El conegut hispanista irlandès Ian Gibson (Dublín 1939), al diari el Periódico, d'avui dilluns, reflexiona sobre el que hagués passat si a les passades eleccions del 9-M la victòria hagués acabat somriuen al PP. Diu que la victòria de Zapatero el va deixar tan lleugerat com l'endemà del 23 de febrer de 1981 quan El tinent-coronel Tejero va entrar al Congrés de Diputats pistola el ma precedint un "exercit" de guàrdia civils. Jo no sé si tant, però quasi! Llavor repassa, en grans trets, com va ser la passada legislatura. Potser tot el que diu s'ha dit mil i una vegades, però venint d'un historiador expert en la matèria com ell, penso que té la credibilitat d'aquell que sé sent neutral i no partidista. Diu que el PP mai va acceptar la derrota del 13-M de 2004, de les mentides que van precedir aquella derrota i els dies després de les eleccions, de com s'ha utilitzat els sectors més conservadors de l'Església amb la finalitat de erosionar el govern, de la seva infidelitat amb temes d'Estat com la lluita antiterrorista, de com se'n van burlar de la coneguda "aliança de civilitzacions" que va promoure Zapatero... Fins i tot compara l'actual dreta espanyola amb la que hi havia abans d'escartar l'anomenada Guerra Civil...
M'ha fet recordar una mica aquella mena de diari que portava data del 10 de març, editat per les Joventuts Socialistes de Catalunya on, per una part es podia llegir que significaria per Espanya una victòria de Zapatero i que hauria significat la victòria de Rajoy, carregant-se les lleis de dependència, de la memòria històrica, la que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, la supressió de l'assignatura "educació per a la ciutadania", tornar a fer un altre PHN, de com es donava la culpa al govern de la rescissió econòmica, quan aquesta era producte d'una sèrie de factors d'àmbit internacional, etc.
Malgrat tot, per aquesta legislatura hi veu una llum d'esperança i així remet al lector a les primeres declaracions de l’actual portaveu parlamentaria del PP Soraya Saez de Santa Maria i la predisposició que té per a dialogar amb José Antonio Alonso, el seu homòleg a les files socialistes.
Esperem que sigui una legislatura sense tanta crispació com va ser la passada i que es puguin solucionar temes capitals que han quedat aparcats o no desenvolupats totalment en aquesta passada legislatura: Reforma del Consell General del Poder Judicial, desenvolupament dels estatuts d'autonomia, reforma laboral, etc. Però també, i no em cansaré de dir-ho, l'ampliació de la llei de l'avortament i la nova llei d'eutanàsia que permeti morir en dignitat aquelles persones amb malalties terminals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada