A l’apartat de cartes del director del diari el Punt he llegit avui una carta del bon amic Pere Ferré on criticava un aspecte de la Expoagua de Saragossa, el que feia referència al català. Segons ell, una exposició que es diu “universal” hauria de ser molt més tolerant respecte als idiomes y l’Expo de Saragossa, només en “parla” dos: el castellà i el anglès. Tot i compartir amb ell molts sentiments respecte al nostre idioma (qui em segueix ho sap bé) no estic d’acord amb el contingut d’aquesta carta. Es veritat que Marcelino Iglesias parla el català propi de la Franja, però aquesta no és excusa per a convertir el català amb idioma co-oficial de l’Expo. Cal recordar que a l’Aragó també es parla l’aragonès, encara que és més minoritari que el català. Seguint la teoria de la universalitat de l’Expo, el que està clar és que no poden ser idiomes oficials tots els dels països expositors.
El català està greument atacat. El manifest signat pels pseudo-intel•lectuals, al que es refereix Pere i al que jo també feia referència ja fa uns dies, així ho posa de manifest.
Però crec que el que cal és preocupar-nos del nostre idioma dintre dels nostres àmbits competencials. Dintre de Catalunya i en la mesura que es pugui als altres territoris de parla catalana, penso que si que cal potenciar-lo i fins i tot mimar-lo. Crec que per a la Franja ja existeixen programes d’introducció del català a les escoles. Però no cal anar més enllà d’aquesta hipotètica frontera lingüística.
De vegades utilitzem qualsevol excusa per a criticar persones o aspectes de la vida política, social, etc. que no són dels nostre grat. Fixeu-vos que he emprat la primera persona perquè, ho reconec, jo també ho faig. Però tothom té el dret d’opinar i de replicar, dintre de les regles del joc establertes i tolerables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada