Per molt que Adam Tomàs digui que la candidatura que ell mateix encapçalarà no s’ha d’entendre com una suma de sigles, la veritat és que, a primera vista, és la sensació que et dóna: ERC+ICV-EUA+EA... i independents (com gent de les CUP) Ara bé, tot aquest aglomerat aniran sota la denominació de EA-AM: Esquerra d’Amposta-Acord Municipal.
Suposo que a partir d’ahir, que va ser quan es va fer oficial el gran pacte, Manel Ferré estarà una mica més preocupat. Jo, d’ell, hi estaria. A priori, tot fa pensar que, aquest cop sí, pot significar el final d’etapa CiU. Una etapa de 28 anys i 6 majories absolutes que van fer pensar a molts dels càrrecs del CiU que eren tan bons i que el poble els estimava tant, que podien fer i desfer al seu criteri, sense reparar que, de vegades, també es pot estar equivocat.
Sé li ha de reconèixer a Adam Tomàs l’habilitat de haver sabut integrar a la seva candidatura a tota una sèrie de persones provinents d’àmbits diferents i que, només fa uns anys, semblava difícil que poguessin anar plegats. Estic parlant per exemple d’ICV i d’EUA que, tot i que sé solen presentar plegats, sobre tot a les grans eleccions (generals, autonòmiques...), semblava que a Amposta eren con l’oli i l’aigua.
Per primera vegada, les esquerres d’Amposta (excepte el PSC) es presentaran plegades, tal com també passa tradicionalment amb la dreta. Sí, ja sé que també es presenta el PP i, fa anys, alguna candidatura independent però inclinada molt cap a la dreta o ara PxC, però els caps de CiU d’Amposta tenien l’habilitat de que el PP no presentés bons candidats, la qual cosa minvava les possibilitats d’èxit. Cal recordar que quan es v presentar Joan Pons (el de la Roca), el PP va obtenir dos regidors i un amb Ramon Chordà; després l’ostracisme. Si us hi fixeu, els resultats històrics del PP a eleccions com les generals i autonòmiques, res tenen que veure amb els resultats que treuen a les municipals. No és l’única tàctica que ha usat CiU d’Amposta al llarg dels anys. L’any 95, per exemple, des de l’ombra, va promoure una candidatura d’ICV per a que esgarrapés vots al PSC. I sé del que parlo.
Tornant a les municipals que tenim, com aquell que diu, a voltar del cantó, si ho recordeu, ja fa quasi que un any, vaig parlar de la necessitat de que el PSC establís acords amb altres formacions com ICV, encara que s’hagués de renunciar a encapçalar la llista. Aquest escrit va ser molt anterior a fer-se pública la candidatura de Sisco Miró com a cap de llista.
Evidentment cada partit elabora les seves estratègies i, s’han de respectar, però no m’han paregut correctes les declaracions fetes per Rosabel Recio que va afirmar que si havia optat per la candidatura de Tomás és perquè li van garantir que no pactarien amb CiU i que en canvi, el PSC no van assegurar. Davant d’aquesta afirmació no puc més que mostrar la meva incredulitat. Com sabeu vaig ser 8 anys regidor del PSC i encara conservo el carnet del partit. Per tant, puc parlar amb coneixement de causa i, no crec, que el PSC acabi pactant amb CiU. No és el moment d’explicar secrets d’alcova, però des de CiU ens en han fet tantes, però tantes, que un pacte entre les dues formacions em sembla del tot impossible. Encara diria més. Si el PSC fes possible la continuïtat de CiU al front del govern municipal signaria la seva defunció d’ipso facto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada