Aquesta nit, el ple de l’Ajuntament de Tortosa té previst debatre una moció sobre el transvasament del riu Segre i la Plataforma en Defensa de l’Ebre hi té previst d’assistir-hi, tal com ja ho va fer altres cops per mostrar el seu rebuig als partits que “defensen” els transvasaments com a mitjà de portar aigua allà on més necessitats estan. Però les coses han canviat molt en els darreres setmanes. I aquells que la PDE tenia com “amics”, alguns, aparentment, han canviat de costa i, en canvi, d’altres es volen apropar.
La situació, malgrat tot, és molt diferent. Ja que, mentre els socialistes del PSC volen portar aigua a Barcelona “a qualsevol preu”, ja que els és urgent donar una ràpida resposta a la necessitat que té l’àrea Metropolitana de Barcelona, els socialistes del PSOE, no volen sentir-ne a parlar, encara que si que estan per buscar la millor solució i que no fereixi susceptibilitats de cap tipus. I és el Govern Central qui té l’autoritat suficient per autoritzar o no a fer detraccions puntuals o permanents d’aigua d’una conca hidrogràfica i portar-les a l’altra. I el govern de Zapatero ha dit per activa i per passiva que no hi haurà cap tipus de transvasament ni “extracció” puntual d’aigua de cap riu de la conca de l’Ebre. Mentre que abans l’amenaça del PHN planava sobre les nostres terres fins que va ser derogat, tot complint una promesa electoral, per Rodríguez Zapatero.
La PDE vol declarar transvasista l’actual Govern de la Generalitat. Té tot el dret de fer-ho si pensa que ho és. Però ha d’estar atent a qui, en aquest cas, li vulgui donar el seu suport. Altres partits que ara van de defensors del riu i del territori, proposen com a solució definitiva el transvasament del Roine. I molt em temo que no hi renunciaran (renunciar per ells seria rectificar, i no solen fer-ho mai, encara que s’equivoquin) encara que s’hi troben altres solucions molt més adequades i sostenibles.
El dia 19 la PDE té convocada una assemblea. La meva intenció és la d’anar, ja que com molts, sóc un antitranvasista convençut. Però entre els assistents miraré per si veig cares “noves”. Cares que ara fa uns anys “estaven a l’altre costat” i es permetien qualificar a membres de la PDE de “terroristes”! La PDE faria bé de tenir cura d’aquestes “amistats perilloses”.
I per acabar només una petita reflexió per al debat. La Plataforma en Defensa de l’Ebre és un moviment social que va sortir de forma espontània davant de l’amenaça del transvasament de l’Ebre per part del Govern del PP encapçalat per José Maria Aznar. Qui parla amb nom de la PDE son els seus portaveus... encara que de vegades pareix que totes dues coses pretenent ser el mateix.
dilluns, 7 d’abril del 2008
SI HAGUÉS GUANYAT EL PP...
El conegut hispanista irlandès Ian Gibson (Dublín 1939), al diari el Periódico, d'avui dilluns, reflexiona sobre el que hagués passat si a les passades eleccions del 9-M la victòria hagués acabat somriuen al PP. Diu que la victòria de Zapatero el va deixar tan lleugerat com l'endemà del 23 de febrer de 1981 quan El tinent-coronel Tejero va entrar al Congrés de Diputats pistola el ma precedint un "exercit" de guàrdia civils. Jo no sé si tant, però quasi! Llavor repassa, en grans trets, com va ser la passada legislatura. Potser tot el que diu s'ha dit mil i una vegades, però venint d'un historiador expert en la matèria com ell, penso que té la credibilitat d'aquell que sé sent neutral i no partidista. Diu que el PP mai va acceptar la derrota del 13-M de 2004, de les mentides que van precedir aquella derrota i els dies després de les eleccions, de com s'ha utilitzat els sectors més conservadors de l'Església amb la finalitat de erosionar el govern, de la seva infidelitat amb temes d'Estat com la lluita antiterrorista, de com se'n van burlar de la coneguda "aliança de civilitzacions" que va promoure Zapatero... Fins i tot compara l'actual dreta espanyola amb la que hi havia abans d'escartar l'anomenada Guerra Civil...
M'ha fet recordar una mica aquella mena de diari que portava data del 10 de març, editat per les Joventuts Socialistes de Catalunya on, per una part es podia llegir que significaria per Espanya una victòria de Zapatero i que hauria significat la victòria de Rajoy, carregant-se les lleis de dependència, de la memòria històrica, la que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, la supressió de l'assignatura "educació per a la ciutadania", tornar a fer un altre PHN, de com es donava la culpa al govern de la rescissió econòmica, quan aquesta era producte d'una sèrie de factors d'àmbit internacional, etc.
Malgrat tot, per aquesta legislatura hi veu una llum d'esperança i així remet al lector a les primeres declaracions de l’actual portaveu parlamentaria del PP Soraya Saez de Santa Maria i la predisposició que té per a dialogar amb José Antonio Alonso, el seu homòleg a les files socialistes.
Esperem que sigui una legislatura sense tanta crispació com va ser la passada i que es puguin solucionar temes capitals que han quedat aparcats o no desenvolupats totalment en aquesta passada legislatura: Reforma del Consell General del Poder Judicial, desenvolupament dels estatuts d'autonomia, reforma laboral, etc. Però també, i no em cansaré de dir-ho, l'ampliació de la llei de l'avortament i la nova llei d'eutanàsia que permeti morir en dignitat aquelles persones amb malalties terminals.
M'ha fet recordar una mica aquella mena de diari que portava data del 10 de març, editat per les Joventuts Socialistes de Catalunya on, per una part es podia llegir que significaria per Espanya una victòria de Zapatero i que hauria significat la victòria de Rajoy, carregant-se les lleis de dependència, de la memòria històrica, la que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, la supressió de l'assignatura "educació per a la ciutadania", tornar a fer un altre PHN, de com es donava la culpa al govern de la rescissió econòmica, quan aquesta era producte d'una sèrie de factors d'àmbit internacional, etc.
Malgrat tot, per aquesta legislatura hi veu una llum d'esperança i així remet al lector a les primeres declaracions de l’actual portaveu parlamentaria del PP Soraya Saez de Santa Maria i la predisposició que té per a dialogar amb José Antonio Alonso, el seu homòleg a les files socialistes.
Esperem que sigui una legislatura sense tanta crispació com va ser la passada i que es puguin solucionar temes capitals que han quedat aparcats o no desenvolupats totalment en aquesta passada legislatura: Reforma del Consell General del Poder Judicial, desenvolupament dels estatuts d'autonomia, reforma laboral, etc. Però també, i no em cansaré de dir-ho, l'ampliació de la llei de l'avortament i la nova llei d'eutanàsia que permeti morir en dignitat aquelles persones amb malalties terminals.
diumenge, 6 d’abril del 2008
LA VELLA INCULTURA DE L'AIGUA
Davant de la crisi de l’aigua per la sequera, mentre es busca la solució ideal que no fereixi sentiments de ningú i tot esperant que un dia allò de la Nova Cultura de l’Aigua recali en la majoria dels ciutadans del país, avui “El Quadern del Diumenge” del Periódico de Catalunya porta a les seves pàgines un petit reportatge sobre allò que jo he anomenat “la vella incultura de l’aigua”. Aquest reportatge amb fotografies de Xavier Jubierre i text de Maurici Bernal, porta el títol de “El país de les piscines”.
Jo diria que el text és la part més insignificant i les 9 fotos que l’il•lustren, parlen per si soles. Totes son vistes aèries de diferents urbanitzacions i zones residencials de Barcelona i les seves rodalies. A ras de terra s’intueixen, però no es veuen la quantitat de piscines que, segons el reportatge, “vuit o nou de cada 10 estan esplendoroses i a punt per banyar-s’hi. Hi surt la zona de Pedralbes (Barcelona), Mas del Ram (Badalona), Tiana, al Maresme, Sant Just Desvern, una esplèndida mansió amb piscina a Sant Joan Despí, el Masnou, Alella, Sant Gervasi (Barcelona) i la piscina de l’hotel AC a Diagonal Mar (Barcelona)
La primera vegada que jo vaig veure un paisatge així va ser a una vista aèria (naturalment) de Benidorm. Era l’any 2000 i havia anat amb la família de vacances. Va se l’any que es va començar a parlar del PHN que estava preparant el govern d’Aznar. Recordo que vaig quedar impactat! Per això volien l’aigua a Benidorm! I Per això volen l’aigua a l’àrea Metropolitana de Barcelona! Si no en tenen que no la malgastin. I no ens enganyem, s’acabi portant l’aigua amb vaixell, amb trens , o del Roine, el cost el pagarem tots els ciutadans de Catalunya, encara que no utilitzem “el servei”. A veure per quan repercutirà a la nostra terra quantitats similars de diners per fer-nos les infrastructures necessàries per al nostre desenvolupament. Més sostenible, això sí!
Mentre que la Nova Cultura de l’Aigua vol dir estalvi i reutilització, la vella incultura de l’aigua estaria representada pel malbaratament i la malversació.
Jo diria que el text és la part més insignificant i les 9 fotos que l’il•lustren, parlen per si soles. Totes son vistes aèries de diferents urbanitzacions i zones residencials de Barcelona i les seves rodalies. A ras de terra s’intueixen, però no es veuen la quantitat de piscines que, segons el reportatge, “vuit o nou de cada 10 estan esplendoroses i a punt per banyar-s’hi. Hi surt la zona de Pedralbes (Barcelona), Mas del Ram (Badalona), Tiana, al Maresme, Sant Just Desvern, una esplèndida mansió amb piscina a Sant Joan Despí, el Masnou, Alella, Sant Gervasi (Barcelona) i la piscina de l’hotel AC a Diagonal Mar (Barcelona)
La primera vegada que jo vaig veure un paisatge així va ser a una vista aèria (naturalment) de Benidorm. Era l’any 2000 i havia anat amb la família de vacances. Va se l’any que es va començar a parlar del PHN que estava preparant el govern d’Aznar. Recordo que vaig quedar impactat! Per això volien l’aigua a Benidorm! I Per això volen l’aigua a l’àrea Metropolitana de Barcelona! Si no en tenen que no la malgastin. I no ens enganyem, s’acabi portant l’aigua amb vaixell, amb trens , o del Roine, el cost el pagarem tots els ciutadans de Catalunya, encara que no utilitzem “el servei”. A veure per quan repercutirà a la nostra terra quantitats similars de diners per fer-nos les infrastructures necessàries per al nostre desenvolupament. Més sostenible, això sí!
Mentre que la Nova Cultura de l’Aigua vol dir estalvi i reutilització, la vella incultura de l’aigua estaria representada pel malbaratament i la malversació.
UNA PROPOSTA FORÇA INTERESSANT
Gerardo Díaz Ferrán, president de la principal organització empresarial espanyola, la CEOE, ha fet la que és, per a mi, una proposta força interessant: recol•locar els aturats dels sector de la construcció en rehabilitar pobles deshabitats i amb l’arranjament de les conduccions d’aigua que, segons ell, perden fins el 30 % del total que porten.
Feia temps que des de la patronal no escoltava una solució tan sensata. Davant de la carestia de la vida que significa viure a les grans aglomeracions, a més de ser del tot insostenible i amb el ús de les noves tecnologies, la rehabilitació de pobles abandonats o amb pocs habitants, significaria una vivenda més barata, guanyar en lots d’aspectes qualitat de vida, evitar el tancament d’escoles o, fins i tot, fer-ne obrir de noves, etc. Crec que hi ha molta gent que estarien disposat a abandonar les seves residències actuals per instal•lar-se en aquest pobles. Sempre i quan se’ls hi donen unes garanties de treball i els serveis necessàries per a poder-ho fer amb dignitat.
La segona proposta, no té quasi comentari. Tots sabem que l’aigua, sobre tot a les grans capitals té una gestió força deficient. Fa anys i panys que sé sap i la passivitat ha estat la norma comú dels seus dirigents. Potser amb aquest 30 % més no caldria estar parlant ni dels transvasaments ni de vendes d’aigua ni de transport amb vaixells i trens, ni res. A veure si l’escolten i li fan el cas que es mereix a una proposta així!
Feia temps que des de la patronal no escoltava una solució tan sensata. Davant de la carestia de la vida que significa viure a les grans aglomeracions, a més de ser del tot insostenible i amb el ús de les noves tecnologies, la rehabilitació de pobles abandonats o amb pocs habitants, significaria una vivenda més barata, guanyar en lots d’aspectes qualitat de vida, evitar el tancament d’escoles o, fins i tot, fer-ne obrir de noves, etc. Crec que hi ha molta gent que estarien disposat a abandonar les seves residències actuals per instal•lar-se en aquest pobles. Sempre i quan se’ls hi donen unes garanties de treball i els serveis necessàries per a poder-ho fer amb dignitat.
La segona proposta, no té quasi comentari. Tots sabem que l’aigua, sobre tot a les grans capitals té una gestió força deficient. Fa anys i panys que sé sap i la passivitat ha estat la norma comú dels seus dirigents. Potser amb aquest 30 % més no caldria estar parlant ni dels transvasaments ni de vendes d’aigua ni de transport amb vaixells i trens, ni res. A veure si l’escolten i li fan el cas que es mereix a una proposta així!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)