que va guanyar el Madrid de Mourinho.
L’entrenador portuguès va dir fa uns dies que es posava “quasi que un 10” pels resultats obtinguts en el que va d’any. Si Mourinho guanyant només la Copa del Rei es posa “quasi un 10”, quina nota li hauríem de posar al Barça de Guardiola. Si un 10 és la perfecció, evidentment no li podríem posar ja que no ha guanyat ni tots els títols ni tampoc tots els partits. O potser era un “quasi 10” sobre 100?
Bé, després de tot el recital de futbol (mai ningú havia guanyat per tants gols de diferència), crec que va valer la pena “pecar”. Això sí, sense que sigui un precedent.

LA GUARDERIA DEL BARÇA

Aquest qualificatiu és un dels mols que avui dóna la premsa esportiva l’equip del Barça que ahir va jugar contra el Bate Borissov.

Ja classificat l’equip com a primer de grup després de guanyar a Milan, assegurant-se així jugar el partit de tornada a casa a la següent eliminatòria de la Champions Leage, Guardiola va alinear ahir un equip titular format per 9 jugadors de la cantera barcelonista (7 dels quals eren del Barça Atlètic) més Pinto i Maxwell.

Els joves jugadors del Barça van imitar als “germans grans” i van oferir un recital de futbol que va enamorar a tots els que van veure el partit pels canals de pagament.

A part de veure jugar junts per primera vegada els germans Alcántara (Thiago i Rafinha –l’altre dia vaig escoltar per la ràdio que Thiago serà pilota d’or dintre de pocs anys), hi havia d’altres molts atractius, ja que les perles del Barça sembla que no tenen fi.  

Per exemple, a Reus van poder gaudir en veure jugar a dos jugadors de la ciutat: Sergi Roberto i Isaac Cuenca, aquest darrer és l’última perla arribada al primer equip.

Reus passa per ser una de les ciutats amb més “genis” per metre quadrat: Gaudí, Pascual, Fortuny, Prim, Buenafuente, etc. Dintre d’uns anys la llista pot veure incrementada per Cuenca i Roberto.

El Barça està de moda a tot el món, el seu futbol enamora, Messi és un dels personatges més coneguts... Per tant, és lògic que la majoria de joves promeses somien poder acabar jugant a can Barça.

L’altre dia TV3 va descobrir una d’aquestes joves promeses. Li han posat el sobre nom del Messi japonès i juga que meravella. Per suposat ja forma part dels inquilins de la nova Masia.

  

(La foto és del diari Sport)

COMPARACIONS DES DE MADRID

Al partit d’anit, contra el Viktoria Pilsen, Leo Messi, el millor jugador del món, va fer el gol 202 amb el Barça amb només 24 anys i poc a poc s’apropa al rècord històric de Cèsar, jugador de la dècada dels anys 40, que en va marcar 235.

Però des de Madrid li volen treure importància i recorden que Cristiano Ronaldo amb només 2 temporades, n’ha fet 100.

Dir això és, com a mínim, no explicar-ho tot. Si Leo Messi és el millor jugador del món (hi ha molt pocs entesos del món del futbol puguin negar l’evidència), Cristiano Ronaldo és, possiblement, el segon millor jugador. Però mentre Messi és humil i un jugador més a l’equip, Ronaldo és un megalòman a qui li agrada més que l’equip jugui per ell que no ser ell qui jugui per a l’equip..

Mentre el Madrid va fitxar a Ronaldo del Manchester Unitet i va pagar per ell el mòdic preu de 95 milions d’euros (xavalla si ho comparem amb el deute grec), Messi va ser fitxat quan era un xiquet i format com a futbolista i com a persona a can Barça. La contraprestació que va rebre la família de Messi pel fitxatge va ser al pagament d’un tractament de creixement, ja que el jugador era molt petit físicament parlant.

Cristiano Ronaldo va arribar al Madrid sent una estrella mediàtica del futbol (havia guanyat la pilota d’or com a millor futbolista del món), mentre que Messi, fa 8 anys, quan va començar a jugar amb el Barça, va anar entrant a l’equip de forma progressiva, poc a poc, per acabar de formar-se. Els primers anys no era un golejador nat; sempre es parlava que li faltava acabar les jugades, que li faltava el gol. No obstant, ell solet va poder empatar un partit que el Barça perdia contra el Madrid a casa per 0-3. Va ser un dels seus primers hack tricks (segurament que el primer amb el primer equip)

Ara la capacitat golejadora de Messi ningú la posa en dubte. Però és que a més, és un gran assistent (la darrera passada de gol) i si ha de baixar a defensar, no té cap problema en fer-ho.

I quan no té un bon dia, Messi ho segueix intentant una vegada i un altra, amb motivació. En canvi Cristiano sé sol desinhibir del joc de l’equip.

Finalment, és difícil veure a Messi empipat i insultant a rivals i públic, mentre que Cristiano té el seu historial ple d’insults i sortides de to (de vegades amb dures entrades als seus rivals) La darrera, recordem-ho, el passat diumenge al camp de la Reial Societat on, quan marxava als vestidors va enviar a la merda a l’afició donostiarra.

Que els del Madrid es quedin amb Cristiano Ronaldo (què va més amb el seu caràcter) que els del Barça ja en tenim prou amb Messi. I què ens duri molts d’anys per a poder-ne gaudir!!  

LA DIFERÈNCIA ENTRE EL VALÈNCIA I EL BARÇA

Si mirem la classificació la diferencia és que el València està el primer amb 10 punts i el Barça 4t amb 8.
Però qui va veure el partit d’anit, hi va poder veure moltes diferències entre el líder i el campió.
Encara que el resultat va ser d’empat a dos, el València va marcar gràcies a dues errades de la defensa del Barça (en un d’ells Abidal va marcar en pròpia porta), mentre que el Barça ho va fer al finalitzar dues jugades ben trenades de l’equip.
Hi ha qui pina que el Barça va fallar en defensa per la tàctica que va fer Guardiola en voler jugar amb una defensa de 3. Segurament. Però aquestes coses poden sortir bé o malament. Contra el Vila-real va sortir bé, li van fer 5 gols i tots contents. Ahir només es va empatar.
El resultat hauria pogut estar diferent si el Barça hagués jugat amb 4 defenses? Molt probablement. Però també hauria pogut ser diferent si l’àrbitre hagués xiulat el clar penal que es va cometre sobre Messi quan només es portava una mica més de 15 minuts jugats i amb el resultat d’1 a 1 al marcador.
A la segona part hi va tornar a haver un clar penal comès també sobre Messi i que l’àrbitre tampoc va xiular. Messi li insistia: “2, han estat 2!” I era cert...

Molts coincidireu amb mi que Messi no va estar bé (Avui el Periódico es mostra, al meu criteri, benvolent amb l’astre argentí i li atorga un “8”), tot hi això, com deia abans li van fer dos penals clars i va fer les dos passades de gol, primer sobre Pedro i després sobre Cesc. D’haver estat bé, no hauria fallat en aquell ma a ma contra el porter valencianista. Té suficients recursos per haver marcat, però no ho va fer.  

“L’altre” equip va empatar a Santander contra el Racing (0-0) Sembla que està passant una mini crisi. Si diumenge perdia contra els granotes del Llevant, ahir es va consumar al treure només un punt d’un camp, a priori, accessible.
Us imagineu que els futbolistes es vulguin carregar l’entrenador? Dilluns llegia que cada cop té més detractors al vestidor i s’han fet dos “clans”: un de brasilers i portuguesos i l’altre d’espanyols. I avui, el Periódico diu que Mou està deprimit i Florentino l’intenta animar. Les coses que s’han de veure al món del futbol!  

BURRADA

Un filòleg definiria burrada com “una acció feta per burros” o bé “com una manada de burros”. La realitat no s’allunya molt d’aquestes dues definicions.
Quan un grup de persones, membres d’una “Real Federación” es reuneixen per a prendre una decisió totalment inversemblant i difícil, molt difícil d’entendre.
La RFE de Futbol, davant de la situació creada pel FC Barcelona de no poder jugar una eliminatòria de la Copa del Rei que s’hauria de jugar la setmana després del pont de la Constitució (concretament el 14) perquè estarà jugant el mundial de clubs al que té dret per ser el campió d’Europa, no se’ls acut una altra cosa que fer jugar dita eliminatòria el dia 16 de novembre, tot just el dia següent d’un partit amistós de la selecció espanyola, per ser una data establerta per la FIFA per a jugar les seleccions estatals.

Si el marquès del Bosque convoca als 8 o 9 jugadors del Barça que acostuma a cridar, més els altres jugadors de Barça que marxaran a jugar amb les seves pròpies seleccions, resultarà que Guardiola no podrà fer l’equip. Tal i com va dir ahir el tècnic del Barça, no l’importaria jugar el partit de Copa del Rei amb els jugadors del filial, però les normes de la RFEF no permeten jugar més de 4 jugadors de categories inferiors (filial o juvenil) Per tant, amb els que quedaran del primer equip (normalment 4 o 5, no més –si és que algun d’ells no està lesionat-), més els 4 del filial, ni de lluny Guardiola podrà conformar un equip.

Ara per ara només hi ha dues solucions. Què la RFEF rectifiqui i busqui una altra data, la qual cosa és difícil, perquè el calendari “futbolero” està molt atapeït o que del Bosque no convoqui els jugadors del Barça, per la qual cosa, la selecció perd “catxé” i no és tant “atractiva” per al públic en general.
Sospito que serà la segona solució la que s’adopti, ja que no crec que sigui gens difícil convèncer a del Bosque per a que no convoqui als Valdés, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Piqué, Pedro, Thiago i Villa (crec que no me’n he deixat cap), però abans d’anunciar-ho s’hauria pogut parlar amb el seleccionador per a no crear incertesa.
Si Guardiola va parlar com ho va fer a la roda de premsa és perquè, fins ara, ningú els hi ha assegurat que del Bosque acabi per no convocar els jugadors del Barça. D’haver-ho fet, les paraules de l’entrenador haurien estat diferents.  

AVUI 30, D’AGOST. CONSCIENTES I INCONSCIENTES

Començaré pels inconscients o imprudents. Ahir per la tarda, en arribar a Amposta, surto de la C-12 quan arribo al bucle de Tosses. De sobte, mentre estava girant, veig un cotxe que creuava la carretera i venia per la meva esquerra. Al principi no vaig saber que estava passant. Després de recompondre les meves idees, vaig deduir que va creuar la carretera sense haver de passar pel pas inferior que es va construir fa uns anys.

Aquesta cruïlla era molt perillosa. Fins i tot, abans de fer les obres de condicionament, hi van haver morts. Encara recordo que es va col·locar una pancarta al terraplè reclamant obres de millora per evitar-ne els accidents. No obstant això n’hi ha qui deu de trobar molt molest tenir que passar per baix i prefereix creuar la carretera con “s’havia fet tota la vida”. Algú a qui no li importa fer una greu infracció i posar vides en perill: la seva i la dels altres. Quan més hi penso, més segur n’estic que aquell cotxe hi deu de passar sovint per la cruïlla de Tosses.  

En canvi, qui és conscient del que es fa és el Barça de Guardiola. Anit tenia un repte important: guanyar i convèncer a l’afició. I ho va fer en escreix. Pitxi Alonso, el comentarista esportiu de TV3, va dir al final de partit que el d’ahir, segurament seria el “millor partit que jugaria el Barça aquesta temporada” (!) També estaven d’acord que va ser un dels millors partits que ha jugat el Barça sota les ordres deGuardiola... I n’ha jugat bé uns quants!!

Pel que vaig veure i vaig escoltar, la tàctica del Barça d’ahir va ser una novetat. Ja no perquè van jugar amb 3 defenses (dels quals només un, Abidal, es podria considerar defensa), sinó perquè van jugar sense una davantera clara. Per davant dels 3 defenses hi havia 7 homes que, en qualsevol moment, podien jugar per la dreta, l’esquerra o el centre, indiferentment. La mobilitat dels jugadors del Barça era tan gran que portaven de cap als seus rivals del Vila-real. Al final van ser 5 gols (un menys que el Madrid la nit abans), però contra un rival que, a priori, és molt més fort. Mentre el Madrid en feia 6 al camp del Saragossa, un equip que l’any passat va estar a punt de baixar a segona i que aquest any també és un dels candidats en perdre la categoria, el Barça jugava contra un equip de “Champions League” i que, segurament, quedarà entre els 4 primers de la lliga.

Penso que aquest any més que mai, la diferència entre el Barça i el Madrid i la resta, s’incrementarà encara més. Pronostico que al final del campionat, al menys un dels dos (i espero que sigui el Barça), passarà dels 100 punts, el que seria un rècord històric.

Ahir el Barça va jugar, d’entrada, sense Alves (defensa internacional pel Brasil), sense Piqué i Puyol (els defenses titulars de la selecció espanyola campiona d’Europa i del Món), sense Xavi (el segon millor jugador del Món i d’Europa) i sense Villa, titular de la selecció espanyola i el fitxatge estrella de la temporada passada. Però amb Valdés, que sense tenir feina, quan va haver d’intervenir, ho va fer-ho a la perfecció, amb Mascherano i Busquets de defenses. Amb Keita (que no se’n vol anar del Barça perquè pensa que on estarà millor que aquí i que els diners no ho són tot), amb Iniesta que m’imagino que aquest any tindrà molt més protagonisme que Xavi, amb Cesc que porta 3 gols amb 3 partits amb el Barça, amb Thiago, que sense considerar-se un fitxatge, ha estat la tercera incorporació important de al temporada, Amb Alexis Sánchez que després de no tenir protagonisme en els darrers partits, Guardiola el va posar de titular i es va estrenar amb 1 gol.

I Messi i Pedro amb la seva línia. Messi va tornar a marcar dos gols i el que és més important, jugant per a l’equip, com prova l’assistència que li va fer a Cesc i no com d’altres que marquen molts de gols però l’equip ha de jugar per a ells i, a sobre, desapareixen als partits claus.

Anit Guardiola i el Barça van tenir la capacitat de reinventar-se. La nova tàctica serà difícil de ser contrarestada pels seus rivals que, només jugant al límit del reglament els podran aturar.

Si anit, sense Puyol, Piqué, Alves, Adriano, Xavi i Villa (els dos últims només van jugar una estona a la segona part), van ser capaços de fer el que van fer, què pot passar quan hi siguin tots? Crec que aquest Barça encara ens donarà alegries per una bona temporada més.   

AVUI, 27 D’AGOST. L’RMI, L’RM I EL BARÇA

Avui és un d’aquells dies on hi ha tema de que tractar. Millor dit, “temes”, ja que els diaris venen plens de notícies interessants i que caldria, llegir-les i, al menys, durant una estona, medita-les.

La RMI (abans PIRMI) és un subsidi que, a Catalunya, cobren unes 35.000 persones amb greu perill de marginació social. La Renda Mínima d’Inserció (què és el que volen dir les sigles) és de 423 euros per beneficiari i mes. Ahir els consellers de la Generalitat Mena (Empresa i Ocupació) i Cleries (Benestar i Família) van comparèixer al Parlament per a donar explicacions sobre la gestió que se’n ha fet el darrer mes sobre aquest subsidi. Mena (sembla ser que molt més “tocat” que l’altre) va donar un gir al que havia dit fins ara (voler descobrir els cobraments fraudulents) i, segons ell, s’ha pagat amb xec en lloc de transferència com venia set habitual, per actualitzar la base de dades.

Al contrari del que vaig fer amb Felip “Fuig”, des d’aquí, no demanaré la dimissió de cap dels consellers, inclosos, com ja sabeu, per obra i gràcia d’Arturo Mas, entre “els millors”. La meva animadversió pel conseller Puig em ve des de fa molts d’anys i no per les seves actuacions al front dels Mossos d’Esquadra.

Anit, a l’estadi Lluís II de Mònaco, l’RM, o sigui, el Reial Madrid, no jugava però hi va ser present. Diversos càntics dels aficionats culers el van “recordar”, fins que Guardiola va demanar-los que no ho fessin i van callar. Però si l’RM estava present “a la grada”, el Barça hi era al terreny de joc. El 2 a 0 final contra el Porto li donava el segon títol oficial de la temporada. Cesc, arribar i moldre. Dos partits, dos títols i de la resta no cal ni parlar-ne. Les estadístiques ja les han donat sobradament la majoria de mitjans de comunicació. Una vegada més, un reconeixement al joc del Barça, al comportament com equip i també para alguna de les individualitats, com la de Messi que va camí  de batre quasi tots els rècords del món del futbol. Per contra, n’hi ha “d’altres” que s’han de conformar en ser els màxims golejadors quan ja tenen la lliga perduda i testimonis d’excepció a l’hora de lliurar els trofeus a l’equip i als jugadors. O això o se’n van al vestidor per no veure-ho. “Caballero del honor...”.

Després de dues jornades de vaga, avui comença oficialment la temporada “futbolera” 2011-2012. A segona divisió el recent pujat Sabadell vista el camp del “Huesca”. L’any passat, Raül Agné, l’entrenador del Girona nascut al poble de Mequinensa (la Franja) va abandonar per voluntat pròpia la roda de premsa post-partit per ser recriminat per respondre en català les preguntes que li van fer els periodistes catalans que segueixen el Girona. Passarà avui el mateix?

Torno a l’RMI. Si els responsables de la Generalitat sospiten que hi ha frau en el cobrament de l’ajut, haurien d’aportar-ne proves. Llegia l’altre dia que la seva actitud demostra no fiar-se’n d’aquelles persones que en fan les valoracions i els seguiments, es a dir, els treballadors i treballadores socials. Els dirigents pequen sovint de no conèixer la realitat del “dia a dia”. Estan en una mena (coincideix amb el cognom d’un dels consellers) de bombolla suspesos a l’aire sense preocupar-se de la vida mundana. Així ens va.

Fa temps que no us conto cap acudit. Avui ho faré. Diu que hi havia un director general d’una administració pública que, com no tenia res que fer (cosa que li passava sovint), va cridar a la secretaria per a que avisés al subdirector general amb qui volia compartir un tema que li donava voles pel cap. Una vegada el sotsdirector general va arribar al despatx del director general, li va dir que s’assegués i li va fer una pregunta: “Tu què trobes... Quan faig l’amor amb la meva dona, ho faig per amor o per feina?”. El sotsdirector general, estupefacte per la pregunta, li va dir que li donés 24 hores per esbrinar-ho i li faria un informe. Ràpidament, els sotsdirector general (que tenia quasi “tant” de treball com el seu cap, va fer cridar al cap de departament i li va pregunta: “Tu que trobes, quan el director general fa l’amor amb la seva dona, ho fa per amor o per feina?”. El cap del departament, sense saber que respondre, li va demanar temps per a esbrinar-ho i redactar un informe. El sotsdirector li va donar menys de 24 hores, ja que s’havia compromès tenir-lo enllestit abans d’aquest període de temps. El cap del departament, ràpidament es va posar a treballar en el tema i va cridar al cap de secció per a encarregar-li un informe on es donés resposta a la inquietud del director general. Li va dir que el volia sobre la seva taula abans d’acabar la jornada. Finalment, el cap de secció, va cridar al seu despatx a l’administratiu que atenia el públic, responia el telèfon, etc. i li va dir: “M’hauries de fer el més aviat possible un informe on s’aclarís la següent qüestió: Quan el director general fa l’amor amb la seva dona, ho fa per amor o per feina?”. L’administratiu, sense dubtar-ho un sol instant li respongué: “Segur que ho fa per amor”. “I com has arribat tan aviat a aquesta conclusió?”. “Molt fàcil, perquè si fos feina, segur, segur, que la tindria que fer jo!”.   

AVUI, 18 D’AGOST. LA RESSACA DEL PARTIT D’ANIT

 

Acabo de veure per la “Cuatro” un ampli reportatge del partir que anit van jugar el Barcelona i el Madrid. Sincerament penso que han estat objectius en el seu anàlisi. Moltes de les coses que han dit, avui les havíem comentat. Moltes de les coses que hem comentat després de veure’l, també les havíem comentat abans.

Els que ahir varem veure el partit, no ens sorprenguérem de l’actitud de Khedira, no la de Pepe, ni la de Marcelo. A Marcelo el van expulsar per agredir a Cesc (se’n recordarà sempre del seu debut, no ho dubteu) i a Pepe l’haurien d’haver expulsat abans. Però ja coneixeu tot el que llavors hauria dit Mouriho... Ara, al menys, quan van expulsar a Marcelo el resultat ja era de 3-2.

Una de les imatges més visionades i més comentades va ser la del dit a l’ull que li va posar Mou a Tito Vilanova. I després, com judes el va negar: “No sé qui és aquest ‘Pito’”. Clar que ho sabia, al món del futbol es coneix tothom, fins els encarregats del material. Però Mou, a la seva.

Una altra cosa que s’ha comentat és el canvi de Casillas. Abans el porter del Madrid era un senyor. Ara, com la resta dels jugadors, és un truà

Escriure el meu comentari a aquestes hores, no és casualitat. Avui hem anat a la “Costa”, es a dir, a la Punta de la Banya. A l’embarcació ens acompanyava gent de Valladolid (aficionats del Madrid) i de Donosti (aficionats de la Real Societat i també del Barça) Els bascos ens han dit que Xabi Alonso també està irreconeixible; què quan jugava a la Real Societat no era així. És digne d’estudi com un entrenador pot canviar tothom, des dels socis i aficionats a la junta directiva. I si algú, com Valdano no hi està d’acord, millor que se’n vagi.

Segurament els qui vareu veure el partit, ja ho sabeu, però potser al descans en va agafar més d’un pixant i no ho va escoltar. El Madrid ha vetat a TV3. Ahir, el cap de premsa de l’entitat blanca es va dirigir a un dels periodistes del canal català que es sol moure per la llotja,  per anunciar-li que al final del partit cap dirigent del Madrid respondria a les seves preguntes. El motiu? Es veu que el periodista en qüestió (no recordo el seu nom), diumenge a la sala de premsa del Madrid, es va “atrevir” a preguntar a Karanka (Mou una vegada més es va amagar i va delegar en el seu segon –a qui per cert, Guardiola si que coneix-) que “Si amb el fitxatge de Cesc pel Barça, el Madrid li tindria més por”. Sembla ser que preguntes així no sé li poden formular al Madrid. Lliberta d’expressió? D?informació? de premsa? Evidentment, no!!

Des de la “central lletera” es critica al Barça, al seu entorn, però el Madrid a la seva... De moment els àrbitres són molt més benèvols i l’afició, la major par de l’afició blanca, cada vegada més partidària de l’entrenador portuguès.

Són molts de partits d’humiliació...

Per cert, ahir C. Ronaldo va marcar el gol 100 amb el Madrid, el primer que li marca al Barça al Camp Nou amb qualsevol camiseta. El segon que li marca després del de la final de la Copa del Rei. Mentre, Messi, ja n’hi ha fet 13 en 15 partits i és, després de Cesar el segon jugador del Barça que més gols li ha fet al Madrid. I si no passa res, encara n’hi farà molts més. Amb Casillas de porter o amb un altre. Crec que a Messi, això li importa poc.      

EL BARÇA, SUMA, SEGUEIX I ARRIBA AL FINAL DE LA TEMPORADA

Amb la finalització del darrer partit del play off  de futbol sala i on el Barça ha guanyat per 3 a 2 al Caja Segovia, la secció ha assolit la darrera copa per a l’entitat blaugrana.

Aquest matí mateix el Barça juvenil també ha vençut a la final de la copa del Rei, l’únic trofeu que no va poder guanyar el primer equip. Ho ha fet davant l’Espanyol per 2-0.

El cap de setmana passat les noies de futbol (de les poques seccions de fèmines que hi deu d’haver a l’entitat) també van guanyar a l’Espanyol, en aquest cas per 1-0.

I pocs dies abans el Barça de bàsquet va guanyar la lliga davant el Bilbao Biscaia Bàsquet.

Per tant, un excel·lent colofó per una temporada que no sé si serà la més llorejada de la història del Futbol Club Barcelona en els 112 anys d’existència, però sinó ho és, sense cap mena de dubte és de les millors.

Felicitats Barça i a superar els èxits la propera temporada 2011-2012.