La vaga d’aquests dies dóna molt de parlar, a la vegada que es poden treure conseqüències prou negatives. I no sempre dels xofers que són els principals protagonistes de la vaga.
Ahir mateix, quan vaig apropar-me al meu quiosc habitual i no vaig veure gens de premsa diària, vaig pensar amb els anunciats, que són els qui paguen la major part dels costos de l’edició. Sempre he pensat, no sé si de forma encertada, que tots els diaris podrien ser gratuïts i els que ens fan pagar els quiosquers és el seu benefici. Fa uns mesos va sortir Público a la meitat de preu i, evidentment, és el diari que menys a vistes està o, fins i tot, s’amaga. Si el marge comercial del venedor fos el mateix, el tindria molt més a vistes. Avui he llegit que la única província catalana que va tenir problemes de subministrament va ser Tarragona. Així, que els anuncis dels milers de diaris de totes les capçaleres que es venen, no els va veure ningú. Podrien llavors els anunciants demanar danys i perjudicis als vaguistes? En teoria sí, al menys a aquells vaguistes que estan identificats com a convocants de l’aturada. Jo mateix també em considero agreujat en certa manera. La setmana passada vaig enviar una carta als diversos diaris i ahir, precisament ahir, me la publicava el Punt. Em fa gràcia guardar totes aquelles cartes que em publiquen, al menys dels diaris que compro habitualment. Ahir vaig tenir que imprimir-la de l’edició digital de Vilaweb.
Avui m’he assabentat que un majorista de fruita i verdura venia les albergínies a 3 euros el quilo, quan abans de la vaga ho feia a 0,60. El molt cara (quan m’ho han dit he soltat una altre qualificatiu irreproduible) deia que “s’ha d’aprofitar l’ocasió per fer negoci”. Davant de situacions de desproveiment d’aliments, el govern hauria d’actuar de forma més contundent. Diuen que ho fan, però suposo que com sempre, prioritzaran els interessos de les majories, mentre que les zones rurals seran les últimes en tornar a la normalitat. Però casos com aquests del majorista de les albergínies, hauria de denunciar-se al Departament de Comerç. En canvi la gent calla i es conforma davant d’aquesta situació intolerable.
Els supermercats continuen mig buits de productes frescos (encara que la situació es va normalitzant poc a poc) i els pagesos, tal vegada el sector més perjudicat, veu con té que llençar-los per manca de sortida.
Ahir em deia un majorista que te les seves cambres frigorífiques plenes de fruita i que sé li acabaran fent malbé. I, seguia dient, el greu és que els majoristes d’Itàlia (país on no hi ha vaga), distribuirien a les cadenes de supermercats d’Europa on no podria arribar els seus productes, podent perdre així els clients.
Cal insistir que les reivindicacions dels transportistes són del tot legítimes. Un preu del carburant tant elevat no es pot aguantar i més en període de crisi. Plou sobre mullat! I res té a veure amb la climatologia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada