Carta enviada a Pasqual Maragall al seu correu personal: pasqualmaragall@gencat.cat
Estimat President,
En primer lloc donar-te l’enhorabona pel títol de Català de l’any que et van atorgar la nit passada el Periódico de Catalunya i Televisió de Catalunya. Però el guardó, president, en realitat te’l van donar milers i milers de catalans que amb els seus vots van fer possible la teva elecció davant d’altres dos significats aspirants; ciutadans anònims que sempre en tindrem en un raconet del nostre cor perquè també vas formar part de les nostres vides. Vas estar un President entranyable i que vas fer tot el que vas poder pel nostre país, Catalunya. És veritat que vas tenir que marxar precipitadament degut a un sèrie de tripijocs sorgits des de dintre del PSC, però també degut a postures internes, no sempre comprensibles, d’un partit que gaudia de la teva confiança i que formava part del govern.
Ara dius que et dedicaràs plenament a la fundació que has creat per a lluitar contra l’Alzheimer, malaltia que pateixes, però que estàs convençut, ara sí, de sortir-ne guanyador. Espero i desitjo que tinguis molta sort en aquest afer i que el teu petit gra de sorra serveixi per a fer possible la curació del malalts que la pateixen en un futur molt proper.
Rep una forta abraçada del que es considera el teu amic.
dissabte, 29 de març del 2008
divendres, 28 de març del 2008
LA "L" I LA "I"
Quan pel carrer va una parella i ell sol ser molt alt i ella pega més bé en baixa, hi ha una expressió molt clarificadora: “Pareixen la “l” i la “i”!”
Això ho dic perquè he escoltat a la ràdio que en la passada visita del President de França Nicolas Sarkozy i la seva dona la model i cantant Carla Bruni, en la seva recent visita a la Gran Bretanya, van sorprendre els ciutadans britànics pel calçat que portaven tots dos: mentre el de Sarkozy era amb alces, els de Carla eren plans, quan normalment acostuma a passar a l’inrevés. Així que Nicolas llueix dona, però cal estar a la seva “alçada”!
Això ho dic perquè he escoltat a la ràdio que en la passada visita del President de França Nicolas Sarkozy i la seva dona la model i cantant Carla Bruni, en la seva recent visita a la Gran Bretanya, van sorprendre els ciutadans britànics pel calçat que portaven tots dos: mentre el de Sarkozy era amb alces, els de Carla eren plans, quan normalment acostuma a passar a l’inrevés. Així que Nicolas llueix dona, però cal estar a la seva “alçada”!
S'HA ACABAT EL DEBAT DEL TRANSVASAMENT DEL SEGRE?
Encara no fa una hora que acabo d’escoltar a la SER en veu de la seva vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega que “el transvasament del Segre no es farà”. Si bé el Govern central diu que “no està en contra de tots els transvasaments” i sempre seria com a darrera “opció”, si ho està dels que són insostenibles i anti-econòmics. Y pareix que aquest és el cas del que el govern de la Generalitat volia fer amb el Segre.
Duran el debat es van apuntar diverses possibilitats: portar aigua dessalada des de la planta d’Almeria: captar-la dels pous “regenerats miraculosament” de Tarragona, etc. De vegades vaig pensar que només es tractava d’un globus sonda per avaluar l’opinió que en tenien els ciutadans sobre el tema. I més si tenim en compte l’endarrerides que estaven les converses entre el govern català i les autoritats hidrològiques depenents del govern de l’Estat.
Un altra cosa que em dóna la raó és el que he escrit abans d’un determinat mitjà d’aquestes terres que afirmava que “Madrid es mostrava receptiu” i jo ho posava en dubte. El temps, el curt espai de temps que ha passat des de que he fet l’escrit i ho he escoltat, m’ha donat la raó.
Sempre he pensat que Cristina Narbona ha estat una bona ministra i que amb les seves decisions havia ajudat molt les Terres de l’Ebre. Espero que Zapatero compti amb ella per al proper govern. Com també espero per a bé de tothom que el debat s’hagi acabat!
Duran el debat es van apuntar diverses possibilitats: portar aigua dessalada des de la planta d’Almeria: captar-la dels pous “regenerats miraculosament” de Tarragona, etc. De vegades vaig pensar que només es tractava d’un globus sonda per avaluar l’opinió que en tenien els ciutadans sobre el tema. I més si tenim en compte l’endarrerides que estaven les converses entre el govern català i les autoritats hidrològiques depenents del govern de l’Estat.
Un altra cosa que em dóna la raó és el que he escrit abans d’un determinat mitjà d’aquestes terres que afirmava que “Madrid es mostrava receptiu” i jo ho posava en dubte. El temps, el curt espai de temps que ha passat des de que he fet l’escrit i ho he escoltat, m’ha donat la raó.
Sempre he pensat que Cristina Narbona ha estat una bona ministra i que amb les seves decisions havia ajudat molt les Terres de l’Ebre. Espero que Zapatero compti amb ella per al proper govern. Com també espero per a bé de tothom que el debat s’hagi acabat!
EL TRANSVASAMENT DEL SEGRE
Acabo de votar no a la pregunta que formula el Periódico de Catalunya a Internet: “Aproveu que el pròxim octubre es pugui transvasar aigua del Segre?” Si voleu votar encara ho podeu fer a la pàgina www.elperiodido.cat/. Els vots recollits fins les 9 de la nit serà el resultat que demà reflectirà l’edició impresa del diari, encara que a Internet podeu seguir-hi votant després d’aquesta hora. De moment guanya el sí amb un 55 % i el no, evidentment, té el 45. La cosa és ben normal ja que estem parlant de portar aigua a Barcelona i la ciutat cap i casal de Catalunya és la que acumula una major densitat d’habitants.
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)