Aquest títol el podem llegir al diari el Periódico d’avui, amb el següent subtitular: “El republicà Joan Ridao es postula com a soci “exigent però segur” de Zapatero i l’esquerra espanyola.
Menys mal que aclareix que s’ofereix com “aliat”, ja que sinó fes aquest aclariment, podria donar lloc a confusions una mica escatològiques. Dit això, un es pregunta quin percentatge de “republicans” hi estan d’acord i si ja s’ha fet una assemblea per aprovar-ho o Ridao va per lliure.
I és que hi ha republicans, l’ala més independentista del partit, que estaria més còmoda amb el PP al govern que no tenint a Zapatero a la presidència d’Espanya.
Per l’altra banda, faria bé Zapatero de no creure’s massa aquesta suposada seguretat de la que parla el dirigent d’ERC. Primer hauran d’aprendre a saber que és estar governant i en quatre anys de govern a la Generalitat, pareix que encara no han assumit que hi formen part. I no ho dic per les mocions que presenten al Parlament amb el disgust del propi President Montilla, sinó per la forma d’actuar d’alguns dels seus càrrecs intermitjos que actuen a espatlles dels dirigents de les altres formacions sòcies al Govern.
Se pot ser exigent, però els temes s’han de consensuar. I això vol dir cedir alguna cosa per les dues parts negociadores, cosa que no estan acostumats a ERC i que, per sobre de tot, volen imposar les seves tesis com si estiguessin en una situació dominant. I amb els diputats que trauran (previsiblement menys de 8), en front dels més de 165 que també, previsiblement, acabarà traïen el PSOE, han d’adonar-se de la “inferioritat” en que es trobaran.
I tornem-hi, hi tot això ha de passar per l’aprovació de les bases del partit, la qual cosa, no la veig molt provable.
dijous, 28 de febrer del 2008
OBSESSIÓ I ENGANY
Duran i Lleida ahir va estar a Tortosa. Però tranquils, del transvasament ni parlar-ne (vull dir que ni en va parlar) No sigui que es faci un embolic i al final no se’n sàpigue sortir.
A manca de propostes concretes (no ens el cal fer perquè no han de governar), es dediquen a parodiar les campanyes electorals del seus adversaris. Allà on els socialistes diuen: “Si vas, en serem més), Duran va voler fer la gracieta i va dir: “Si anem el Tripartit marxarà”. CiU i el PP es semblen en moltes coses. Una d’elles és que cap dels dos partits va acabar de pair les derrotes electorals. El PP la de Madrid a mans de Zapatero i CiU a Catalunya amb el pacte del govern d’Entesa. Però la llarga travessia pel desert (aquella que l’humorista Ferreres al diari el Periódico, dibuixa sovint) al final acaba secant el cervell! I llavors s’acaba confonent les eleccions generals amb les autonòmiques i es pretén enganyar l’electorat. No senyor Duran, si els seus van a votar, possibilitats de guanyar, ni una! I el govern Tripartit que vostè diu, no marxarà! No marxarà fins i tot si són decisius a Madrid. Tindran que esperar les properes autonòmiques per aconseguir treure més diputats i intentar governar amb Arturo davant. I si Mas no ho aconsegueix, la propera amb l’hereuet Oriol i anar-ho provant.
Però mentre, no enganyi a la gent. La gent, normalment no és tonta, però mai se sap. Sempre hi poden haver sectors que s’empassin aquest discurs simplista que vostè va escampant arreu del país!
A manca de propostes concretes (no ens el cal fer perquè no han de governar), es dediquen a parodiar les campanyes electorals del seus adversaris. Allà on els socialistes diuen: “Si vas, en serem més), Duran va voler fer la gracieta i va dir: “Si anem el Tripartit marxarà”. CiU i el PP es semblen en moltes coses. Una d’elles és que cap dels dos partits va acabar de pair les derrotes electorals. El PP la de Madrid a mans de Zapatero i CiU a Catalunya amb el pacte del govern d’Entesa. Però la llarga travessia pel desert (aquella que l’humorista Ferreres al diari el Periódico, dibuixa sovint) al final acaba secant el cervell! I llavors s’acaba confonent les eleccions generals amb les autonòmiques i es pretén enganyar l’electorat. No senyor Duran, si els seus van a votar, possibilitats de guanyar, ni una! I el govern Tripartit que vostè diu, no marxarà! No marxarà fins i tot si són decisius a Madrid. Tindran que esperar les properes autonòmiques per aconseguir treure més diputats i intentar governar amb Arturo davant. I si Mas no ho aconsegueix, la propera amb l’hereuet Oriol i anar-ho provant.
Però mentre, no enganyi a la gent. La gent, normalment no és tonta, però mai se sap. Sempre hi poden haver sectors que s’empassin aquest discurs simplista que vostè va escampant arreu del país!
dimecres, 27 de febrer del 2008
DUBTES ELECTORALS
Encara no han transcendit molt els candidats d’aquestes terres tant al Congrés de Diputats com al Senat. Però alguna cosa es va sabent. CiU porta a les seves llistes diversos candidats de l’Ebre. La número 3 per al Congrés és la exalcaldessa de Deltebre Inma Juan. I a la del Senat hi figuren Salvador Pallarés, exalcalde del Perelló y Rosa Pertegaz, militant d’Amposta. Com es pot veure als dos primers se’ls “compensa” pel gran paper que van fer al seu poble les passades municipals. I a més al currículum de la Inma Juan figura com a membre del consell executiu del CPIDE, organisme creat a la llei del PHN per a comprar voluntats i gestionar compensacions. En canvi, a la militant d’Amposta, em diuen que se la va veure en diverses manifestacions anti-transvasament. Ara, un no sap ben bé que pensar. Roig sempre presumia de saber tot el que passava Amposta i “tenir el pati controlat”. Què potser era una talp de Roig per què “passava llista” de la gent d’Amposta que anava a les manifestacions”.
Una darrera pregunta: Si el dia 9 de Març, Rajoy sortís guanyador i se li encarregués la formació de un nou govern i es tornés a reactivar el transvasament de l’Ebre, de sortir aquests tres càrrecs electes, defensarien el territori? De quina manera, com ho van fer temps enrera?
Si hi hagués una mica de dignitat (allò que demanaven fa uns dies a Amposta, potser es quedarien a casa i deixarien a altres persones “no tan cremades” per a ocupar, al menys, els llocs que ara ocupen ells a la llista!
Una darrera pregunta: Si el dia 9 de Març, Rajoy sortís guanyador i se li encarregués la formació de un nou govern i es tornés a reactivar el transvasament de l’Ebre, de sortir aquests tres càrrecs electes, defensarien el territori? De quina manera, com ho van fer temps enrera?
Si hi hagués una mica de dignitat (allò que demanaven fa uns dies a Amposta, potser es quedarien a casa i deixarien a altres persones “no tan cremades” per a ocupar, al menys, els llocs que ara ocupen ells a la llista!
BADALONA PERD AIGUA
Segons es deia avui a diverses emissores de ràdio, a Badalona hi ha un escapament d’aigua de 430.000 litres per dia, si bé l’ajuntament rebaixa aquesta xifra a la meitat. És molta aigua. Si un Hm3 és 1 milió de litres. vol dir que en un parell de dies quasi que s’ha perdut i a l’any (es veu que ja fa temps que va la cosa) serien quasi 100 Hm3 d’aigua que es perdria i, per tant, no l’aprofitaria ningú. Com sempre passa, ara que s’ha fet públic s’hi vol posar fil a l’agulla i vol mirar-se de reaprofitar per a altres usos. També es diu que l’avaria té difícil solució i que podria deixar sense aigua una bona part de Barcelona si es tallés per a reparar-la. Per arranjar l’avaria s’està construint una canonada paral•lela a l’avariada.
Quan es parlava de la “nova cultura de l’aigua”, precisament, en una de les coses que més s’incidia era amb aquestes pèrdues, ja que en major o menor volum, les sofreixen quasi tots els pobles i ciutats. Qui no ha vist mai l’aigua baixant per un carrer d’algun dels nostres pobles, degut a una imprudència d’una retro? I el greu d’això no és el fet en si, que també, és la demora en arranjar-ho per part de l’empresa subministradora d’aigua al municipi.
Quan es parlava de la “nova cultura de l’aigua”, precisament, en una de les coses que més s’incidia era amb aquestes pèrdues, ja que en major o menor volum, les sofreixen quasi tots els pobles i ciutats. Qui no ha vist mai l’aigua baixant per un carrer d’algun dels nostres pobles, degut a una imprudència d’una retro? I el greu d’això no és el fet en si, que també, és la demora en arranjar-ho per part de l’empresa subministradora d’aigua al municipi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)