FINS SEMPRE PEP, BENVINGUT TITO

Foto Mundo Deportivo.

A Guardiola segurament el retrobarem al futur.  No puc arribar a pensar que mai més entrenarà al Barça, al seu Barça. Es podrà agafar un any sabàtic. Podrà, fis i tot, fitxar per un altre equip punter del futbol europeu (què és el mateix que dir mundial), però tard o d’hora i, possiblement, amb un altre president, tornarà a fitxar pel Barça i ens tornarà a deixar bocabadats amb les seves bones lliçons de futbol.
Però mentre, Vilanova, el seu amic, possiblement el seu deixeble més avantatjat es farà càrrec de l’equip. D’ell s’espera el mateix patró de joc. Que segueixi fent arribar al primer equip als millors de la cantera i, a ser possible que aquests nois passen a convertir-se en “noms”, es a dir, a que siguin jugadors de referència del futbol com ho han estat Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Valdés, Pedro, etc. Estic Segur que Thiago, Tello, Cuenca i d’altres, que ja han arribat al primer equip, acabaran escrivint brillants pàgines de la història del FC Barcelona.
El canvi d’entrenador no significa, necessàriament, un canvi de model, però si que és imprescindible que hi hagin canvis significatius.
No sé quin ha estat el rol que ha jugat aquests anys Vilanova al costat de Guardiola. De les decisions que es prenien, no sé quin percentatge sé li ha d’atribuir a Pep o quin a Tito i si aquest darrer, de vegades, s’havia e mossegar la llengua per no contradir primer entrenador. Pot ser ara podrà posar en pràctica les seves pròpies idees en forma de variacions tàctiques i qui sap si fins i tot psicològiques. Només el pas del temps confirmarà o no les expectatives que ara s’han dipositat en ell com a substitut de qui, possiblement, no admet comparacions possibles. Un vot de confiança per a Tito Vilanova.
I tornant a Guardiola. El mestre, el revolucionari de futbol, el que ha aconseguit en 4 anys allò que la majoria d’entrenadors no aconsegueixen en tota la seva vida: tres lligues, dos Champions, dos mundials de clubs, etc. Té el rècord d’haver guanyat tots els títols possibles (6) en una mateix temporada i, a sobre, en la primera com entrenador de la primera plantilla d’un gran equip. Massa fites aconseguides per posar en dubte la seva capacitat i la seva bona manera de fer.

Per això mateix, no puc comprendre com uns companys de professió com són els tècnics del Madrid no valorin de forma positiva aquesta curta però intensa trajectòria. Ahir reproduïa en aquest mateix blog les paraules del segon de Mourinho: “La Lliga espanyola ha existit i existirà sense Guardiola; ara ja és història”. Sobre aquest comentari opinava el poc elegant que va estar el segon entrenador blanc, però pitjor encara Mourinho que, molt possiblement, si hagués donat la seva opinió hauria estat encara molt més contundent. Lamentable!

I, evidentment, “Guardiola no pot ser història”, tal i com deia Karanka, com a molt serà part de la història del futbol modern, però el seu brillant llibre encara no està acabat. De moment és un punt i a part, però no puc imaginar-me que algú que ha viscut del futbol i para el futbol, decideixi deixar-ho per sempre.
Com deia més amunt, segur que es retrobarà amb tot els barcelonistes dintre d’uns pocs anys...