ELPLURAL.COM
“Quiero defenderme de la manipulación, del sinsentido y del partidismo que mi opinión haya suscitado”, asevera Luz Casal en una carta enviada a El Mundo. Ayer, la cantante decidió retirar su nombre de la lista de avales al texto, promovido por intelectuales cercanos a UPyD. Precisamente Rosa Díez, la portavoz de este partido, niega que el manifiesto tenga una naturaleza partidista. “De lo que sí se trata es de un documento político, no faltaría más”, asevera.
La gallega remitió ayer a la redacción de El Mundo, principal valedor mediático de esta causa, una misiva dándose de baja de la lista de firmantes. “Desde que saltó la noticia de mi adehsión a considerar el castellano idioma y nexo común de todos (…) me he visto metida en una polémica que no deseo, que me es ajena y de la que quiero que me excluyan”, reconoció.
A cuento de su suscripción al texto propuesto Fernando Savater e intelectuales del entorno de Unión Progreso y Democracia, el partido de Rosa Díez , Casal asegura que ha pasado “la peor semana” desde que supo que padecía cáncer. “Durante toda mi vida profesional he tenido mucho cuidado de no significarme políticamente ni tampoco con la religión (…) Si he de tomar partido, lo haré por el que defienda un mundo en armonía”, concluyó.
“Siguiendo la estela” de Gamoneda
Curiosamente, Casal citó al poeta Antonio Gamoneda como un aliciente para su adehsión. “Firmé siguiendo la estela de artistas como Gamoneda”, asevera. El ganador del Premio Cervantes 2006, sin embargo, fue de los primeros en dar marcha atrás en su apoyo a esta causa. “Ya no es razonable”, afirmó en El País, mostrándose “desconcertado” por “la política enmascarada” y acusando a “los ideólogos” del diario de Pedro J. Ramírez de “averiar” el documento.
Otras bajas
Antes que el poeta, el compañero de oficio de Casal, Ramoncín, se dijo "indignado", "escandalizado", "sorprendido" y "cabreado" con El Mundo por adherirle a los apoyos del manifiesto sin su consentimiento. La RAE, por su parte, se negó a apoyar una iniciativa a la que consideraba politizada para evitar la “instrumentalización” de la Academia.
Partidista no, político sí
Rosa Díez, por su parte, niega que el texto sea partidista, aunque admite que se trata de “un documento político”. Según la cabeza de UPyD, la defensa del castellano es competencia de las formaciones políticas, como lo son “la Seguridad Social o el urbanismo”. La portavoz, que presentó la semana pasada una proposición de ley para garantizar la libertad en la elección de la lengua y en el acceso al empleo público, criticó la “marginación” y discriminación por razones lingüísticas” que padecen, según ella, los profesionales que no dominan las lenguas cooficiales.
Adehsión del Ayuntamiento de Vélez-Málaga
Más llamativa que la defensa del manifiesto hecha por Díez resulta la adhesión del Ayuntamiento de Vélez-Málaga a su causa. Según promulgan en El Mundo, el Pleno del Ayuntamiento de esa localidad –gobernada por el PP- aprobó suscribir el texto con el apoyo expreso del PSOE y el Partido Andalucista, y la oposición de Izquierda Unida. Los populares malagueños presentaron una mocion con carácter urgente para dejar patente su apoyo a la cuestión.
Noticias relacionadas: El poeta Gamoneda se desmarca del manifiesto por el castellano porque "ya no es razonable" Marina, "escéptico" ahora con el manifiesto en defensa del castellano que firmó, denuncia su... El manifiesto por la lengua, "una maniobra política" de los que usaron "el terrorismo para... Ramoncín, “indignado” con el periódico de Pedro J. García de la Concha y Llamazares: dos nuevos reveses contra el Manifiesto por la Lengua Común.
dimecres, 9 de juliol del 2008
QUÈ REPOSIN EN PAU!!
Quan alguna cosa l’escoltes i la llegeixes a diferents mitjans de comunicació, arribes a la conclusió que és notícia, encara que no es tracti de cap tema econòmic, polític, cultural o esportiu (que ja és més difícil) El primer cop la vaig escoltar per la ràdio (no o asseguraria però crec que era la SER) y la donaven com apareguda al setmanari el Triangle. Aquest setmanari la portava fins la portada amb el títol de Vergonya! Per Internet vaig veure que el blog de la Plana Ràdio també se’n feia ressò i vaig pensar que perquè tractar un tema del que ja en parlava un altre internauta. Avui el diari el Punt el porta a la contraportada en un article signat per Xavier Garcia, encara que utilitza un altre titular: Molins sobre cadàvers del 38? I quan ho llegeixes veus que TV• també en va parlar...
Totes aquestes informacions tracten del mateix: dels cadàvers, suposadament de soldats morts a la Batalla de l’Ebre, que, 70 anys després, segueixen sense enterrar.
Jo havia sentit a parlar de que a Corbera, la gent del poble, coneix on encara hi ha soldats que resten al mateix lloc on van ser morts i trobats anys després. Encara que vaig entendre que els seus ciutadans ho fan més com un acte “d’homenatge” a les víctimes que una altra cosa. Van morir allí i fa anys que hi son, així, que s’hi quedin!
Però les fotos que apareixen al Triangle i al Punt són força paregudes. Aquí els ossos es mostren amuntegats i han agafat un color verdós de la vegetació paràsita que ha nascut a sobre. També s’observa alguna resta de deixalla humana (una corretja de cautxú)
El Triangle, que també porta un ampli reportatge a les seves pàgines interiors (6 i 7) sota el títol de “Soldats de l’Ebre encara esperen ser enterrats”, també porta una entrevista a l’alcalde de Gandesa Miquel Aubà que opina: “No s’ha fet res per dignificar la memòria històrica”.
Un, que coneix una mica els fets i el que s’està fent a les comarques de la Terra Alta i la ribera d’Ebre aprofitant els fets que allí van tenir lloc l’any 38 i les seves restes, pensa que, el polítics s’han preocupat més de potenciar-les turísticament que una altra cosa.
Fa només uns dies va ser inaugurar el centre d’interpretació de Batea sobre els serveis sanitaris durant la guerra i que, amb els de Corbera d’Ebre (115 dies) i el del Pinell de Brai (les Veus del Front) són els existents fins ara i que expliquen una part dels fets dramàtics de la guerra que més records en tenim. Però sobre la quota 705 de la serra de Pàndols i a sota del gran cub que pretén homenatjar als aviadors republicans de la lleva del biberó, hi ha una ossera amb uns poc ossos de soldats. I a les Campusines, se’n hi va construir una altra que, al principi, no en tenia cap! No sé si ara, després de 3 anys n’hi ha o no...
Associacions i particulars, com l’amic Pepe Gamero, exalcalde de Corbera, durant molts anys han fet una sèrie d’homenatges al supervivents, molts d’ells pertanyents a les Brigades Internacionals i vinguts de llocs tan llunyans com els Estats Units o Suècia. Cada anys n’acudeixen menys i arribarà un dia que ho hi quedarà cap supervivent que pugui explicar els seus records...
Però els morts també precisen d’un homenatge. I no el hi ha de millor que la dignitat dels seus ossos i que, per fi, puguin reposar a un lloc on, al menys, no puguin ser ultratjats per ningú!
Totes aquestes informacions tracten del mateix: dels cadàvers, suposadament de soldats morts a la Batalla de l’Ebre, que, 70 anys després, segueixen sense enterrar.
Jo havia sentit a parlar de que a Corbera, la gent del poble, coneix on encara hi ha soldats que resten al mateix lloc on van ser morts i trobats anys després. Encara que vaig entendre que els seus ciutadans ho fan més com un acte “d’homenatge” a les víctimes que una altra cosa. Van morir allí i fa anys que hi son, així, que s’hi quedin!
Però les fotos que apareixen al Triangle i al Punt són força paregudes. Aquí els ossos es mostren amuntegats i han agafat un color verdós de la vegetació paràsita que ha nascut a sobre. També s’observa alguna resta de deixalla humana (una corretja de cautxú)
El Triangle, que també porta un ampli reportatge a les seves pàgines interiors (6 i 7) sota el títol de “Soldats de l’Ebre encara esperen ser enterrats”, també porta una entrevista a l’alcalde de Gandesa Miquel Aubà que opina: “No s’ha fet res per dignificar la memòria històrica”.
Un, que coneix una mica els fets i el que s’està fent a les comarques de la Terra Alta i la ribera d’Ebre aprofitant els fets que allí van tenir lloc l’any 38 i les seves restes, pensa que, el polítics s’han preocupat més de potenciar-les turísticament que una altra cosa.
Fa només uns dies va ser inaugurar el centre d’interpretació de Batea sobre els serveis sanitaris durant la guerra i que, amb els de Corbera d’Ebre (115 dies) i el del Pinell de Brai (les Veus del Front) són els existents fins ara i que expliquen una part dels fets dramàtics de la guerra que més records en tenim. Però sobre la quota 705 de la serra de Pàndols i a sota del gran cub que pretén homenatjar als aviadors republicans de la lleva del biberó, hi ha una ossera amb uns poc ossos de soldats. I a les Campusines, se’n hi va construir una altra que, al principi, no en tenia cap! No sé si ara, després de 3 anys n’hi ha o no...
Associacions i particulars, com l’amic Pepe Gamero, exalcalde de Corbera, durant molts anys han fet una sèrie d’homenatges al supervivents, molts d’ells pertanyents a les Brigades Internacionals i vinguts de llocs tan llunyans com els Estats Units o Suècia. Cada anys n’acudeixen menys i arribarà un dia que ho hi quedarà cap supervivent que pugui explicar els seus records...
Però els morts també precisen d’un homenatge. I no el hi ha de millor que la dignitat dels seus ossos i que, per fi, puguin reposar a un lloc on, al menys, no puguin ser ultratjats per ningú!
dimarts, 8 de juliol del 2008
EN DESACORD
A l’apartat de cartes del director del diari el Punt he llegit avui una carta del bon amic Pere Ferré on criticava un aspecte de la Expoagua de Saragossa, el que feia referència al català. Segons ell, una exposició que es diu “universal” hauria de ser molt més tolerant respecte als idiomes y l’Expo de Saragossa, només en “parla” dos: el castellà i el anglès. Tot i compartir amb ell molts sentiments respecte al nostre idioma (qui em segueix ho sap bé) no estic d’acord amb el contingut d’aquesta carta. Es veritat que Marcelino Iglesias parla el català propi de la Franja, però aquesta no és excusa per a convertir el català amb idioma co-oficial de l’Expo. Cal recordar que a l’Aragó també es parla l’aragonès, encara que és més minoritari que el català. Seguint la teoria de la universalitat de l’Expo, el que està clar és que no poden ser idiomes oficials tots els dels països expositors.
El català està greument atacat. El manifest signat pels pseudo-intel•lectuals, al que es refereix Pere i al que jo també feia referència ja fa uns dies, així ho posa de manifest.
Però crec que el que cal és preocupar-nos del nostre idioma dintre dels nostres àmbits competencials. Dintre de Catalunya i en la mesura que es pugui als altres territoris de parla catalana, penso que si que cal potenciar-lo i fins i tot mimar-lo. Crec que per a la Franja ja existeixen programes d’introducció del català a les escoles. Però no cal anar més enllà d’aquesta hipotètica frontera lingüística.
De vegades utilitzem qualsevol excusa per a criticar persones o aspectes de la vida política, social, etc. que no són dels nostre grat. Fixeu-vos que he emprat la primera persona perquè, ho reconec, jo també ho faig. Però tothom té el dret d’opinar i de replicar, dintre de les regles del joc establertes i tolerables!
El català està greument atacat. El manifest signat pels pseudo-intel•lectuals, al que es refereix Pere i al que jo també feia referència ja fa uns dies, així ho posa de manifest.
Però crec que el que cal és preocupar-nos del nostre idioma dintre dels nostres àmbits competencials. Dintre de Catalunya i en la mesura que es pugui als altres territoris de parla catalana, penso que si que cal potenciar-lo i fins i tot mimar-lo. Crec que per a la Franja ja existeixen programes d’introducció del català a les escoles. Però no cal anar més enllà d’aquesta hipotètica frontera lingüística.
De vegades utilitzem qualsevol excusa per a criticar persones o aspectes de la vida política, social, etc. que no són dels nostre grat. Fixeu-vos que he emprat la primera persona perquè, ho reconec, jo també ho faig. Però tothom té el dret d’opinar i de replicar, dintre de les regles del joc establertes i tolerables!
dilluns, 7 de juliol del 2008
CONGRÉS DE BOUS DE CORDA
Està tan arrelada la tradició de fer bous a bona part dels pobles de les comarques de l’Ebre i del País Valencià, que no s’entendria una festa major sense aquest tipus d’actes.
Però com tot a la vida té diverses modalitats: els bous de carrer i de plaça o “vaquetes”, el bous embolats o de foc i a les comarques de Tarragona també el bou capllaçat.
Aquesta modalitat, amb variants, també es fa a altres pobles de la geografia espanyola on es solent dir bous de corda.
Els dies 4, 5 i 6 va tenir lloc a Amposta el 5è congrés de bous de corda amb la participació dels pobles: Beas del Segura (Jaén), Chiva (Valància), Teruel, Pina de Ebro (Saragossa), Ontinyent (Alacant) , Carcabuey (Córdoba), Grazalema (Càdis) i la pròpia Amposta.
Però aquest congrés no ha estat exempt de polèmica, sobre tot entre l’associació de veïns de l’Acollidora i l’ajuntament.
El antecedents caldria buscar-los a les festes del barri que l’associació va organitzar l’any passat pels voltants de Sant Cristòfol i l’incident que hi va haver precisament amb un bou capllaçat. El bou en qüestió va escapar-se i va tenir que intervenir la policia local que, davant del perill que suposava i per evitar mals majors, van acabar per donar-li mort. Arran d’aquest indecent, tampoc exempt de polèmica, la policia local va comprar un rifle de dards per evitar matar el animal si es tornés a produir un incident semblant.
Quan des de la regidoria de Governació es va decidir organitzar el congrés, va caler buscar una data on, la festa dels bous, fos tradicional a Amposta. Aquests actes s'organitzent durant les festes majors i també a les festes dels barris representats per l’Acollidora i fins fa poc al barri del Grao.
L’Acollidora per a poder-los organitzar va tenir que demostrar aquesta tradició de forma documental amb programes antics del barri de Sant Cristòfol i "Lligallos", ara inclosos dintre de l’associació.
Al passat ple del mes de maig, els grups d’ERC i el PSC, a l’oposició, van presentar una moció conjunta per a demanar que l’ajuntament assumís la responsabilitat dels bous de les festes de l’Acollidora igual com ja passa amb els que organitza el Poble Nou del Delta, també barri d’Amposta. CiU, amb majoria absoluta va rebutjar la moció amb el conseqüent malestar de la majoria d’assistents al ple: membres de la junta de l’associació i de diverses penyes taurines locals.
Aquest fet van acabar d’erosionar unes, ja de per si, pèssimes relacions entre l’ajuntament i l’òrgan veïnal i van posar seriosament en perill l’organització del congrés, ja que, l’ajuntament, pretenia organitzar-lo aprofitant els actes festius de la mencionada associació.
Però vet aquí que va entrar en escena un tercer protagonista: l’associació de veïns del Grao. Aquesta associació que portava dos anys sense fer bous duran la celebració de les festes i anava en camí de perdre els drets governatius i que a més, no forma part de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, creada aquest mateix any, va cedir les dates a l’ajuntament per a celebrar els actes del congrés, salvant així la celebració del mateix que, com a últim recurs l’hauria traslladat a la festa major local, amb els conseqüents problemes de cancel•lació de les reserves d’hotel, viatges, etc.
Però ara ha sorgit una nova controvèrsia: les relacions entre la dissident associació de veïns del Grao i la de l’Acollidora i la resta d’associacions d’Amposta. És alguna cosa així com fer d’esquirols en una vaga... El Grao es guanyarà encara més uns favors de l’ajuntament, que per altra part, ja disposava, mentre que la Federació de Veïns pot quedar greument afectada i continuar les males relacions amb l’equip de govern municipal.
Aquesta situació no és bona ni per a la Federació d’Associacions ni per a l’equip de govern ni, evidentment, per al poble. Tothom té més a perdre que a guanyar.
Faria bé l’alcalde i el seu equip de posar fi a aquesta controvèrsia convocant en caràcter d’urgència una reunió amb els representants de les diverses associacions amb la finalitat de que l’aigua torni a circular sense torbolencies al poble d’Amposta.
Però com tot a la vida té diverses modalitats: els bous de carrer i de plaça o “vaquetes”, el bous embolats o de foc i a les comarques de Tarragona també el bou capllaçat.
Aquesta modalitat, amb variants, també es fa a altres pobles de la geografia espanyola on es solent dir bous de corda.
Els dies 4, 5 i 6 va tenir lloc a Amposta el 5è congrés de bous de corda amb la participació dels pobles: Beas del Segura (Jaén), Chiva (Valància), Teruel, Pina de Ebro (Saragossa), Ontinyent (Alacant) , Carcabuey (Córdoba), Grazalema (Càdis) i la pròpia Amposta.
Però aquest congrés no ha estat exempt de polèmica, sobre tot entre l’associació de veïns de l’Acollidora i l’ajuntament.
El antecedents caldria buscar-los a les festes del barri que l’associació va organitzar l’any passat pels voltants de Sant Cristòfol i l’incident que hi va haver precisament amb un bou capllaçat. El bou en qüestió va escapar-se i va tenir que intervenir la policia local que, davant del perill que suposava i per evitar mals majors, van acabar per donar-li mort. Arran d’aquest indecent, tampoc exempt de polèmica, la policia local va comprar un rifle de dards per evitar matar el animal si es tornés a produir un incident semblant.
Quan des de la regidoria de Governació es va decidir organitzar el congrés, va caler buscar una data on, la festa dels bous, fos tradicional a Amposta. Aquests actes s'organitzent durant les festes majors i també a les festes dels barris representats per l’Acollidora i fins fa poc al barri del Grao.
L’Acollidora per a poder-los organitzar va tenir que demostrar aquesta tradició de forma documental amb programes antics del barri de Sant Cristòfol i "Lligallos", ara inclosos dintre de l’associació.
Al passat ple del mes de maig, els grups d’ERC i el PSC, a l’oposició, van presentar una moció conjunta per a demanar que l’ajuntament assumís la responsabilitat dels bous de les festes de l’Acollidora igual com ja passa amb els que organitza el Poble Nou del Delta, també barri d’Amposta. CiU, amb majoria absoluta va rebutjar la moció amb el conseqüent malestar de la majoria d’assistents al ple: membres de la junta de l’associació i de diverses penyes taurines locals.
Aquest fet van acabar d’erosionar unes, ja de per si, pèssimes relacions entre l’ajuntament i l’òrgan veïnal i van posar seriosament en perill l’organització del congrés, ja que, l’ajuntament, pretenia organitzar-lo aprofitant els actes festius de la mencionada associació.
Però vet aquí que va entrar en escena un tercer protagonista: l’associació de veïns del Grao. Aquesta associació que portava dos anys sense fer bous duran la celebració de les festes i anava en camí de perdre els drets governatius i que a més, no forma part de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, creada aquest mateix any, va cedir les dates a l’ajuntament per a celebrar els actes del congrés, salvant així la celebració del mateix que, com a últim recurs l’hauria traslladat a la festa major local, amb els conseqüents problemes de cancel•lació de les reserves d’hotel, viatges, etc.
Però ara ha sorgit una nova controvèrsia: les relacions entre la dissident associació de veïns del Grao i la de l’Acollidora i la resta d’associacions d’Amposta. És alguna cosa així com fer d’esquirols en una vaga... El Grao es guanyarà encara més uns favors de l’ajuntament, que per altra part, ja disposava, mentre que la Federació de Veïns pot quedar greument afectada i continuar les males relacions amb l’equip de govern municipal.
Aquesta situació no és bona ni per a la Federació d’Associacions ni per a l’equip de govern ni, evidentment, per al poble. Tothom té més a perdre que a guanyar.
Faria bé l’alcalde i el seu equip de posar fi a aquesta controvèrsia convocant en caràcter d’urgència una reunió amb els representants de les diverses associacions amb la finalitat de que l’aigua torni a circular sense torbolencies al poble d’Amposta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)