divendres, 28 de març del 2008

EL TRANSVASAMENT DEL SEGRE

Acabo de votar no a la pregunta que formula el Periódico de Catalunya a Internet: “Aproveu que el pròxim octubre es pugui transvasar aigua del Segre?” Si voleu votar encara ho podeu fer a la pàgina www.elperiodido.cat/. Els vots recollits fins les 9 de la nit serà el resultat que demà reflectirà l’edició impresa del diari, encara que a Internet podeu seguir-hi votant després d’aquesta hora. De moment guanya el sí amb un 55 % i el no, evidentment, té el 45. La cosa és ben normal ja que estem parlant de portar aigua a Barcelona i la ciutat cap i casal de Catalunya és la que acumula una major densitat d’habitants.
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!

2 comentaris:

Jose Martín ha dit...

El problema és que el creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona també és del tot insostenible.

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

És evident. Però des de sempre les grans ciutats han fet un efecte d’atracció per al fluxos immigratoris. Aquestes onades no sempre han trobat feina a les grans urbs i, de vegades viuen de l’almoina o d’utilitzar allò que els altres tiren. Fins no fa molt recordo barraques a les entrades de Tarragona i Barcelona. Això també passa amb altres indrets com Ciutat de Mèxic o Sao Paulo, per posar dos exemples.