Un dels actes més solemnes de les festes majors és el pregó i la proclamació de les pubilles. Ahir, a Amposta, el pregó va estar a càrrec de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, com ja ús ho havia anunciat.
El pregó pot qualificar-se de “políticament correcte”. Va fer una repassada per la història d’Amposta, des de els temps passats (ilercavons i romans) detenint-se uns instants als principis del segle passat (quan comença la transformació d’Amposta amb l’atorgament del títol de ciutat pel rei Alfons XIII), fins als nostres dies, remarcant l’empenta de la ciutat (una cosa que jo he sentit molts de cops en boca d’un conegut política ampostí) També va ser una lloança al treball i al esperit de sacrifici de les dones i homes d’Amposta. Si tenim en compte que el pregoner és llicenciat en geografia i història, ens adonarem que no li calia gaire temps per a confeccionar un pregó com el que va fer ahir per la tarda des de la tribuna de l’ajuntament.
Resumint és podria qualificar d’un “pregó correcte, amb paraules que sonaven bé, però vuit de continguts”.
Però a tot això cal afegir-li una ficada de pota important, molt important. Va fer un repàs als noms d’aquelles persones que han escrit la història d’Amposta i, també de les que a estant escrivint amb les seves novel•les, narracions, poesia, etc. I de sobte va “fer ampostins” a coneguts escriptors ebrencs que res tenen que veure amb la capital del Montsià: Emili Rosales, Xavier Gracia i Albert Roig. En va anomenar unes quantes, això si, com Sebastià Juan Arbó, que encara que fos rapitenc de naixement, la seva infantesa la va viure a Amposta on treballava la família, Rafel Haro, un poeta dels nostres temps o el escriptor i director de teatre Josep Ferré, més conegut com "Pep Soquet". Però se’n va oblidar d’altres que, com Arbó, tampoc va néixer a Amposta (crec que era gallec de naixement), però que la pràctica totalitat de la seva obra va ser escrita residint a la nostra ciutat i, malauradament, traspassat aquest any: Alfonso Barado.
Després d’aquests errors i omissions, un pensa si el pregoner no hauria pogut “cedir” els seu pregó a algú d’Amposta per a “corregir” aquestes errades. Segur que hauria estat una mica millor del que va estar.
Nota: Suspès, un quatre.
diumenge, 10 d’agost del 2008
divendres, 8 d’agost del 2008
OBJECCIÓ FISCAL
M’han comentat que aquest matí al programa el Matí de Catalunya Ràdio a l'Estiu que ara condueix Pere Mas, un tertulià ha suggerit que els ciutadans facin objecció fiscal per a protestar pel tema del finançament de Catalunya i les traves que està posant des de Madrid el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i de manera especial el seu vice-president econòmic Pedro Solbes.
Evidentment cada persona és molt lliure de fer el que li sembli o el que li dicti la seva consciència, però si voleu escoltar un consell d’amic, no li féssiu cas. I no ho dic perquè no estigui conforme en adoptar mesures de pressió, sempre que aquestes mesures tinguin l’eficàcia que han de tenir i que serveixin per alguna cosa.
Com es portaria a terme l’objecció fiscal? Deixant de pagar els impostos a l’administració de l’estat espanyol? Quins impostos? Evidentment els directes, es a dir, impostos com l’IRPF (renda) o el de Societats, perquè els altres, els indirectes, aquests graven el consum i van inclosos al preu de venda (con l’IVA) i no veig jo als venedors, subministradors o proveïdors acceptant que els hi deixes de pagar L’IVA, perquè t’has fet objector fiscal, ja que són ells els que finalment hauran de passar comptes amb el fisc!
I que passa si et deixes de paga la renda. Primerament, la que es presentava aquest any, ja va acabar el termini el passat 30 de juny. I si tenim que esperar-nos fins la de l’any que ve, quantes coses no poden passar en quasi 10 mesos!
Mentre, estan els que han de presentar les seves liquidacions periòdiques (normalment trimestrals) En aquests casos n’hi a 3 de principals: el pagament a compte de la renda, la liquidació de l’IVA i el de l’IRPF que es retent als treballadors, professionals, etc.) O sigui, l’únic propi és el pagament a compte i, de no pagar-se, finalment s’hauria de regularitzar a la declaració anual.
Com podeu comprovar, tot plegat, seria una mica inoperant.
No obstant, imagineu-vos per un instant que algú ho vulgui portar a la pràctica i que deixi de pagar els seus impostos. La capacitat informàtica de l’Agència Tributària (espanyola) és tan gran que no trigaria molt de temps en enviar un requeriment per a “recordar-los” el seu incompliment i, i a partir d’aquí s’entraria en tota una espiral de sancions, interessos, constrenyiments, notificacions d’embargament, etc. En resum, maldecaps per als “objectors”!
Algú es vol arriscar? Si algú, finalment, ho fa, i s’acaba trobant amb tot aquest enrenou, que no digui que jo no l’he avisat i que li demani explicacions a la persona que ha tingut la idea brillant de fer una cosa així...
Evidentment cada persona és molt lliure de fer el que li sembli o el que li dicti la seva consciència, però si voleu escoltar un consell d’amic, no li féssiu cas. I no ho dic perquè no estigui conforme en adoptar mesures de pressió, sempre que aquestes mesures tinguin l’eficàcia que han de tenir i que serveixin per alguna cosa.
Com es portaria a terme l’objecció fiscal? Deixant de pagar els impostos a l’administració de l’estat espanyol? Quins impostos? Evidentment els directes, es a dir, impostos com l’IRPF (renda) o el de Societats, perquè els altres, els indirectes, aquests graven el consum i van inclosos al preu de venda (con l’IVA) i no veig jo als venedors, subministradors o proveïdors acceptant que els hi deixes de pagar L’IVA, perquè t’has fet objector fiscal, ja que són ells els que finalment hauran de passar comptes amb el fisc!
I que passa si et deixes de paga la renda. Primerament, la que es presentava aquest any, ja va acabar el termini el passat 30 de juny. I si tenim que esperar-nos fins la de l’any que ve, quantes coses no poden passar en quasi 10 mesos!
Mentre, estan els que han de presentar les seves liquidacions periòdiques (normalment trimestrals) En aquests casos n’hi a 3 de principals: el pagament a compte de la renda, la liquidació de l’IVA i el de l’IRPF que es retent als treballadors, professionals, etc.) O sigui, l’únic propi és el pagament a compte i, de no pagar-se, finalment s’hauria de regularitzar a la declaració anual.
Com podeu comprovar, tot plegat, seria una mica inoperant.
No obstant, imagineu-vos per un instant que algú ho vulgui portar a la pràctica i que deixi de pagar els seus impostos. La capacitat informàtica de l’Agència Tributària (espanyola) és tan gran que no trigaria molt de temps en enviar un requeriment per a “recordar-los” el seu incompliment i, i a partir d’aquí s’entraria en tota una espiral de sancions, interessos, constrenyiments, notificacions d’embargament, etc. En resum, maldecaps per als “objectors”!
Algú es vol arriscar? Si algú, finalment, ho fa, i s’acaba trobant amb tot aquest enrenou, que no digui que jo no l’he avisat i que li demani explicacions a la persona que ha tingut la idea brillant de fer una cosa així...
dijous, 7 d’agost del 2008
ON SÓN ELS DINERS?
La principal característica de les crisis econòmiques és la manca de diner circulant. Però els diners, el paper moneda, amb euros o dòlars per algun lloc pararan... Qui els té?
Aquest darrers anys, amb el bum immobiliari, hi ha qui n’ha fet molts i, de sobte, en un obrir i apagar d’ulls, s’han volatilitzat! El cert és que algú els té, però qui? Els bancs, segur, les multinacionals, també... No obstant, els bancs, per por a deixar de cobrar els préstecs, no els amollen. Prefereixen tenir menys ingressos, però més seguretat,
Dues grans immobiliàries han fet públics els seus problemes Martinsa-Fadesa i Hàbitat. El que encara sobta més és que el propi president de la primera, Fernando Martín també s’hagi declarat en suspensió de pagaments (o concurs de creditors) com a persona física.
Aquest matí li feia la mateixa pregunta (on són els diners?) a un jove relacionat amb el món immobiliari i, m’ha donat dues respostes. La primera és que molts han anat a parar a bancs de l’estranger (paradisos fiscals) i la segona és que els beneficis obtinguts els anys de bonança els tenen invertits en promocions inacabades i amb dificultats per poder-ho fer. La primera resposta és lògica i creïble. La segona seria una veritat a mitges, ja que no tots els diners que es guanyen s’acaben invertint. Els socis, a tancament de l’exercici, volen passar comptes amb la empresa i endur-se la seva part dels beneficis segons el capital invertit i sobre tot, si aquest beneficis han estat sucosos.
També he escoltat avui per la ràdio que Axa, la segona companyia europea d’assegurances havia disminuït els seus beneficis al voltant d’un 20 %, però malgrat tot, continuava tenint beneficis i donava un toc de tranquil•litat als seus clients parlant de la solvència de l’empresa.
Ahir mateix, el Periódico parlava de l’enorme baixada del preu del petroli duran el mes de juliol i que la repercussió al preu dels carburants ha estat mínima. També és diu que l’alça considerable del aliments, res té que veure amb el petroli i molt als intermediaris, fins al punt que moltes associacions de pagesos opten per comercialitzar-se ells directament els seus productes i evitar així transaccions intermitges.
El que tinc clar és que les crisi estan provocades pels grans capitals que, després de retirar beneficis, és refugien en llocs on hi troben molta seguretat i segueixen recollint beneficis. Això fa que, sobre tot, els que menys tenen, però també aquells que disposen d’un negoci mitjà, siguin els més perjudicats.
Altres, els que tenen la seguretat d’un lloc de treball fix i un sou adequat, les esperen veure venir i, la única cosa que fan és consumir menys, la qual cosa també fa que la crisi s’agreugi.
Aquest darrers anys, amb el bum immobiliari, hi ha qui n’ha fet molts i, de sobte, en un obrir i apagar d’ulls, s’han volatilitzat! El cert és que algú els té, però qui? Els bancs, segur, les multinacionals, també... No obstant, els bancs, per por a deixar de cobrar els préstecs, no els amollen. Prefereixen tenir menys ingressos, però més seguretat,
Dues grans immobiliàries han fet públics els seus problemes Martinsa-Fadesa i Hàbitat. El que encara sobta més és que el propi president de la primera, Fernando Martín també s’hagi declarat en suspensió de pagaments (o concurs de creditors) com a persona física.
Aquest matí li feia la mateixa pregunta (on són els diners?) a un jove relacionat amb el món immobiliari i, m’ha donat dues respostes. La primera és que molts han anat a parar a bancs de l’estranger (paradisos fiscals) i la segona és que els beneficis obtinguts els anys de bonança els tenen invertits en promocions inacabades i amb dificultats per poder-ho fer. La primera resposta és lògica i creïble. La segona seria una veritat a mitges, ja que no tots els diners que es guanyen s’acaben invertint. Els socis, a tancament de l’exercici, volen passar comptes amb la empresa i endur-se la seva part dels beneficis segons el capital invertit i sobre tot, si aquest beneficis han estat sucosos.
També he escoltat avui per la ràdio que Axa, la segona companyia europea d’assegurances havia disminuït els seus beneficis al voltant d’un 20 %, però malgrat tot, continuava tenint beneficis i donava un toc de tranquil•litat als seus clients parlant de la solvència de l’empresa.
Ahir mateix, el Periódico parlava de l’enorme baixada del preu del petroli duran el mes de juliol i que la repercussió al preu dels carburants ha estat mínima. També és diu que l’alça considerable del aliments, res té que veure amb el petroli i molt als intermediaris, fins al punt que moltes associacions de pagesos opten per comercialitzar-se ells directament els seus productes i evitar així transaccions intermitges.
El que tinc clar és que les crisi estan provocades pels grans capitals que, després de retirar beneficis, és refugien en llocs on hi troben molta seguretat i segueixen recollint beneficis. Això fa que, sobre tot, els que menys tenen, però també aquells que disposen d’un negoci mitjà, siguin els més perjudicats.
Altres, els que tenen la seguretat d’un lloc de treball fix i un sou adequat, les esperen veure venir i, la única cosa que fan és consumir menys, la qual cosa també fa que la crisi s’agreugi.
PROFESSIONS DE RISC
Quan parlem de professions de risc, segur que ens venen al cap unes quantes relacionades amb l’altura (treballs de construcció o neteja vidres en bastides), amb la profunditat (miners) o altres com bombers, policia, etc. Res més lluny!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)