ON SÓN ELS DINERS?

La principal característica de les crisis econòmiques és la manca de diner circulant. Però els diners, el paper moneda, amb euros o dòlars per algun lloc pararan... Qui els té?
Aquest darrers anys, amb el bum immobiliari, hi ha qui n’ha fet molts i, de sobte, en un obrir i apagar d’ulls, s’han volatilitzat! El cert és que algú els té, però qui? Els bancs, segur, les multinacionals, també... No obstant, els bancs, per por a deixar de cobrar els préstecs, no els amollen. Prefereixen tenir menys ingressos, però més seguretat,
Dues grans immobiliàries han fet públics els seus problemes Martinsa-Fadesa i Hàbitat. El que encara sobta més és que el propi president de la primera, Fernando Martín també s’hagi declarat en suspensió de pagaments (o concurs de creditors) com a persona física.
Aquest matí li feia la mateixa pregunta (on són els diners?) a un jove relacionat amb el món immobiliari i, m’ha donat dues respostes. La primera és que molts han anat a parar a bancs de l’estranger (paradisos fiscals) i la segona és que els beneficis obtinguts els anys de bonança els tenen invertits en promocions inacabades i amb dificultats per poder-ho fer. La primera resposta és lògica i creïble. La segona seria una veritat a mitges, ja que no tots els diners que es guanyen s’acaben invertint. Els socis, a tancament de l’exercici, volen passar comptes amb la empresa i endur-se la seva part dels beneficis segons el capital invertit i sobre tot, si aquest beneficis han estat sucosos.
També he escoltat avui per la ràdio que Axa, la segona companyia europea d’assegurances havia disminuït els seus beneficis al voltant d’un 20 %, però malgrat tot, continuava tenint beneficis i donava un toc de tranquil•litat als seus clients parlant de la solvència de l’empresa.
Ahir mateix, el Periódico parlava de l’enorme baixada del preu del petroli duran el mes de juliol i que la repercussió al preu dels carburants ha estat mínima. També és diu que l’alça considerable del aliments, res té que veure amb el petroli i molt als intermediaris, fins al punt que moltes associacions de pagesos opten per comercialitzar-se ells directament els seus productes i evitar així transaccions intermitges.
El que tinc clar és que les crisi estan provocades pels grans capitals que, després de retirar beneficis, és refugien en llocs on hi troben molta seguretat i segueixen recollint beneficis. Això fa que, sobre tot, els que menys tenen, però també aquells que disposen d’un negoci mitjà, siguin els més perjudicats.
Altres, els que tenen la seguretat d’un lloc de treball fix i un sou adequat, les esperen veure venir i, la única cosa que fan és consumir menys, la qual cosa també fa que la crisi s’agreugi.