La resposta a les primeres preguntes resulta fàcil. Venim del Tractat de Roma de 1957que va ser el resultat del procés de transformació de la CECA: Comunitat europea del Carbó i del Acer i que després de diverses ampliacions i tractats, em arribat fins avui, una Unió Europea formada per 27 estats, la majoria dels que formaven l’Europa Occidental i una bona part dels que es trobaven més enllà del “Taló d’Acer” o Europa de l’Est, durant molts anys a l’òrbita de l’antiga URSS.
La pregunta més difícil es contestar cap on anem. I sobre tot si ens creiem el projecte.
Digui el que es digui, el referèndum irlandès ha estat un cop molt dur per a la Unió Europa. El “no” al tractar de Lisboa significa una altre revés a l’hora de conjuntar uns països que tenen més coses que els separen que no pas els uneixen. Quan el projecte de constitució europea va ser rebutjat per alguns estats membres, entre ells França, va tenir que suspendré el procés i mirar de buscar un altre tractat molt més “ligth”. Però tal com es reconeix, ara ja no hi ha un pla “B”. Així, o es tira endavant prescindint del resultat irlandès o s’interromp tot el procés de reformes que es vol portar a terme.
Però com he dit, Europa és massa diversa. Si res tenien a veure els membres dels països balcànics amb els del Mediterrani, per posar un exemple, l’arribada d’alguns països que conformaven l’antiga Iugoslàvia i altres com Polònia i Bulgària, no han fet més que portat discrepàncies. Fins ara, Europa, només ha avançat en temes econòmics, però no hi ha cap voluntat de convertir el continent en una veritable unió política. Hi ha països molt desenvolupats econòmicament com Alemanya, França o el Regne Unit i d’altres que encara estan en procés de desenvolupament. Per això no és d’estranyar que es llencin propostes per a treballar 65 hores setmanals!
Grècia, Espanya i Portugal van trigar molts anys en ser reconeguts com a membres de ple dret. I això que hi havia tot una sèrie de factors favorables. No obstant això, duran molts anys van ser els països que més ajuts van rebre dels altres socis. Però la diferència amb els nous arribats és molt més gran i, penso, s’hauria degut de fer d’una forma més lenta i només quan aquest haguessin reunit una sèrie de condicions que, al meu parer, no reuneixen.
Avui, Europa necessita una “refundació” i a partir d’aquí fer un nou replantejament de com es vol que sigui el vell continent. Possiblement els darrers estats admesos no se’ls pot tirar fora, però haurien de tenir un status diferenciat dels altres molt més desenvolupats econòmicament i també, i més important, socialment.
Cal posar-se al cap aconseguir una unió política. Si es vol pot fixar-se un termini més o menys llarg, però és necessari marcar unes fites i un calendari. I si dintre d’uns quants anys, alguns dels països membres decideix no seguir amb el calendari fixat, que se’n pugui sortir i deixar als altres que caminin plegats fins a la plena unió política, encara que sigui a base de donar certa autonomia als seus integrants.
divendres, 13 de juny del 2008
dijous, 12 de juny del 2008
A LES TERRES DE L’EBRE TAMBÉ MALBARATEM AIGUA
Avui, al carrer la Ràpita de Tortosa, un petit riu d’aigua “desembocava” a la claveguera. El primer cop que l’he vist serien les 8 del matí i sobre les 11 continuava els seu curs cap al seu final. Li he preguntat al propietari d’un taller del costat del “naixement” del riu si havia trucat a l’empresa d’aigües de Tortosa i m’ha dit que tan aviat com ho ha vist i que li havien preguntat tota la seva “filiació”. A les 3 de la tarda el petit rierol continuava la seva inapel•lable marxa cap a la xarxa de pluvials... No sé si ho tinc ben entès, però això de nova cultura de l’aigua, de la que Tortosa pretenia ser pionera tant amb l’anterior alcalde com amb l’actual, no té res!
Però el que avui ha passat a Tortosa altres cops ha passat a altres poblacions de les Terres de l’Ebre. A Amposta aquest anys on la construcció ha “regnat sobre totes les coses”, de rierols com aquest i fins i tot més cabal, els he vist sovint. I tampoc allí l’empresa responsable (del mateix grup que Aigües de Barcelona) s’hagi donat pressa per arranjar el desperfecte.
Segurament no malbaratem tanta aigua com a la zona metropolitana de Barcelona, però també ho fem a la “mesura de les nostres possibilitats!”
Però el que avui ha passat a Tortosa altres cops ha passat a altres poblacions de les Terres de l’Ebre. A Amposta aquest anys on la construcció ha “regnat sobre totes les coses”, de rierols com aquest i fins i tot més cabal, els he vist sovint. I tampoc allí l’empresa responsable (del mateix grup que Aigües de Barcelona) s’hagi donat pressa per arranjar el desperfecte.
Segurament no malbaratem tanta aigua com a la zona metropolitana de Barcelona, però també ho fem a la “mesura de les nostres possibilitats!”
ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA VAGA DEL TRANSPORT
La vaga d’aquests dies dóna molt de parlar, a la vegada que es poden treure conseqüències prou negatives. I no sempre dels xofers que són els principals protagonistes de la vaga.
Ahir mateix, quan vaig apropar-me al meu quiosc habitual i no vaig veure gens de premsa diària, vaig pensar amb els anunciats, que són els qui paguen la major part dels costos de l’edició. Sempre he pensat, no sé si de forma encertada, que tots els diaris podrien ser gratuïts i els que ens fan pagar els quiosquers és el seu benefici. Fa uns mesos va sortir Público a la meitat de preu i, evidentment, és el diari que menys a vistes està o, fins i tot, s’amaga. Si el marge comercial del venedor fos el mateix, el tindria molt més a vistes. Avui he llegit que la única província catalana que va tenir problemes de subministrament va ser Tarragona. Així, que els anuncis dels milers de diaris de totes les capçaleres que es venen, no els va veure ningú. Podrien llavors els anunciants demanar danys i perjudicis als vaguistes? En teoria sí, al menys a aquells vaguistes que estan identificats com a convocants de l’aturada. Jo mateix també em considero agreujat en certa manera. La setmana passada vaig enviar una carta als diversos diaris i ahir, precisament ahir, me la publicava el Punt. Em fa gràcia guardar totes aquelles cartes que em publiquen, al menys dels diaris que compro habitualment. Ahir vaig tenir que imprimir-la de l’edició digital de Vilaweb.
Avui m’he assabentat que un majorista de fruita i verdura venia les albergínies a 3 euros el quilo, quan abans de la vaga ho feia a 0,60. El molt cara (quan m’ho han dit he soltat una altre qualificatiu irreproduible) deia que “s’ha d’aprofitar l’ocasió per fer negoci”. Davant de situacions de desproveiment d’aliments, el govern hauria d’actuar de forma més contundent. Diuen que ho fan, però suposo que com sempre, prioritzaran els interessos de les majories, mentre que les zones rurals seran les últimes en tornar a la normalitat. Però casos com aquests del majorista de les albergínies, hauria de denunciar-se al Departament de Comerç. En canvi la gent calla i es conforma davant d’aquesta situació intolerable.
Els supermercats continuen mig buits de productes frescos (encara que la situació es va normalitzant poc a poc) i els pagesos, tal vegada el sector més perjudicat, veu con té que llençar-los per manca de sortida.
Ahir em deia un majorista que te les seves cambres frigorífiques plenes de fruita i que sé li acabaran fent malbé. I, seguia dient, el greu és que els majoristes d’Itàlia (país on no hi ha vaga), distribuirien a les cadenes de supermercats d’Europa on no podria arribar els seus productes, podent perdre així els clients.
Cal insistir que les reivindicacions dels transportistes són del tot legítimes. Un preu del carburant tant elevat no es pot aguantar i més en període de crisi. Plou sobre mullat! I res té a veure amb la climatologia…
Ahir mateix, quan vaig apropar-me al meu quiosc habitual i no vaig veure gens de premsa diària, vaig pensar amb els anunciats, que són els qui paguen la major part dels costos de l’edició. Sempre he pensat, no sé si de forma encertada, que tots els diaris podrien ser gratuïts i els que ens fan pagar els quiosquers és el seu benefici. Fa uns mesos va sortir Público a la meitat de preu i, evidentment, és el diari que menys a vistes està o, fins i tot, s’amaga. Si el marge comercial del venedor fos el mateix, el tindria molt més a vistes. Avui he llegit que la única província catalana que va tenir problemes de subministrament va ser Tarragona. Així, que els anuncis dels milers de diaris de totes les capçaleres que es venen, no els va veure ningú. Podrien llavors els anunciants demanar danys i perjudicis als vaguistes? En teoria sí, al menys a aquells vaguistes que estan identificats com a convocants de l’aturada. Jo mateix també em considero agreujat en certa manera. La setmana passada vaig enviar una carta als diversos diaris i ahir, precisament ahir, me la publicava el Punt. Em fa gràcia guardar totes aquelles cartes que em publiquen, al menys dels diaris que compro habitualment. Ahir vaig tenir que imprimir-la de l’edició digital de Vilaweb.
Avui m’he assabentat que un majorista de fruita i verdura venia les albergínies a 3 euros el quilo, quan abans de la vaga ho feia a 0,60. El molt cara (quan m’ho han dit he soltat una altre qualificatiu irreproduible) deia que “s’ha d’aprofitar l’ocasió per fer negoci”. Davant de situacions de desproveiment d’aliments, el govern hauria d’actuar de forma més contundent. Diuen que ho fan, però suposo que com sempre, prioritzaran els interessos de les majories, mentre que les zones rurals seran les últimes en tornar a la normalitat. Però casos com aquests del majorista de les albergínies, hauria de denunciar-se al Departament de Comerç. En canvi la gent calla i es conforma davant d’aquesta situació intolerable.
Els supermercats continuen mig buits de productes frescos (encara que la situació es va normalitzant poc a poc) i els pagesos, tal vegada el sector més perjudicat, veu con té que llençar-los per manca de sortida.
Ahir em deia un majorista que te les seves cambres frigorífiques plenes de fruita i que sé li acabaran fent malbé. I, seguia dient, el greu és que els majoristes d’Itàlia (país on no hi ha vaga), distribuirien a les cadenes de supermercats d’Europa on no podria arribar els seus productes, podent perdre així els clients.
Cal insistir que les reivindicacions dels transportistes són del tot legítimes. Un preu del carburant tant elevat no es pot aguantar i més en període de crisi. Plou sobre mullat! I res té a veure amb la climatologia…
dimecres, 11 de juny del 2008
LA VAGA DEL TRANSPORT
A l’any només hi ha tres dies que no surt la premsa: dissabte sant, Nadal i cap d’any. Avui ha sortit, però no ha arribat als quioscs. El motiu és la vaga del transport que té paralitzat quasi tot el país. Però el tema dels diaris no és important. A la gent els preocupa més no trobar menjar als supermercats o benzina per anar a treballar o fer desplaçaments per plaer... i s’està posant nerviosa. Ahir pel matí escoltava a Carles Francino a la SER i deia una gran veritat: “Els transportistes tenen el drets constitucional de fer vaga i els ciutadans veuen amb bons ulls que reivindiquin una rebaixa dels preus dels carburants, fins i tot ho veuen amb simpatia; però a mesura que avancin els dies i continuï la vaga, aquests mateixos ciutadans canviaran d’actitud al veure que no poden comprar els productes bàsics”. I tenia tota la raó. Els ciutadans comencen a posar-se nerviosos y la reacció de cara als vaguistes pot ser del tot imprevisible si aquest no retornen a l’activitat.
Mentre, es pot mirar la vaga des de molts de punts diferents. Fins i tot des dels propis vaguistes. Ahir vaig escoltar que l’administració els oferia una rebaixa del 50 % del Impost d’Activitats Econòmiques. Per aquell que no ho sàpigue, cal dir que l’IAE és un impost que només obliga a pagar-lo a qui té uns beneficis de més d’1 milió d’euros, es a dir, les grans empreses. Els petits transportistes autònoms no en paguen. Llavors, on tenen els benefici? Altres cops se’ls han rebaixat els mòduls i així han obtingut un benefici fiscal important. Encara que no tothom està acollit a mòduls, però si una gran majoria d’aquest petits transportistes. Tornant a l’IAE, cal dir que, encara que la majoria de quotes són d’àmbit provincial o nacional (per a permetre’ls fer l’activitat per diverses províncies, estat o, fins i tot, l’estranger), és un impost que acaba repercutint als municipis. Així els ajuntaments rebrien menys diners dels estats o se’ls tindria que compensar amb altres partides.
L’Administració (o el govern) un altre cop vol afavorir els interessos de les grans empreses del transport en detriment del petit empresari. Pensa (i no sense raó) que tenint contents als empresaris del sector, la vaga s’acabarà i si no cal tocar el preu del gas-oil i els altres carburants, millor!
El preus actuals dels productes derivats del petroli és del tot insostenible. I l’Estat, a més de les companyies petroleres, estan fent un gran negoci. A l’Estat, després de la pèrdua d’ingressos degut a la davallada del sector immobiliari, han trobat en els carburats la compensació idònia a l’hora de trobar ingressos, per altre costat imprescindibles per a poder garantir els serveis que els hi són propis. Però cal tant? Segurament que no i que per una vegada podria rebaixar els impostos que cobra...
Recordo que l’any 82, quan els socialistes amb Felipe González al capdavant van assolir el govern, la gasolina súper va pujar de cop de 90 a 96 pessetes el litre. Llavors el preu no era lliure com ara, sinó que el fixava l’administració. Si hi penseu, 96 pessetes de l’època eren molts diners i comparant-ho amb els preus actuals, segurament eren igual de cars o, fins i tot, més.
I a tot això encara em de donar les gràcies a que l’euro respecte al dòlar estigui alt. Ús imagineu per un moment que el canvi estigués a la par, igual com passava quan l’euro va entrar en funcionament? No, millor que no! Només faltaria això!
Mentre, es pot mirar la vaga des de molts de punts diferents. Fins i tot des dels propis vaguistes. Ahir vaig escoltar que l’administració els oferia una rebaixa del 50 % del Impost d’Activitats Econòmiques. Per aquell que no ho sàpigue, cal dir que l’IAE és un impost que només obliga a pagar-lo a qui té uns beneficis de més d’1 milió d’euros, es a dir, les grans empreses. Els petits transportistes autònoms no en paguen. Llavors, on tenen els benefici? Altres cops se’ls han rebaixat els mòduls i així han obtingut un benefici fiscal important. Encara que no tothom està acollit a mòduls, però si una gran majoria d’aquest petits transportistes. Tornant a l’IAE, cal dir que, encara que la majoria de quotes són d’àmbit provincial o nacional (per a permetre’ls fer l’activitat per diverses províncies, estat o, fins i tot, l’estranger), és un impost que acaba repercutint als municipis. Així els ajuntaments rebrien menys diners dels estats o se’ls tindria que compensar amb altres partides.
L’Administració (o el govern) un altre cop vol afavorir els interessos de les grans empreses del transport en detriment del petit empresari. Pensa (i no sense raó) que tenint contents als empresaris del sector, la vaga s’acabarà i si no cal tocar el preu del gas-oil i els altres carburants, millor!
El preus actuals dels productes derivats del petroli és del tot insostenible. I l’Estat, a més de les companyies petroleres, estan fent un gran negoci. A l’Estat, després de la pèrdua d’ingressos degut a la davallada del sector immobiliari, han trobat en els carburats la compensació idònia a l’hora de trobar ingressos, per altre costat imprescindibles per a poder garantir els serveis que els hi són propis. Però cal tant? Segurament que no i que per una vegada podria rebaixar els impostos que cobra...
Recordo que l’any 82, quan els socialistes amb Felipe González al capdavant van assolir el govern, la gasolina súper va pujar de cop de 90 a 96 pessetes el litre. Llavors el preu no era lliure com ara, sinó que el fixava l’administració. Si hi penseu, 96 pessetes de l’època eren molts diners i comparant-ho amb els preus actuals, segurament eren igual de cars o, fins i tot, més.
I a tot això encara em de donar les gràcies a que l’euro respecte al dòlar estigui alt. Ús imagineu per un moment que el canvi estigués a la par, igual com passava quan l’euro va entrar en funcionament? No, millor que no! Només faltaria això!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)