Encara no fa una hora que acabo d’escoltar a la SER en veu de la seva vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega que “el transvasament del Segre no es farà”. Si bé el Govern central diu que “no està en contra de tots els transvasaments” i sempre seria com a darrera “opció”, si ho està dels que són insostenibles i anti-econòmics. Y pareix que aquest és el cas del que el govern de la Generalitat volia fer amb el Segre.
Duran el debat es van apuntar diverses possibilitats: portar aigua dessalada des de la planta d’Almeria: captar-la dels pous “regenerats miraculosament” de Tarragona, etc. De vegades vaig pensar que només es tractava d’un globus sonda per avaluar l’opinió que en tenien els ciutadans sobre el tema. I més si tenim en compte l’endarrerides que estaven les converses entre el govern català i les autoritats hidrològiques depenents del govern de l’Estat.
Un altra cosa que em dóna la raó és el que he escrit abans d’un determinat mitjà d’aquestes terres que afirmava que “Madrid es mostrava receptiu” i jo ho posava en dubte. El temps, el curt espai de temps que ha passat des de que he fet l’escrit i ho he escoltat, m’ha donat la raó.
Sempre he pensat que Cristina Narbona ha estat una bona ministra i que amb les seves decisions havia ajudat molt les Terres de l’Ebre. Espero que Zapatero compti amb ella per al proper govern. Com també espero per a bé de tothom que el debat s’hagi acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada