DEBAT A CINC

Per motius estrictament personals només vaig poder seguir el final del “debat a cinc” que van fer a TV3 entre la Carme Chacon, cap de llista del PSC, Joan Antoni Duran Lleida, de CiU, Joan Ridao, d’ERC, Dolors Nadal del PP i Joan Herrera d’ICV-EUA, moderats per Josep Cuní. Avui, mentre el Periódico de Catalunya parlava “d’empat”, un altre diari, el Punt titulava “Tots juguen”, evitant així pronunciar-se sobre possibles guanyadors i derrotats.
La part que vaig veure, per a mi, va ser el mateix discurs “cansino” de sempre. Tothom feia ús d’aquells discursos que sembla li han anat bé i les coses, quan van bé, perquè cal canviar-les?
Per a mi Carme Chacon es va equivocar. I ho dic així, tot i ser la meva candidata. Està molt bé que estem davant d’unes eleccions generals i per tant es tenen que entendre en clau “nacional” (encara que hi ha partits que sembla que no ho entenen) Però a Catalunya cal fer propostes per a Catalunya i cal fer anàlisi d’aquesta legislatura de les inversions que s’han fet a casa nostra. Està molt bé recordar que el dia 9 ho guanya Zapatero o guanya Rajoy, però una vegada ja s’ha dit, no cal cansar més l’electorat.
Sobre els altres partits, dir el que he dit abans: “pareix que estiguéssim d’avant d’unes eleccions autonòmiques més que d’unes generals”. I així s’ha d’entendre: “el paper que hi juguen és minoritari; el partit que s’imposi, sigui el PSOE o el PP, voldrà complir el seu programa, només, en el cas de que hi hagi un suport parlamentari fidel, estaran oberts a parlar d’altres temes que aquell determinat partit que li ha votat l’investidura tingui com a prioritari al seu programa, però només això) Per finalitzar acabaré amb el PP. El PP de Catalunya pareix que jugui una altra guerra. Pareix que sigui una mena de comparsa i balla al so que li marquen de Madrid. Fen un símil, què, admeto, potser no sigui del tot afortunat, pareix aquells Terços de Montserrat que al front de l’Ebre, Franco va posar a primera línia tot esperant que caiguessin víctimes dels soldats republicans de l’altre bàndol, molts d’ells també catalans.
Així, el dia 9 de març, no ho oblidem: Zapatero o Rajoy, però no de forma tan simplista. Abans de votar mirar qui ha fet i qui està disposat a fer més per Catalunya. De moment Rajoy ja ha dit el que farà: EL TRANSVASAMENT DE L’EBRE!