LA VAGA DEL TRANSPORT

A l’any només hi ha tres dies que no surt la premsa: dissabte sant, Nadal i cap d’any. Avui ha sortit, però no ha arribat als quioscs. El motiu és la vaga del transport que té paralitzat quasi tot el país. Però el tema dels diaris no és important. A la gent els preocupa més no trobar menjar als supermercats o benzina per anar a treballar o fer desplaçaments per plaer... i s’està posant nerviosa. Ahir pel matí escoltava a Carles Francino a la SER i deia una gran veritat: “Els transportistes tenen el drets constitucional de fer vaga i els ciutadans veuen amb bons ulls que reivindiquin una rebaixa dels preus dels carburants, fins i tot ho veuen amb simpatia; però a mesura que avancin els dies i continuï la vaga, aquests mateixos ciutadans canviaran d’actitud al veure que no poden comprar els productes bàsics”. I tenia tota la raó. Els ciutadans comencen a posar-se nerviosos y la reacció de cara als vaguistes pot ser del tot imprevisible si aquest no retornen a l’activitat.
Mentre, es pot mirar la vaga des de molts de punts diferents. Fins i tot des dels propis vaguistes. Ahir vaig escoltar que l’administració els oferia una rebaixa del 50 % del Impost d’Activitats Econòmiques. Per aquell que no ho sàpigue, cal dir que l’IAE és un impost que només obliga a pagar-lo a qui té uns beneficis de més d’1 milió d’euros, es a dir, les grans empreses. Els petits transportistes autònoms no en paguen. Llavors, on tenen els benefici? Altres cops se’ls han rebaixat els mòduls i així han obtingut un benefici fiscal important. Encara que no tothom està acollit a mòduls, però si una gran majoria d’aquest petits transportistes. Tornant a l’IAE, cal dir que, encara que la majoria de quotes són d’àmbit provincial o nacional (per a permetre’ls fer l’activitat per diverses províncies, estat o, fins i tot, l’estranger), és un impost que acaba repercutint als municipis. Així els ajuntaments rebrien menys diners dels estats o se’ls tindria que compensar amb altres partides.
L’Administració (o el govern) un altre cop vol afavorir els interessos de les grans empreses del transport en detriment del petit empresari. Pensa (i no sense raó) que tenint contents als empresaris del sector, la vaga s’acabarà i si no cal tocar el preu del gas-oil i els altres carburants, millor!
El preus actuals dels productes derivats del petroli és del tot insostenible. I l’Estat, a més de les companyies petroleres, estan fent un gran negoci. A l’Estat, després de la pèrdua d’ingressos degut a la davallada del sector immobiliari, han trobat en els carburats la compensació idònia a l’hora de trobar ingressos, per altre costat imprescindibles per a poder garantir els serveis que els hi són propis. Però cal tant? Segurament que no i que per una vegada podria rebaixar els impostos que cobra...
Recordo que l’any 82, quan els socialistes amb Felipe González al capdavant van assolir el govern, la gasolina súper va pujar de cop de 90 a 96 pessetes el litre. Llavors el preu no era lliure com ara, sinó que el fixava l’administració. Si hi penseu, 96 pessetes de l’època eren molts diners i comparant-ho amb els preus actuals, segurament eren igual de cars o, fins i tot, més.
I a tot això encara em de donar les gràcies a que l’euro respecte al dòlar estigui alt. Ús imagineu per un moment que el canvi estigués a la par, igual com passava quan l’euro va entrar en funcionament? No, millor que no! Només faltaria això!