MAS TORNA A ADVERTIR

El President s’ha ofuscat en convertir les eleccions municipals en una espècie de primera volta de les autonòmiques del setembre (que també s’ha ofuscat en qualificar-les de plebiscitàries) i ahir ja va advertir que si no s’arriba a pactes postelectorals per a formalitzar governs proindependentistes, hi podria haver conseqüències.  

Encara que qualsevol formació política tingui els seus seguidors incondicionals, hem de confiar que la immensa majoria de la població tingui les idees clares i que tant el 24-M, con el 27-S votin en la clau que toca i que no es deixen ensarronar per discursos barats que només tenen el propòsit de salvar els mobles de casa.

CiU i ERC van signar fa unes setmanes un acord per a que depenent dels resultats de les municipals, es prioritzessin els pactes entre totes dues formacions per a configurar governs municipals proindependentistes i ara Mas demana que aquest acord es compleixi.

Però es clar, no tothom hi està d’acord i hi ha molts candidats republicans que abans de pactar amb CiU, igual prefereixen quedar-se a l’oposició. Qui ja ha marcar distàncies amb CiU ha estat l’alcaldable per Barcelona Alfred Bosch. Als temps que corren, on sembla que s’acabaran les majories absolutes i el bipartidisme (no oblidéssim que a Catalunya el bipartidisme el conformaven CiU i PSC), és del tot lògic que la resta de partits, al menys abans dels comicis electorals, vulguin mostrar un perfil propi i desmarcar-se d’aquelles formacions que tinguin l’estigma de la corrupció.

Un cas semblant és el que està passant a Amposta. Els que hem conegut de prop la forma de ser, sobre tot, dels alcaldes, sabem que CiU no és un bon company de viatge per a ningú. Per tant, d’entrada s’han d’establir barreres que separin clarament les formacions que concorren a les eleccions del dia 24, a saber (les cito pel nom del partit majoritari i més conegut): CiU, ERC, PSC, PP, PxC i PCPC.

Tret del PP, que no crec que tregui representació, dels altres partits no veig a ningú pactant amb CiU per a investir a Manel Ferré novament com alcalde d’Amposta.

-Si ho fes ERC perdia tota la credibilitat que té en aquests moments.

-El PSC es veuria abocat a, pràcticament desaparèixer del panorama polític local.

-PxC, després dels darrers esdeveniments (denúncies al jutjats, amenaces i combats de boxa), no s’entendria.  

-I, finalment, el PCPC tampoc traurà cap regidor i, encara que el tragués, tampoc pactaria amb CiU i m’ensumo que amb cap dels altres partits.

El que està per veure és el desgast que patirà CiU després de les dues denúncies al jutjat presentades per PxC i el registre de la Guardia Civil del dimarts passat a l’hospital i les dependències municipals pel cas INNOVA. Si CiU no baixa dels 3.500 vots fidels, tindrà moltes possibilitats que renovar la majoria absoluta, això sí, depenent del grau de mobilització que aconsegueixin la resta de formacions. 

CANSAT DE QUÈ? (Resposta a Josep Roda, candidat de CiU) -Segona part-

(És continuació de l'entrada d'ahir) 

El segon exemple el trobem en el darrer dia de els festes majors de l’any 1986. Com sabeu, fins no fa tants anys, el cosso iris es celebrava el segon diumenge de la festa major. El públic, congregat majoritàriament a l’avinguda de la Ràpita, esperava impacient l’arribada de les carrosses, però aquestes no acabaven d’arribar. De fet, no havien ni sortit. Un nombrós grup de persones es van asseure al terra impedint que les carrosses poguessin començar el seu recorregut habitual reivindicant més dies de bous... En un moment donat, un dels que portava la veu cantant, va manar aixecar-se a la resta:

-Ja em aconseguit la repercussió que volíem.

Aquest líder de multituds, casualment, va formar part de l’equip de Roig i va arribar a ser regidor.

Parlant d’aquella època, no voldria deixar d’esmentar, ni que fos de passada, que el primer cap de llista de CiU a Amposta l’any 1983 va ser Josep Gil, que 4 anys abans havia encapçalat com a independent la candidatura del PSUC i va ser alcalde gràcies a un pacte de govern amb el PSC. Una vegada oberta la llauna, l’any 1987 va ser el propi Roig qui va encapçalar la llista de CiU.

Abans d’acabar, voldria donar-li un consell a Josep Roda: què pregunti pel poble com han actuat els seus antecessors convergents (si és que realment no ho sap) Què no es quedi només amb el que li diuen els de dintre del seu partit (escoltant només una part, mai es pot conèixer tota la veritat) Potser trobarà gent que li parlarà de les males arts que s’han emprat durant molts i molts d’anys, tan de Roig com de qui va ser, durant molts d’anys, el seu més estret col·laborador, un personatge que sense saber fer la oamb un canut, va arribar a dirigir una oficina de recaptació d’impostos. I ho dic perquè ho he patit en primera persona. Sempre recordaré aquella entrevista que vaig tenir amb Roig al seu despatx de l’ajuntament prèvia convocatòria per part d’ell. Va ser cap a finals de 1999 i, en teoria era per a parlar de temes que afectaven a al circulació d’Amposta (havia adreçat una carta a la Revista Amposta que va tardar 9 mesos en publicar), però a l’hora de la veritat em va caure una reprimenda per haver-me permès la llibertat de criticar la seva obra de govern.  

Potser li explicaran també que de tant en tant apareixien cartes publicades a la Revista Amposta signades amb inicials (que ni tan sols corresponien a la persona que suposadament les signava) lloant les meravelles d’Amposta o atacant a persones com jo que, en aquell temps no deixaven de ser simples ciutadans sense cap tipus de representació pública.

Que jo recordi, només en comptades ocasions s’han signat cartes amb noms i cognoms: de Margarida Maigí i Josep Garriga, dirigides cap a la meva persona (que tot sigui dit, mai els havia esmentat per a res, en canvi ells, per a defensar a Roig, fins i tot em van arribar a insultar) i de Marimar Panisello que, curiosament, emprava pronoms masculins i, per tant, es pressuposa que la va escriure algú de sexe masculí i que l’actual regidora de Cultura es va limitar a signar-la sense reparar en la discordança del gènere.    

Anècdotes a part, i ja per acabar, voldria referir-me a unes paraules de Manel Ferré  (sembla mentida però encara no l’havia esmentat) on pretenia donar-nos lliçons d’honestedat i bones maneres en referència al escorcoll que va efectuar el passat dimarts la Guardia Civil tant a l’Hospital Comarcal com a la casa consistorial. Hi ha una dita castellana que diu així: obras son amores y no buenas razones. I per molt que sé les vulgui donar exemple d’honrat i amanerat, ell sap que sovint ha actuat com un mesquí i que només convencerà als seus propis seguidors (reunions amb els treballadors de l’Ajuntament i Associació de Mestresses de Casa), ja que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i això, desgraciadament, una actitud molt comuna entre la gent d’Amposta durant els darrers 28 anys.    

En canvi d’altres, com Roda, potser se’n adonen, però saben que el que troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí (dita catalana)

CANSAT DE QUÈ? (Resposta a Josep Roda, candidat de CiU) -Primera part-

L’escrit que va publicar l’Aguaita aquest passat cap de setmana signat per Josep Roda va tenir molta repercussió a les xarxes socials i se’l va arribar a comparar amb el que va signar Francesc Paz fa uns mesos; fins i tot, se’l va qualificar com fer un paz...  

Només començar a llegir-lo, ja et sobta: Reps una trucada i et canvia la vida, ho penses i ho tornes a pensar.

El primer que li demanaria a aquest jove és que no ens vulgui ensarronar. Les coses no van així. Contràriament al que els hi passa als altres partits que els hi costa (més o menys) trobar candidats per acabar de configurar la llista, el problema de CiU és descartar-ne, no trobar-ne.

Pressuposo que són molts els que s’ofereixen a l’alcalde per a formar part de la llista de CiU i poder tenir o bé un sou com a regidors o la possibilitat de trobar feina.

Les trucades a les que fa referència Josep Roda, em sonen a fal·làcia, al menys de que siguis un superfigura. Potser a Paz sí que el van trucar (ja tenia molts d’anys de bagatge), però als joves no; als joves se’ls capta per mirar d’assegurar la continuïtat del partit. O dit, d’una altra manera, o t’apropes a Convergència buscant alguna cosa més que el treballar per a millorar Amposta o bé t’apropen ells si consideren que pot ser com una espècie de diamant en brut. Però a un desconegut, no se’l truca esperant una resposta immediata. Evidentment que no.

Veig a Josep Roda és com un moixonet acabat de caure del niu. De sobte s’ha vist en primer línia política i, senzillament, li va gran simplement anar a llistes... Imagineu-vos per un moment si arriba a regidor! Tindrà un tarannà semblant al de la Laia Subirats. A Roda encara li queda molt que aprendre i la primera cosa que hauria de saber és que en política igual que en dónes, en reps. I les has de saber encaixar i no fer-te la víctima a les primeres de canvi. Si ara està cansat, com sé sentirà quan porti 8, 12 o 16 anys a l’ajuntament (si és que mai hi arriba...)

Algú li hauria d’explicar també al futur regidor de joventut (així li van presentar a mon fill) la forma com va accedir CiU al govern d’Amposta i com s’han sabut mantenir durant 6 legislatures més fins acumular un total de 28 anys al capdavant del govern municipal.

Hauria de saber (i segur que els del seu partit no li explicaran) que durant els darrers temps del govern de Josep Simó, van utilitzar qualsevol ocasió per a desgastar-lo a la vegada que aplanaven el seu camí, sovint utilitzant males arts.

Només per posar dos exemples. A començaments de la democràcia, a Amposta s’hi celebrava un macroconcert anomenat Festa i Rock. En la darrera edició (després d’aquell anys ja no es va fer més), els organitzadors van convidar al conjunt punk la Polla Records que va atraure centenars de seguidors vinguts de tot arreu, però que a la vegada sembla que van produir alguns aldarulls pel poble. Encara que l’organització no anava a càrrec de l’ajuntament, va ser utilitzat per Roig i companyia per a carregar contra el govern socialista de Simó.  

(Continuarà demà...) 

EPISODIS ELECTORALS GALERENCS: L’INCENTIU

Avui trencaré la tradició d’explicar coses d’Amposta per a parlar-vos d’una anècdota que va passar a la Galera ja fa unes quantes legislatures... (Si em permeteu no diré quantes –ni que sigui de forma aproximada- per a preservar la identitat del protagonista dels fets)

Aquesta historieta, que bé podria tractar-se d’un esquetx humorística, me la va explicar un amic del poble. Abans d’entrar-hi de ple, us vull recordar que, sobre tot durant els campanyes electorals, CiU mobilitza càrrecs, membres de la llista i militants en general per a que vagin casa per casa a portar material electoral i demanar el vot. Així ho va fer l’alcalde que optava per la reelecció.

Va trucar a la porta i li van obrir. Els inquilins, amb mirada escèptica els van fer passar i els hi van demanar que s’assegueren.

-Venim a explicar-vos els punts més importants del nostre programa i demanar-vos el vot.

-El nostre vot té un preu...

-I quin és aquest preu?

-5.000 pessetes...

Llavors, l’alcalde, es va treure la cartera i li va allargar un bitllet de 5.000 pessetes.

-5.000 per a mi i 5.000 per a la meva dona...

Es va tornar a treure la cartera i li va donar un altre bitllet de 5.000 pessetes. Després van marxar amb la seguretat que tenien dos vots més.

Quan finalment va arribar el dia de la votació, tots dos van acudir a votar. A la Galera, com a la resta dels pobles menuts només hi ha una mesa electoral. El president els hi va demanar els carnets per a identificar-los i va veure que la dona no estava censada i, per tant, no podia votar.

Diuen que, posteriorment, l’alcalde els hi va anar a demanar les 5.000 pessetes del vot no emès.

Així al menys m’ho van explicar...

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: ELS INDECISOS

-No sé a qui votaré les properes eleccions… Però dels que es presenten no me’n agrada cap… Al final me penso que tornaré a votar als mateixos...(O sigui, a la llista de CiU, a Manel Ferré)

És molt curiosa l’actitud d’alguns ampostins que es passen 4 anys criticant l’equip de govern (a qui han votat en les darreres eleccions), però sembla que després se’n penedeixen. Però res de tot això. Simplement és una actitud per a justificar el seu vot davant d’aquells que no l’han votat ni els votaran mai.

Com imagino que tots sabeu, CiU (realment CDC) té tota una xarxa clientelar que no ho dubten a l’hora de posar la seva papereta a l’urna. Normalment són els que més callen, els que diuen que passen de la política i sovint els que més els critiquen (o al menys no es queden endarrerits comparativament parlant amb els que realment no els votem) Demostren, diguem-ho clar, una actitud hipòcrita, digna de ser estudiada pels més prestigiosos sociòlegs.

I com s’aconsegueix tenir un vot fidel elecció darrere elecció? Evidentment no es fa en un dia i no sempre és pels mateixos motius.

Els motius més habituals són el haver trobat feina a algun dels membres de la família, sobre tot en moments difícil, però també a joves que tot just han acabat d’estudiar o que busquen la primera feina. Si ens fixem amb l’actual equip de govern, en podrem veure alguns casos. També si fem una visió retrospectiva i mirem unes legislatures enrere. No vull donar noms, però si sou una mica llestos, segurament els acabareu detectant.

Però encara hi ha més formes, com per exemple treure a algun membre de la família d’algun entrebanc (no sempre econòmic) o haver-los donat alguna subvenció a través dels canals habituals, es a dir, d’aquells organismes creats per la Generalitat pujoliana amb aquesta finalitat.

HI ha d’altres casos també remarcables. De sobte, una família sencera abraça la fe convergent. L’excusa del patriarca sol ser sempre la mateixa:

-No sóc polític, no tinc el carnet de cap partit, però el que m’agrada és treballar per Amposta.

Al cap de pocs mesos el veus ocupant algun càrrec o, també potser que l’acabi ocupant algun fill o filla que acabarà fent carrera política... Ves per on!    

Mireu, si sé li vol donar la volta al mitjó, s’ha d’aconseguir mobilitzar a una part del sector més abstencionista. L’altre dia em deia una persona molt propera que CiU traurà, al menys, 3.500 vots a Amposta. D’aquí no baixarà. Per tant, són els altres partits els que s’han d’espavilar per a treure’n, conjuntament, al menys més 4.000 (sense comptabilitzar els vots dels partits que no treguin representació, els blancs i els nuls) Des de que CiU treu majoria absoluta, només en dues vegades, la suma de vots de l’oposició ha estat superior als vots aconseguits per CiU i tot i això, primer Roig (2003) i després Ferré (2011) van aconseguir sumar més regidors que la resta de les altres forces polítiques.

Ara fa 4 anys, si ho recordeu, el consistori va passar de 18 regidors que havia tingut des de les primeres eleccions de 1979 a 21. Això comportava que un regidor es pogués aconseguir amb un nombre menor de vots. ERC-EA va fer la seva feina i de 4 va passar a 6, però el PSC-PM, es va veure afectat per la davallada general patida pels socialistes a nivell de l’Estat i també de Catalunya i només va treure 3 regidors. D’haver conservat el 4t que havia tingut les dues legislatures anteriors, CiU no hauria revalidat la majoria absoluta.  

La sensació és que aquesta vegada, una part de l’electorat que preferia abstenir-se, no ho farà, motivat per les mostres evidents de que l’equip de govern demostra un tarannà absolutista afavorint a aquells als qui considera seus.  

De totes maneres, aconsello als diferents partits que no se’n refiïn i que, si cal, que aquest mes que queda, facin un darrer i gran esforç per a sumar seguidors. El missatge que surt de CiU és molt clar: tornaran a governar. Per això ja hi ha qui planifica el futur.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 25-04-2015

Fraga va proclamar:

¡LA CALLE ES MIA! 

Sembla que els carrers i les places d'Amposta també són propietat dels venen mamant en els darrers 28 anys.
O bé esperen que els hi vagi molta gent (van fer un esdeveniment al Facebook i igual esperen a tots els que van convidar o bé és una mostra de prepotència com les que ens tenen acostumats.
A mi també en van convidar i potser qui ho va fer espera que hi vagi encara que no vaig respondre. Però que no m'esperen. JO NO HI ANIRÉ!

(A les fotos hi podeu veure el muntatge de l'escenari per a l'acte d'aquesta tarda)

ESCALFANT MOTORS DE CARA LES MUNICIPALS

Un company de treball m’ha portat el Més Ebre en veure que a la portada anaven les fotos d’Adam i Manel Ferré amb el següent titular: Alta tensió. Tots dos candidats s’acusen mútuament de mentir, però jo que conec a tots dos, primer em posaria al costat d’Adam que no de Manel: ja fa temps que vaig dir que Manel Ferré era un mentider compulsiu. Cap novetat. 

Segurament, en altres circumstàncies, la polèmica generada arran de la sentència favorable als interessos de l’Ajuntament d’Amposta pel tema de les compatibilitats de 14 funcionaris, no hauria tingut la transcendència que ara té.

L’alcalde (o sigui Manolito), tal com ja feia el seu mentor Rojo y Gualdo, aprofita qualsevol ocasió per a carregar contra el principal grup de l’oposició. Si fa uns anys era el PSC, ara és ERC, ja que intueixen que són els rivals a batre el 24 de maig. Per tant, hem d’esperar que en aquests mes que queda (ni un dia més ni un dia menys), aniran sortint coses que inculparan l’actual govern i Manolito & sus secuaces, es defensaran com podran desmentin-ho tot i mirant de fer el que han fet sempre: oposició de l’oposició. El ple de dilluns promet.   

Quan encara no ha començat oficialment la campanya electoral, els diferents partits ja van marcant posicions. Sobta que, per molt que des de la direcció de CDC es demani unitat dels partits independentistes, les bases dels partits no estan per la mateixa labor, sobre tot en aquells pobles on tradicionalment a governat CiU com per exemple Amposta. I és que CiU, ha tingut sovint, allà on ha governant, un tarannà autoritari i fins i tot sectari. Encara recordo les declaracions que va fer un dels màxims líders territorials quan va començar en política sent alcalde del seu poble (encara ho és) afirmant que no era un cacic, però només uns anys més tard va aconseguir que cap veí acudís a escoltar un míting socialista.  

Tres legislatures enrere (2003), gràcies al posicionament de CiU en el tema del transvasament de l’Ebre, es va aconseguir canviar el color d’alguns ajuntaments i consells comarcals. No va ser el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre on CiU, gràcies al suport d’ERC, va seguir governant. Quan CiU va arrabassar l’ajuntament de Tortosa als socialistes, també va comptar amb el suport d’ERC que van entrar al govern, però quan Ferran Bel va aconseguir la majoria absoluta, aviat es va oblidar dels republicans. D’aquestes coses se’n acaba aprenent, encara que sovint es repeteixen errors (ja sabeu allò de que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra)  

És irrefutable que ERC es troba ara mateix en la millor època des de la guerra Civil Espanyola, mentre que els socialistes estan en caiguda lliure per culpa dels 6 darrers mesos de Zapatero, circumstància que ha arrossegat a la resta dels socialistes dels quatre punts cardinals.

Aquest matí per exemple escoltava a la SER que a València el PP perd la majoria absoluta, però tot i això segueix com el partit més votat. Però també els socialistes baixen, tan a la comunitat com a l’ajuntament de València. Quan semblava que Ximo Puig ho tenia tot de cara per a convertir-se en president, la irrupció de Ciutadans (que puja en les enquestes fins a la tercera posició) fa que tingui la clau de la governabilitat. A Andalusia encara no s’han pronunciat i per tant, encara no han mostrat la seva veritable cara, però després de les municipals i les autonòmiques en algunes comunitats, no els hi quedarà més remei que posicionar-se. Us imagineu un govern a València del PP amb el suport de C’s? (la que mols anomenen la marca blanca del propi PP) Jo sí.

I per acabar, tornem a Amposta. Finalment C’s no farà llista. L’excusa és que encara consideren aviat fer un desembarcament municipal, però la realitat podria ser molt diferent. Tenir a les candidatures a determinada gent, és per a pensar-s’ho dues vegades o potser amb una n’hi ha prou.  

JA S’HAN PUBLICAT LES CANDIDATURES!!

El Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) publica avui totes les candidatures que es presentaran a la demarcació a les properes municipals del 24 de maig.

Evidentment no he tingut temps de mirar-les totes i a més fer-ho de forma detinguda. Comprendreu que són nombroses i que per molta gent que conegui, tampoc conec a tothom.

Des de feia dies esperava impacient quina seria la candidatura de CiU a Amposta. Vaig veure la foto de la presentació, però el que realment volia saber era el lloc que ocuparien aquelles cares. M’havien anat filtrant cosetes, però ni així i, per Internet no trobava res.

El més sorprenent de la candidatura és que Isabel Ferré, que durant molts anys va sonar com la clara favorita per a substituir a Manel Ferré, vagi la 9. Potser aquest fet no vulgui dir res, però... Potser per això estava tan emprenyada el dia aquell de lo Pati. Ves a saber...

També Laia Subirats, una de les regidores que més va mirar de complaure a l'alcalde, ha estat endarrerida a un 18 lloc que vol dir que no entrarà (ni de conya) al nou ajuntament. Així li paga Manel el seu servei!   

Josep Garriga, també ha estat un dels que més s’havia treballat el càrrec. Us recordo que abans d’entrar de regidor ja va ser president del comitè local de CDC i es va guanyar a pols entra a la llista en un dels llocs de sortida fent, sovint, la feina bruta que li manava el partit. Fins i tot va col·locar un cartell donant la benvinguda a Pujol a la tanca del IES Montsià, en una visita que va fer l’expresident per inaugurar el cablejat de fibra òptica durant els anys de lluita antitransvasament. Aquesta vegada va el 16.  

El lloc número 10 de Marimar no és precisament un premi. Si bé té clares opcions de sortir (perdre dos regidors és força difícil, per no dir impossible), es nota que Manel Ferré confia més en altres persones que, per primera vegada han ocupat llocs clars de sortida.  

Segurament Eros Esquerré tampoc ha complert els objectius encomanats i també ha estat relegat a un dels llocs de no sortida com és el 12.

En canvi, qui sí ha entrat en força ha estat Manolita Cid què si bé era la Directora de Serveis Territorials de Benestar i Família, no formava part del consistori ampostí. Aquesta posició s’ha d’entendre des del punt de vista de voler reforçar l’àrea de Serveis Socials, sempre que CiU governi. Ja sé sap que els ajuts socials normalment estan recompensats amb vots. 

No em sorprèn el tercer lloc de Francesc Paz a qui l’alcalde, sembla que li ha agraït la carta que va publicar fa uns mesos i on defensava l’honradesa del membres de CiU a l’ajuntament. Donar la cara per algú en temps difícils, ha tingut premi. Segurament hi haurà que el qualificarà de trepa, perquè en quatre anys passar de no tenir cap vinculació coneguda a anar de tercer, significa tot un carreron...  

També Rosita sembla que ha vist recompensada la seva dedicació. No recordo exactament, però crec que les passades anava la 5. Històricament la candidatura de CiU d’Amposta estava formada per 4 de CDC 1 de Calduch, 4 més de CDC, 1 de Calduch... Per tant, s’ha trencat la tendència, encara que el segon de Calduch no l’identifico.

Entre el 5 i el 8 tot són cares noves, melons per obrir. Esperem que aportin sàvia nova a la regeneració política de CDC a Amposta que falta li fa.  

Per cert, he rebut via xarxes socials una invitació per assistir a l’acte de presentació de la candidatura de Manel Ferré. M’ho he agafat a conya. Igual fins i tot pensen que el voto o els puc arribar a votar...Millor botar!  

Ah! Em deixava a Obalat (el segon de Calduch)... Bé, aquest ni va a la candidatura... Ells sabran el motiu i jo m’ho imagino.

I ARA LES DIETES…

Quantes coses no deuen de passar sense que ens en assabentéssim? De vegades les pots intuir, però si no tens proves, els fets quedaran immunes, al menys que hagi una actuació d’ofici per part de la fiscalia.

Si fa una mica més d’un mes es va denunciar a Manel Ferré per presumpte tracte de favor cap a algunes persones properes ideològicament a qui va retirar multes de transit posades per la policia local d’Amposta, la setmana passada va tornar a ser denunciat, en aquest cas per presumpte cobrament irregular de dietes.

Segons sembla, Ferré hauria passat càrrecs de dietes a l’Ajuntament d’Amposta per desplaçaments a Barcelona per assistir a reunions diverses.

Per aquell que desconegui el tema, normalment, paga el desplaçament (que por incloure o no dieta depenent dels temps) aquell que convoca. Així per exemple, el convocant és un conseller de la Generalitat, les despeses de desplaçament aniran a càrrec de la conselleria en qüestió.

Ja us explicava l’altre dia que Ferré té un cotxe que, segons ell mateix, li va cedir l’entitat Consorci de Salut i Social de Catalunya (que presideix ell mateix) que l’hauria adquirit per mig d’un leasing. Caldria saber però, qui paga el carburant d’aquest vehicle i si sé li tolera o no que es desplaci amb aquest vehicle quan no va a reunions d’aquella entitat.

Evidentment, si Ferré va a gastos pagats i a sobre passa càrrec de les despeses de manteniment, estaria cometent una irregularitat, ja que, d’alguna manera, les estaria cobrant dues vegades.

Segons l’exhaustiu estudi que va elaborar el regidor Germán Ciscar, que és qui va presentar la denúncia, l’import total de dietes cobrades irregularment estarien al voltant d’uns 17.000€ en 3 anys.

Segons em van explicar, sembla ser que tan aviat com Ferré es va assabentar de la notícia de la nova denúncia, va demanar que sé li facilités tota la documentació relativa al cobrament d’aquestes dietes i fins i tot es va buscar un cap de turc a qui donar-li les culpes.

Un dels primers mitjans informatius que es va fer ressò de la notícia va ser la Cadena SER que va entrevistar al regidor. En canvi, l’alcalde hauria declinat fer declaracions.

En canvi, d’altres mitjans no van donar la notícia fins ahir mateix i, tot seguit, s’incloïen, ara sí, unes declaracions de Ferré negant que hagués comés cap irregularitat. Quina sorpresa!  

Adam Tomàs, el cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Amposta i candidat d’EA-AM a les properes municipals del 24 de maig, ha dit que ells no acusen Ferré d’haver fet res il·legal, però han demanat als tècnics municipals que elaborin un informe sobre si els càrrecs de les dietes són o no correctes.

Segons m’han dit, Adam Tomàs, en el cas de que l’informe conclogui de que han estat improcedents, li podria demanar la dimissió en el darrer ple ordinari de la legislatura.

Molts opinaran que si tot això ha sortit a la llum ara és perquè estem en època electora. Segurament és així, però alguna vegada hauria de sortir i l’oportunisme sempre depèn del costat del qual es miri i, el perjudicat, sempre pensarà que és oportunista encara que s’estigui a la meitat de legislatura.

Diu Ferré que si Adam Tomàs actua així és per la desesperació que té per aconseguir l’alcaldia d’Amposta...

I pregunto jo: I no està Ferré desesperat per a revalidar el càrrec i evitar així que res canviï?

De que continuï o no com alcalde depèn el manteniment del seu actual status, així com renovar per 4 anys més els d’aquells que l’acompanyen.

Us imagineu que faran alguns del seu equip el dia que deixin el govern municipal? 

Ells no ho volen ni pensar!   

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS (III)

L’increment de militants i simpatitzants d’un partit és directament proporcional als anys que es manté al poder. Aquesta afirmació no és tan difícil deduir.  

I és que el poder que assoleix una determinada formació és el fruit d’anys de servilisme. De fer favors i cobrar-se’ls, de vegades en escreix. Sembla que la gent no sap que el vot és secret (o quasi) i, per tant, tampoc cal que t’hipotequis a per vida amb una determinada formació.

El poder de CiU a Amposta es va anar forjant al llarg dels anys. Després d’un efímer mandat socialista, l’any 1987 va arribar la primera victòria de CiU, encara que va necessitar del suport de la UCD per a que Roig fos escollit alcalde. Després, ja ho sabeu, van arribar fins a 6 victòries més, totes per majoria absoluta.

Durant aquests anys, han estat moltes les desercions. D’aquells que van ser votats socialistes, però també comunistes i que han acabat votant el CiU. Encara que en molts casos no ho volen reconèixer. Vulgarment se’ls anomena jaqueteros, ja que acumulen tantes jaquetes com partits governen.  

Per què aquesta és una altra. Sembla que molts dels votants convergents (també passa al PP), se’n domen vergonya de reconèixer a qui voten. Si ens creguéssim el que diu la gent, resulta que a Amposta, CiU no guanyaria mai, però ves per on, ja porten 7 mandats consecutius...

Tants d’anys al poder, es evident que comporta moltes més conseqüències que els que he explicat. Mentre ells (els qui manen) tenen molt fàcil confeccionar les llistes, als altres partits els hi costa molt trobar la gent suficient per a conformar la candidatura.

Durant tots els anys que he estat en política activa i, per tant, he viscut quasi que en primer persona les confeccions de les diferents llistes, n’he sentit de tots colors:  

-Abans us votava, però ara la meva opció política és una altra...

-Com no guanyareu...

-Ja m’he compromès amb CiU...

La darrera opció va ser, per exemple, la resposta que va tenir Toni Espanya d’un que ha estat regidor de CiU durant aquesta darrera legislatura. Si Toni el va anar a tocar, és perquè no tenia clar de quin peu coixejava. I és que alguns no es converteixen fins que els hi proposen d’anar en un lloc, normalment per a sortir, ja que per a completar la candidatura ja tenen als afiliats de sempre. És una manera de captar noves famílies per a la causa convergent.

Per cert, Toni també li va proposar a un (que es diu, es remoreja) que enguany anirà per primer cop a la candidatura de Ferré. Qui m’ho va revelar em va dir que era confidencial i que ho mantingués en secret fins que es confirmés oficialment. Per cert, aquesta persona, a part de fer-me aquesta revelació, me’n va fer d’altres, però respectant la seva voluntat, no ho desvelaré. Si finalment ho endevina, així que pugui, faré públics els encerts.

Si finalment sona la campana i es produeix un canvi de govern municipal, ja veureu com seran molts els que s’apuntaran al carro guanyador i diran:

-Jo us he votat sempre...

Afortunadament la vida continuarà després de els eleccions i es produiran situacions semblants. La condició humana és així.  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS (II)

La divisió al si de l’agrupació local de les CUP a Amposta ha tingut, al menys dues conseqüències: que el partit no es presentés a les eleccions municipals i que un des seus militants (ja exmilitant) hagi acabat integrant-se a la candidatura d’Esquerra d’Amposta-AM, això sí, en un testimonial 14è lloc.

Per a tots aquells que no coneguin massa l’actualitat política d’Amposta, els hi diré que es tracta d’Oriol Fusté, un jove que, com el van definir fa pocs dies, desperta passions...  

I és que la seva presència a la candidatura que encapçala Adam Tomás, no ha passat desapercebuda per alguns.

Qui són aquests alguns? Normalment, els que li fan el joc brut a CiU a Amposta. Aquells que sempre amagant la seva identitat, deixen missatges als diferents canals que parlen de política municipal, sobre tot, quan s’apropa el període electoral.

De sobte, sembla que a Amposta sinó tothom, eren molts els que votaven a la CUP, ja que li retreuen a Oriol que s’hagi passat a una altra formació política. Li diuen des de que no el votaran a que l’única cosa que busca és una cadira...

Tots aquells que coneixem a Oriol sabem que és un animal polític (com ho puc ser jo) És d’aquelles persones que ha viscut la política de ben a prop i jo diria que des de sempre. Per tant, no és lícit que quan un té vocació política s’hi vulgui dedicar? La política, si no fos pels polítics corruptes o d’aquells que n’acaben fent una professió, és una activitat molt gratificant i que pot arribar a donar moltes satisfaccions personals.

Però els tentacles del poder ampostí poden ser molt llargs i abundants. No és com els pops o els calamars que només en tenen 8, en aquest cas el nombre és indeterminat, però molt coordinat i poderós.

Mireu, us explicaré un exemple que vaig viure de ben a prop fa 8 anys i fins i tot us donaré el nom d’un altre afectat que us ho pot confirmar. Des de fa molts anys, existeix un portal a Internet de contingut exclusivament ampostí. Fins fa 8 anys hi havia un fòrum on els ciutadans podien expressar la seva opinió. Però algunes de les opinions que es podien llegir eren, directament, insults cap a aquelles persones que, com jo, tenim l’atreviment de criticar els dirigents municipals de CiU.

Us he dit que diria qui era l’altra persona: Ismael Piñas (número 20 a la llista actual d’ERC-AM) Ismael era per aquella època (recordeu que estic parlant de 8 anys enrere, es a dir de l’any 2007) director territorial d’Acció Social i Ciutadania. Al fòrum esmentat s’assegurava que Ismael havia dit que si CiU guanyava les eleccions, es traurien els ajuts a al gent gran. La reacció per part de l’exdirector de serveis, va ser adreçar-se a l’administrador de la pàgina i amenaçar-lo en emprendre accions penals.

Jo també m’hi vaig adreçar enviant-li un correu on li deia pràcticament el mateix (encara en guardo còpia) Uns dies més tard es va clausurar per sempre aquell fòrum.

D’haver estat un administrador imparcial (evidentment no ho era), hauria esborrat per pròpia iniciativa qualsevol comentari despectiu i/o injuriós, en canvi, no va actuar fins que no sé li va advertir de prendre accions en contra seva. Evidentment, tots aquells comentaris, com els que ara s’han publicat sobre Oriol Fusté, es van fer de forma anònima.

I jo sempre m’he preguntat: Si manant com manen i amb les majories absolutes que treuen, no s’atreveixen a donar la cara (propi de persones covardes), què faran el dia que perdin el govern municipal i s’hagin d’estar a l’oposició?  

MUNICIPALS A AMPOSTA: 6 LLISTES

Poc a poc es va clarificant el panorama electoral a Amposta. Les quatre formacions que composen l’actual Ajuntament ja fa temps que han anunciat els caps de llista.

Per Esquerra d’Amposta-Acord Municipal (formada per ERC, ICV-EUA i d’altres) la candidatura d’Adam Tomàs ja estava cantada des de principis de legislatura.

Que Germán Ciscar seria el cap de llista de PxC o Plataforma per Amposta (com sembla que es dirà al final) també entrava dintre de la lògica.

En quan al PSC, després de l’anunciada renúncia de Toni Espanya (fins i tot havia anunciat que abandonaria la política a la meitat de la legislatura), s’especulava sobre qui seria el cap de llista. Com sabeu, l’any passat es va postular Francesc Miró que va ser l’escollit per l’assemblea de militants. Però a partir d’aquí tot era incertesa sobre si es presentaria o no alguna llista més i qui seria el cap de llista.

Finalment, sembla que seran dues les formacions que concorreran a les properes municipals a Amposta a part de les anunciades amb anterioritat: PP i C’s.

Segons ràdio macuto, el cap de llista del PP serà Antonio Baz, empresari del sector immobiliari. Una vegada més (i sempre parlo des d’un punt de vista molt personal), el PP no presentarà un cap de files de pes que pugui optar a treure, al menys, representació.

I el cap de llista de C’s serà un vell conegut de la política ampostina: Guillermo Martínez, també empresari. 

Martínez va ser, precisament, el darrer cap de llista del PP ampostí, però, com sabeu, no va obtenir l’acta de regidor. Més o menys a la meitat de legislatura, va abandonar la formació y es va donar de baixa del partit, sembla ser que pels casos de corrupció que afecten al PP a nivell nacional. Ara, aprofitant l’ascens de C’s hauria optat en presentar-se en aquesta candidatura. Si aconseguirà o no esgarrapar vots al PP i, perquè no, a CiU, està per veure.

Podem no presentarà candidatura i sembla que, implícitament, recolzarà la d’Adam Tomàs i les CUP, tal i com ja van anunciar fa temps, no en presentaran, encara que un antic militant d’aquesta formació s’integrarà a la candidatura d’EA-EM.

Imagino que la majoria d’aquestes formacions s’hauran renovat considerablement a excepció de CiU que, segons m’han dit, només farà uns pocs retocs.

Tal i com em vagi assabentant de novetats, us aniré informant.  

SOPA DE LLETRES A AMPOSTA

Per molt que Adam Tomàs digui que la candidatura que ell mateix encapçalarà no s’ha d’entendre com una suma de sigles, la veritat és que, a primera vista, és la sensació que et dóna: ERC+ICV-EUA+EA... i independents (com gent de les CUP) Ara bé, tot aquest aglomerat aniran sota la denominació de EA-AM: Esquerra d’Amposta-Acord Municipal.

Suposo que a partir d’ahir, que va ser quan es va fer oficial el gran pacte, Manel Ferré estarà una mica més preocupat. Jo, d’ell, hi estaria. A priori, tot fa pensar que, aquest cop sí, pot significar el final d’etapa CiU. Una etapa de 28 anys i 6 majories absolutes que van fer pensar a molts dels càrrecs del CiU que eren tan bons i que el poble els estimava tant, que podien fer i desfer al seu criteri, sense reparar que, de vegades, també es pot estar equivocat.

Sé li ha de reconèixer a Adam Tomàs l’habilitat de haver sabut integrar a la seva candidatura a tota una sèrie de persones provinents d’àmbits diferents i que, només fa uns anys, semblava difícil que poguessin anar plegats. Estic parlant per exemple d’ICV i d’EUA que, tot i que sé solen presentar plegats, sobre tot a les grans eleccions (generals, autonòmiques...), semblava que a Amposta eren con l’oli i l’aigua.

Per primera vegada, les esquerres d’Amposta (excepte el PSC) es presentaran plegades, tal com també passa tradicionalment amb la dreta. Sí, ja sé que també es presenta el PP i, fa anys, alguna candidatura independent però inclinada molt cap a la dreta o ara PxC, però els caps de CiU d’Amposta tenien l’habilitat de que el PP no presentés bons candidats, la qual cosa minvava les possibilitats d’èxit. Cal recordar que quan es v presentar Joan Pons (el de la Roca), el PP va obtenir dos regidors i un amb Ramon Chordà; després l’ostracisme. Si us hi fixeu, els resultats històrics del PP a eleccions com les generals i autonòmiques, res tenen que veure amb els resultats que treuen a les municipals. No és l’única tàctica que ha usat CiU d’Amposta al llarg dels anys. L’any 95, per exemple, des de l’ombra, va promoure una candidatura d’ICV per a que esgarrapés vots al PSC. I sé del que parlo.

Tornant a les municipals que tenim, com aquell que diu, a voltar del cantó, si ho recordeu, ja fa quasi que un any, vaig parlar de la necessitat de que el PSC establís acords amb altres formacions com ICV, encara que s’hagués de renunciar a encapçalar la llista. Aquest escrit va ser molt anterior a fer-se pública la candidatura de Sisco Miró com a cap de llista.

Evidentment cada partit elabora les seves estratègies i, s’han de respectar, però no m’han paregut correctes les declaracions fetes per Rosabel Recio que va afirmar que si havia optat per la candidatura de Tomás és perquè li van garantir que no pactarien amb CiU i que en canvi, el PSC no van assegurar. Davant d’aquesta afirmació no puc més que mostrar la meva incredulitat. Com sabeu vaig ser 8 anys regidor del PSC i encara conservo el carnet del partit. Per tant, puc parlar amb coneixement de causa i, no crec, que el PSC acabi pactant amb CiU. No és el moment d’explicar secrets d’alcova, però des de CiU ens en han fet tantes, però tantes, que un pacte entre les dues formacions em sembla del tot impossible. Encara diria més. Si el PSC fes possible la continuïtat de CiU al front del govern municipal signaria la seva defunció d’ipso facto.

LA SARSUELA DEL PP DE MADRID

Rieu-vos-en del vodevil que van protagonitzar Pedro Sánchez i Tomás Gómez. Rieu-vos-en de la tragicomèdia entre Àngel Ros i Marta Camps...

El primer acte de la sarsuela protagonitzada per Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy preveu fortes emocions.

Feia temps que Rajoy anava amb una margarida a la ma sense atrevir-se a començar a arrancar els pètals. Molt possiblement perquè aquests pe`tals encara no tenien nom. Finalment la setmana passada hi va haver fumata blanca i es van fer públics els noms de les dues candidates (a l’ajuntament i a la comunitat) Finalment, Rajoy (o l’executiva del PP) es van decantar per Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes, respectivament.

Mentre la Cifuentes va ocupar el lloc del defenestrat Ignacio González, ma dreta de Esperanza Aguirre durant molts d’anys i a la que rellevar per malaltia, a darrera hora i quasi per sorpresa, l’elecció de la lideressa com a candidata va ser degut (sembla ser) gràcies als resultats de les enquestes que la donaven que l’única candidata amb opcions de conservar l’alcaldia de la capital del Regne. Ana Botella de Aznar ja feia mesos que havia estat descartada per la seva pèssima gestió (Madrid Arena, candidatura JJ.OO.)

Ahir, de sobte, la lideressa es despenja dient que ella no és una titella i que no admet que a Madrid el PP creï una gestora, la qual cosa significava el seu cessament immediat com a presidenta del PP de la comunitat. Aquest fet va provocar un comunitat tant ràpid com inusual de l’executiva del PP (és molt estrany que es facin comunicats oficials en dia festiu) anunciant que, en tot cas, seria si Aguirre acabava sent nomenada alcaldessa de la Villa y Corte.

Després de tot això un s’ha d’aturar un moment i intentar fer-se una idea de com van passar els fets. Una persona molt propera a mi (dona per a és senyes) em va dir que Rajoy li va imposar la condició a Aguirre que, si volia ser candidata a l’alcaldia de Madrid (i per a la que ella s’havia postulat ja fa mesos) havia de renunciar a la presidència regional. En aquell moment (encara que a contracor) Aguirre va acabar acceptant (o tot o res), però més tard, ja sigui perquè així ho va decidir en aquell moment, ja sigui perquè ho va meditar posteriorment, va acabar fent públic el pacte al que s’havia arribat i la determinació que va prendre més tard.

Aquest matí, a la SER, Pep Bueno ho explicava perfectament. Ho ha comparat a la faula de la granota i l’escorpí.

Un escorpí li va demanar a una granota que l’ajudés a creuar un riu, tot prometent-li que no li picaria. Quan estaven a mig del riu, l’escorpí va treure l’agulló i va picar mortalment a la granota i, mentre s’enfonsaven els dos, l’escorpí li va dir a la granota:

-No m’he pogut aguantar, va amb la meva manera de ser...            

No cal dir-vos que aquest és el final que desitjaria per al cas.

LA CIUTAT DE LES PERSONES

El candidat del PSC a l’alcaldia d’Amposta Francesc Miró, va donar ahir el tret de sortida de la campanya electoral fent un acte al Casal que presentava un ple absolut. Sí, ja sé que Convergència a Amposta mou a molta més gent i que segurament haurien omplert 4 o 5 casals, però els socialistes no tenen les armes que tenen els convergents com la possibilitat de trucar i mobilitzar a tos aquells que els hi deuen favors.

L’actual portaveu del grup municipal del PSC-PM a l’ajuntament i cap de llista les dues darreres legislatures Toni Espanya va fer de teloner i va destacar les qualitats del candidat: experiència, treball, honestedat, voluntat de servei, etc. Fins i tot les va anteposar a les de l’actual alcalde d’Amposta que, precisament ahir, era notícia al diari el País i no precisament per fer bé la feina.
Espanya va tenir paraules d'elogi i, en algun cas record, per als candidats socialistes a l'alcaldia d'Amposta: Joan Gabaldà, Josep Maria Simó, Pere Margalef i Gabriel Perles. 

Acte seguit va ser el torn de Francesc Miró que va esbossar el programa electoral amb el que es presentarà a les municipals de maig. Del seu discurs vull destacar dues coses: no va prometre cap obra que suposi una gran inversió per al municipi i, en canvi, si que va posar èmfasi a l’hora de destacar que es preocuparà per totes aquelles petites coses que augmenten la qualitat de vida dels ciutadans.

Per a què volem centres comercials que han de tancar al cap de pocs mesos de posar-se en funcionament? O una residència de la tercera edat sobredimensionada que suposarà una enorme despesa per als ciutadans de la ciutat? O una estació de bus infrautilitzada?

Els problemes reals de la ciutadania són uns altres ben diferents, com ara l’atur, la pobresa energètica o, simplement, la pobresa en general.

Fins i tot va donar algunes xifres com ara que Futuro Ciudad Amposta deu a l’Ajuntament 300.000 euros. Sinó recordo malament, aquesta quantitat es devia en concepte de permís d’obres i, l’equip de govern el hi va concedir una moratòria en un fet totalment inusual, ja que fins aquell moment mai s’havia fet. No vull ser malpensat, però serà que Roig hi tenia alguna cosa a veure?

També va dir que si és alcalde d’Amposta incrementarà la partida dedicada a beques de transport que passaria dels ridículs 6.000 euros d’ara a 60.000; que abaixaria l’IBI urbà en un 20% en 4 anys (el primer any l’abaixada seria del 10%) i que l’IBI rústic es destinaria totalment a reparar els camins del terme.  

Va assegurar que no deixaria de tocar les portes de les diferents administracions per a reclamar un millor finançament, i va posar dos exemples: les escoles bressol i les escoles de música. També va dir que milloraria les subvencions a les entitats que organitzen actes a la ciutat.

Va lamentar l’oportunitat perduda d’Amposta per no haver estat nomenada subseu dels Jocs del Mediterrani que es duran a terme a Tarragona l’any 2017 i tot, segons Miró, per no haver fet els deures, però que encara s’està a temps de poder-ho aconseguir.

Finalment va donar les gràcies a tots els assistents a l’acte entre els que es trobaven amics i companys de Godall (d’on ha estat alcalde les 3 darreres legislatures), també els alcaldes socialistes de poblacions com el Mas de Barberans, el Perelló (en aquest cas alcaldessa), Aldover, Deltebre i Sant Jaume, el diputat al Congrés Joan Ruiz, el senador de l’Entesa Joan Sabaté i algun espia enviat per l’equip de govern.