L’increment de militants i simpatitzants d’un partit és directament proporcional als anys que es manté al poder. Aquesta afirmació no és tan difícil deduir.
I és que el poder que assoleix una determinada formació és el fruit d’anys de servilisme. De fer favors i cobrar-se’ls, de vegades en escreix. Sembla que la gent no sap que el vot és secret (o quasi) i, per tant, tampoc cal que t’hipotequis a per vida amb una determinada formació.
El poder de CiU a Amposta es va anar forjant al llarg dels anys. Després d’un efímer mandat socialista, l’any 1987 va arribar la primera victòria de CiU, encara que va necessitar del suport de la UCD per a que Roig fos escollit alcalde. Després, ja ho sabeu, van arribar fins a 6 victòries més, totes per majoria absoluta.
Durant aquests anys, han estat moltes les desercions. D’aquells que van ser votats socialistes, però també comunistes i que han acabat votant el CiU. Encara que en molts casos no ho volen reconèixer. Vulgarment se’ls anomena jaqueteros, ja que acumulen tantes jaquetes com partits governen.
Per què aquesta és una altra. Sembla que molts dels votants convergents (també passa al PP), se’n domen vergonya de reconèixer a qui voten. Si ens creguéssim el que diu la gent, resulta que a Amposta, CiU no guanyaria mai, però ves per on, ja porten 7 mandats consecutius...
Tants d’anys al poder, es evident que comporta moltes més conseqüències que els que he explicat. Mentre ells (els qui manen) tenen molt fàcil confeccionar les llistes, als altres partits els hi costa molt trobar la gent suficient per a conformar la candidatura.
Durant tots els anys que he estat en política activa i, per tant, he viscut quasi que en primer persona les confeccions de les diferents llistes, n’he sentit de tots colors:
-Abans us votava, però ara la meva opció política és una altra...
-Com no guanyareu...
-Ja m’he compromès amb CiU...
La darrera opció va ser, per exemple, la resposta que va tenir Toni Espanya d’un que ha estat regidor de CiU durant aquesta darrera legislatura. Si Toni el va anar a tocar, és perquè no tenia clar de quin peu coixejava. I és que alguns no es converteixen fins que els hi proposen d’anar en un lloc, normalment per a sortir, ja que per a completar la candidatura ja tenen als afiliats de sempre. És una manera de captar noves famílies per a la causa convergent.
Per cert, Toni també li va proposar a un (que es diu, es remoreja) que enguany anirà per primer cop a la candidatura de Ferré. Qui m’ho va revelar em va dir que era confidencial i que ho mantingués en secret fins que es confirmés oficialment. Per cert, aquesta persona, a part de fer-me aquesta revelació, me’n va fer d’altres, però respectant la seva voluntat, no ho desvelaré. Si finalment ho endevina, així que pugui, faré públics els encerts.
Si finalment sona la campana i es produeix un canvi de govern municipal, ja veureu com seran molts els que s’apuntaran al carro guanyador i diran:
-Jo us he votat sempre...
Afortunadament la vida continuarà després de els eleccions i es produiran situacions semblants. La condició humana és així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada