ERA COLOM DE TORTOSA?

(Aquest escrit el publica avui a "El Partenón" de Vinaròs News que avança un dia la seva publicació quinzenal)

D’entrada, ja us avanço que en aquest article no desvetllaré el misteri. Si quan ja s’han complert més de 500 anys des de la seva mort (Valladolid 1506) i després de tants i tants estudis com s’han fet sobre l’almirall, encara no s’ha pogut resoldre l’enigma, caldrà esperar una mica més... Al menys fins que es publiqui l’estudi que s’està fent sobre l’ADN dels descendents de Colom comparant-lo amb alguns ciutadans, sobre tot de Catalunya i les Illes Balears, que porten aquest cognom.
Evidentment us estic parlant de Cristòfol Colom, el navegant que “va descobrir Amèrica” (ho he posat entre cometes perquè hi ha una teoria que diu que alguns pobles escandinaus haurien pogut arribar-hi abans) el 12 d’octubre de 1492.
Quasi totes les biografies de Colom parlen que no sé sap del cert el seu lloc de naixement, però donen com a provable origen Gènova (Itàlia) Però hi ha estudis que parlen de que, amb molta probabilitat, Cristòfol Colom era d’origen catalano-aragonés (recordeu que l’any dels seu naixement el 1451 (?), el Regne d’Aragó comprenia els territoris d’Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears), segurament fill d’un noble o d’algú que disposava d’una posició alta dintre de la societat dels segle XV. D’aquí els seus coneixements de nàutica i d’astronomia.
Enric Bayarri i Bartomeu (Tortosa 1882-1937) ja deia que Colom bé podria ser fill de la seva ciutat i es basava en que coneixia a la perfecció el litoral català i que, per aquell temps, al mig de l’Ebre hi havia una illa anomenada de Gènova (avui estaria pegada al barri de Ferreries a la llera dreta del riu) Segon diu la història, aquesta illa va ser donada per Ramon Berenguer IV de la Casa de Barcelona als genovesos quan el van ajudar a conquerir la plaça de Tortosa als sarraïns. Així que l’equívoc ja està servit! De fet, per aquella part de Tortosa, hi ha un carrer que porta el nom d’Illa de Gènova.
Ja en temps més actual, Manuel Bestratén i Sabaté, antic empresari que, entre altres càrrecs va ocupar el de vice-president de la Cambra de Comerç de Tortosa, rescata la vella creença d’en Bayerri i, en el seu llibre “A l’entorn del gran navegant Cristòfol Colom de Santa Maria de la Cinta de Tortosa”, exposa les seves teories sobre la procedència tortosina del navegant.
Vaig conèixer Manuel Bestratén farà uns 3 anys. Jo abans ja n’havia sentit parlar, tant d’ell com del seu llibre (publicat el 18 de desembre de l’any 2000, del qual vaig tenir l’honor de que me’n dediqués un exemplar) Segons Bestratén, Colom disposava de bons coneixements de català, les nits de tempesta a alta mar intercedia a la Mare de Déu de la Cinta, l’actual patrona de Tortosa, però també a la M.D. de l’Estrella, a qui està consagrada la catedral, a més de ser-ne la patrona dels mariners catalans i en els seus quaderns de bitàcola hi trobem nombroses referències d’indrets de les nostres terres.
Al llegir Bestratén, arribo a la conclusió de que quan parla de Tortosa es refereix a tot el nostre territori. Cal pensar que fins a finals dels anys 70 no es van “independitzar” de Tortosa els municipis de l’Aldea, Camarles, la Cava, Jesús i Maria i Sant Jaume. Tots aquests pobles estaven situats al delta de l’Ebre, riu pel qual hi baixava molta més aigua que en l’època actual i on la navegació fluvial tenia una importància capital a l’hora de desplaçar persones humanes i animals i altres mercaderies. I per aquell temps la influència de Tortosa sobre el territori ebrenc era més que considerable, bona prova d’això és la torre de la Galera, el primer lloc de vigilància per als que arribaven del sud.
Si bé només aquests dos escriptors tenen la teoria de que Colom era nascut a Tortosa, n’hi ha molts més que situen el lloc de naixement dels descobridor del Nou Món en terres de la Corona d’Aragó. Un altre escriptor tortosí, Cristòfol Despuig en els seus “Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa” (1557) ja escriu Colom amb “m” (com seria el seu cognom en català) i afirma que al descobriment d’Amèrica no hi va haver participació castellana (!) A principis del segle passat, Francesc Carreras i Candi, també defensà la teoria de la catalanitat de Colom, basant-se amb els escrits del peruà Luis Ulloa. Fins i tot Salvador de Madariaga (diplomàtic, historiador, escriptor, professor universitari, etc.) també és de la mateixa creença. Altres escriptors més recents que defensen teories similars són: Caius Perellada, Pere Català, Francesc Albardaner, Ernest Vallhonrat, Jordi Bilbeny (que creu que una gran part de la història de Catalunya ha estat manipulada en favor dels castellans), Charles J. Merrill (nord-americà), etc. Un altre català, en Ricard Carreras Valls, en el seu llibre “La verdad sobre el descubrimiento de América. Los catalanes Juan Cabot y Cristobal Colom” (Impremta Altés. Barcelona 1931), escriu: “Jo veig a Colom un home que ens parla de la bella horta valenciana, de Tortosa y de les Riberes de l’Ebre, que prega davant la Mare de Déu de Montserrat i davant de la Cinta”... “I a l’indret de la seva nissaga veig Tortosa, cor de Catalunya, l’Ebre...”. (Aquestes cites també les podeu llegir al llibre de Bestratén)
Com us deia al principi, el misteri sobre el lloc d’origen de Colom no ha estat revelat, però segur que he aconseguit cridar-vos l’atenció i segurament heu conegut personatges i fets que, fins ara, us eren del tot desconeguts.

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XI

En aquest apartat, normalment, he vingut parlant de coses petites però que a mi m’han semblat grans idees. Avui no és així, sinó totalment a l’inrevés. La idea no resulta cap novetat, ni tampoc es petita, tractant-se com es tracta d’un gegant empresarial o, si voleu, una multinacional.
Per a no fer-vos esperar més, us cito el titular del Periódico de dimecres passat: “Coca-Cola, també amb llet”. Dit així, és un tant sorprenent perquè un s’imagina la beguda carbonatada a base de caramel i plantes amb llet. I no és així, ni molt menys! A continuació os posaré el subtitular, molt més aclaridor. “La multinacional llaça unes begudes carbonatades amb base làctia disponibles en quatre gustos. Batejades amb el nom de Vio, les estan tastant els consumidors nord-americans”.
Jo el que destacaria és com una empresa com la Coca-Cola inc. (crec que es posa) amb presència (segurament) a tots els països del món i, possiblement, la beguda que més es veu (si no tenim en compte l’aigua, es clar!), en aquest temps que corren, segueix tenint la voluntat de créixer buscant un altre tipus de públic. De begudes amb base de llet i suc, en podem trobar moltes. De fet ha hi ha grans marques que comercialitzen begudes similars (un exemple el podríem trobar amb “Pascual Funciona”)
De moment, el fabricant de la Coca-Cola, com ja s’ha dit, traurà al mercat el producte amb 4 sabors, però ja s’anuncia que n’hi haurà més. De cirera, de llimona, de taronja, de llima, de gerd, etc.
L’envàs, pel que es diu, es força cridaner (crec que és fonamental per a tenir èxit), d’alumini reciclable de 80 centílitres, encara que, al meu parer, el preu no és barat, ja que es ven als súpers és de 1,7 euros l’ampolla.
Cal esperar que la qualitat estigui amb consonància amb el preu del producte.
Potser altres empreses més petites i afectades molt directament per la crisi, caldria que prenguessin exemple i que miressin una mica més enllà dels productes que estan fabricant i distribuint fins ara i miressin d’innovar i buscar allò que demanden els consumidors.

DIA D'INCIDENTS A AMPOSTA

El primer incident, el més greu, una nau industrial cremada al polígon que hi ha a l’entrada d’Amposta per la carretera de Santa Bàrbara, tot just enfront del supermercat Caprabo, s’ha produït a les 3 de la matinada, segons m’explicava el mateix propietari. Ell se n’assabentat per una trucada de la central d’alarmes de la companyia que tenia contractada.

Les primeres notícies me les ha donat una amiga que ho acabava d’escolar per la ràdio y ha pensat que, per les característiques del negoci, bé podria tractar-se de la nau del meu amic.

La nau, de unes dimensions prou importants (segurament que més de 1.000 m2) es destinava com a magatzem de billars, futbolins i d’altres màquines recreatives i també a botiga de trofeus, medalles, etc.
El propietari es prou conegut a Amposta ja que durant uns anys va portar un bar al carrer del Grau. També és vice-president de l’Associació de Veïns de l’Acollidora.

El segon incident quasi que el visc en directe. Sobre ¼ d’una del migdia arribava de Tortosa i quan baixava pel passeig canal, he vist a la zona del Pont de Pedra un grup important de gent i els que estaven molt més allunyats, s’ho miraven en la distància. He donat la volta i he aparcat prop de la Comunitat de Regants. Hi havia, al menys, dues ambulàncies, 4 o 5 vehicles dels bombers de la Generalitat i també policia local i membres de protecció civil. Al apropar-me he vist a un treballador de la brigada municipal, encarregat del manteniment dels parcs i jardins i m’ha dit que “dues noies s’havien tirat al canal per a refrescar-se i que pareixia que s’anaven a ofegar...”. Al cap d’uns instant passaven les noies (m’han semblat sud-americanes), completament mullades, no cal ni dir-ho i, al parèixer, completament avergonyides. També he parlat amb un sergent de la policia local i amb un membre de la protecció civil.

A l’arribar a la seu de l’ajuntament, jo mateix li he donat la notícia al regidor de governació. Una mica més tard ens ha ampliat una mica els fets. Es veu que també dos nois eren a l’aigua. Encara que o sé sap si s’han tirat per ajudar a les noies o anaven tots quatre junts.

Afortunadament no ha calgut lamentar víctimes i tot ha quedat en un ensurt, però l’incident hagués pogut ser molt més greu.

El bany al canal està prohibit per la perillositat que comporta, malgrat tot, cada estiu s’hi poden veure grups de nois (la majoria de les vegades), però també noies que es tiren a l’aigua per pal•liar la calor. Tirar-se al canal sempre ha estat un fet corrent a Amposta. Antigament, abans de revestir el canal, la corrent no era tan forta i sempre s’hi podria trobar l’arrel o la branca d’un arbre on agafar-te en cas de perill.

LA CONSELLERA CAPDEVILA INAUGURA UN CENTRE D'ACOLLIDA DE MENORS A AMPOSTA

La consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat Carme Capdevila va inaugurar ahir per la tarda a Amposta el primer centre d’acollida infantil d’urgència ubicat a l’avinguda de Catalunya núm. 17, allí on va ser primer la clínica del Dr. Guerrero i, posteriorment, la del Dr. Coma.
La capacitat del centre és de 20 nens i nenes i, en l’actualitat, només dos mesos després de la posada en marxa, ja en té 17 de edats compreses entre els pocs mesos i 17 anys.

A les portes del centres, la consellera Capdevila, que anava acompanyada pel director dels serveis territorials a les Terres de l’Ebre Adam Tomas i membres dels seu departament, va ser rebuda per l’alcalde Manel Ferré, la diputada al Parlament Marta Cid, el també director dels serveix territorias d’Agricultura Antoni Espanya, del director del centre, d’un regidor de l’ajuntament i la resta de treballadors i treballadores i tècnics del seu departament.
Després de visitar les remodelades instal·lacions per adaptar-les a les necessitats del centre, la consellera les va lloar així com també a l’equip humà que ha de cuidar els infants i portar l’administració del centre.



Des d’aquí voldria fer una crida a la col·laboració ciutadana (més aviat familiar) amb aquests tipus de centres. Ho dic per experiència pròpia. A la meva família fem acollides de cap de setmana des de fa quasi 8 anys. Des d’aquella dada del mes de novembre de 2001 fins ra ja han pasta per casa 3 nens; Jose (tenia 13 anys i va deixar de vindre al cumplir-ne 18), Dani de 8 anys i que només el vam tenir uns 3 mesos i Àlex (va començar amb 11 anys) i ja porta venint més d’un any.
La periodicitat de les estades ha anat varian. José venia de vegades cada tres setmanes, també cada dues. Dani, el poc temps que ho va fer venia cada dues i ara, Àlex ve un cap de setmana al mes. Una mica ve condicionat a la situació familiar i al règim de visites que té la familia biològica. Hi ha nens, con Dani, que els seus pares no l’anaven a veure mai!
La iniciativa d’aquest procés va ser de la meva dona. En aquell temps va veure que es podia demanar informació a la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre (recient estrenada) Allí no sabien ni de que estavem parlant, així que ens van adreçar la la delegació del govern de Tarragona. Allí tampoc. Després de passar per altres organismes, finalment, un funcionari que coneixia la Casa Sant Josep de Tarragona li va donar el telèfon d’alli.

La Casa Sant Josep va ser pionera en aquesta mena d’acolliments. Un dia ens van proposar fer-nos una entrevista per a Diari de Tarragona. No hi varem tenir cap tipus d’inconvenient. Així, un dia del mes de maig de 2004, ens traslladarem al centre per a fer-nos unes fotos i l’entrevista corresponent. Aquest reportatge es va publicar el 24 de maig (pàgina 8)
A Tarragona hi ha un altre cente, la Mercè d’infants molt més petits. Quan ja son més grans passen a la Casa St. Josep. Dani fou una excepció, ja que no solen donar en acollida nens de tant curta edat.