DEBAT A CINC

Per motius estrictament personals només vaig poder seguir el final del “debat a cinc” que van fer a TV3 entre la Carme Chacon, cap de llista del PSC, Joan Antoni Duran Lleida, de CiU, Joan Ridao, d’ERC, Dolors Nadal del PP i Joan Herrera d’ICV-EUA, moderats per Josep Cuní. Avui, mentre el Periódico de Catalunya parlava “d’empat”, un altre diari, el Punt titulava “Tots juguen”, evitant així pronunciar-se sobre possibles guanyadors i derrotats.
La part que vaig veure, per a mi, va ser el mateix discurs “cansino” de sempre. Tothom feia ús d’aquells discursos que sembla li han anat bé i les coses, quan van bé, perquè cal canviar-les?
Per a mi Carme Chacon es va equivocar. I ho dic així, tot i ser la meva candidata. Està molt bé que estem davant d’unes eleccions generals i per tant es tenen que entendre en clau “nacional” (encara que hi ha partits que sembla que no ho entenen) Però a Catalunya cal fer propostes per a Catalunya i cal fer anàlisi d’aquesta legislatura de les inversions que s’han fet a casa nostra. Està molt bé recordar que el dia 9 ho guanya Zapatero o guanya Rajoy, però una vegada ja s’ha dit, no cal cansar més l’electorat.
Sobre els altres partits, dir el que he dit abans: “pareix que estiguéssim d’avant d’unes eleccions autonòmiques més que d’unes generals”. I així s’ha d’entendre: “el paper que hi juguen és minoritari; el partit que s’imposi, sigui el PSOE o el PP, voldrà complir el seu programa, només, en el cas de que hi hagi un suport parlamentari fidel, estaran oberts a parlar d’altres temes que aquell determinat partit que li ha votat l’investidura tingui com a prioritari al seu programa, però només això) Per finalitzar acabaré amb el PP. El PP de Catalunya pareix que jugui una altra guerra. Pareix que sigui una mena de comparsa i balla al so que li marquen de Madrid. Fen un símil, què, admeto, potser no sigui del tot afortunat, pareix aquells Terços de Montserrat que al front de l’Ebre, Franco va posar a primera línia tot esperant que caiguessin víctimes dels soldats republicans de l’altre bàndol, molts d’ells també catalans.
Així, el dia 9 de març, no ho oblidem: Zapatero o Rajoy, però no de forma tan simplista. Abans de votar mirar qui ha fet i qui està disposat a fer més per Catalunya. De moment Rajoy ja ha dit el que farà: EL TRANSVASAMENT DE L’EBRE!

EL PP TIRA LA TOVALLOLA

A les Terres de l’Ebre, algú ha vist el PP? Quan ja estem més enllà de l’equador de la campanya, a les principals poblacions del territori encara no han aparegut ni banderoles ni pancartes ni res de res. No he sentit a dir que hagin fet algun acte (encara que es de suposar que sí)
Si tinguessin una mica de dignitat i vergonya, que no la tenen, per aquí ni s’atansarien. Si el PP maltracta Catalunya, encara més les Terres de l’Ebre. Per a que vol portar l’aigua “sobrera” a València? Per a crear més riquesa, especulació i baralles entre comunitats? I potser vindrà el cosí de Rajoy, aquell que va dir que el canvi climàtic no és tan greu com volen dir para calcular l’aigua que “sobra” a l’Ebre? Millor que no, això voldria dir que no han guanyat!

CAL DONAR LES GRÀCIES AL SR. RAJOY

Gràcies Sr. Rajoy per haver-se sincerat al dir ahir a València que si guanyen vostès es farà el transvasament de l’Ebre. Ara la pilota està a la nostra teulada. Ara és quan cal que tots els catalans en massa anéssim a votar aquells partits que han donat sempre suport als moviments anti-transvasament.
Però abans del dia 9, també m’agradaria sentir a Josep Antoni Duran Lleida dir alguna cosa que ens donés confiança i tranquil•litat. Abans d’ahir a Tortosa del transvasament no en va parlar i un suposa que no ho va fer per a no confondre el seu electorat... Allò de “Dónde dije digo, digo Diego”. Els hi manca coherència, tan en aquest tema com a l’hora de renegar d’una dreta espanyola rància i caduca. Es veritat que Arturo va anar al notari, però amb un simple gest com aquest no n’hi ha prou. I CiU juga amb l’ambigüitat. Per molt que ho diguin, no és el mateix Zapatero que Rajoy. I en clau més localista, no és el mateix Francesc Vallés que Jordi Jané, ni Lluïsa Lizàrraga que Rosa Pertegaz.

ERC S'OFEREIX COM A "ALIAT" DEL PSOE

Aquest títol el podem llegir al diari el Periódico d’avui, amb el següent subtitular: “El republicà Joan Ridao es postula com a soci “exigent però segur” de Zapatero i l’esquerra espanyola.
Menys mal que aclareix que s’ofereix com “aliat”, ja que sinó fes aquest aclariment, podria donar lloc a confusions una mica escatològiques. Dit això, un es pregunta quin percentatge de “republicans” hi estan d’acord i si ja s’ha fet una assemblea per aprovar-ho o Ridao va per lliure.
I és que hi ha republicans, l’ala més independentista del partit, que estaria més còmoda amb el PP al govern que no tenint a Zapatero a la presidència d’Espanya.
Per l’altra banda, faria bé Zapatero de no creure’s massa aquesta suposada seguretat de la que parla el dirigent d’ERC. Primer hauran d’aprendre a saber que és estar governant i en quatre anys de govern a la Generalitat, pareix que encara no han assumit que hi formen part. I no ho dic per les mocions que presenten al Parlament amb el disgust del propi President Montilla, sinó per la forma d’actuar d’alguns dels seus càrrecs intermitjos que actuen a espatlles dels dirigents de les altres formacions sòcies al Govern.
Se pot ser exigent, però els temes s’han de consensuar. I això vol dir cedir alguna cosa per les dues parts negociadores, cosa que no estan acostumats a ERC i que, per sobre de tot, volen imposar les seves tesis com si estiguessin en una situació dominant. I amb els diputats que trauran (previsiblement menys de 8), en front dels més de 165 que també, previsiblement, acabarà traïen el PSOE, han d’adonar-se de la “inferioritat” en que es trobaran.
I tornem-hi, hi tot això ha de passar per l’aprovació de les bases del partit, la qual cosa, no la veig molt provable.