La consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat Carme Capdevila va inaugurar ahir per la tarda a Amposta el primer centre d’acollida infantil d’urgència ubicat a l’avinguda de Catalunya núm. 17, allí on va ser primer la clínica del Dr. Guerrero i, posteriorment, la del Dr. Coma.
La capacitat del centre és de 20 nens i nenes i, en l’actualitat, només dos mesos després de la posada en marxa, ja en té 17 de edats compreses entre els pocs mesos i 17 anys.
A les portes del centres, la consellera Capdevila, que anava acompanyada pel director dels serveis territorials a les Terres de l’Ebre Adam Tomas i membres dels seu departament, va ser rebuda per l’alcalde Manel Ferré, la diputada al Parlament Marta Cid, el també director dels serveix territorias d’Agricultura Antoni Espanya, del director del centre, d’un regidor de l’ajuntament i la resta de treballadors i treballadores i tècnics del seu departament.
Després de visitar les remodelades instal·lacions per adaptar-les a les necessitats del centre, la consellera les va lloar així com també a l’equip humà que ha de cuidar els infants i portar l’administració del centre.
Des d’aquí voldria fer una crida a la col·laboració ciutadana (més aviat familiar) amb aquests tipus de centres. Ho dic per experiència pròpia. A la meva família fem acollides de cap de setmana des de fa quasi 8 anys. Des d’aquella dada del mes de novembre de 2001 fins ra ja han pasta per casa 3 nens; Jose (tenia 13 anys i va deixar de vindre al cumplir-ne 18), Dani de 8 anys i que només el vam tenir uns 3 mesos i Àlex (va començar amb 11 anys) i ja porta venint més d’un any.
La periodicitat de les estades ha anat varian. José venia de vegades cada tres setmanes, també cada dues. Dani, el poc temps que ho va fer venia cada dues i ara, Àlex ve un cap de setmana al mes. Una mica ve condicionat a la situació familiar i al règim de visites que té la familia biològica. Hi ha nens, con Dani, que els seus pares no l’anaven a veure mai!
La iniciativa d’aquest procés va ser de la meva dona. En aquell temps va veure que es podia demanar informació a la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre (recient estrenada) Allí no sabien ni de que estavem parlant, així que ens van adreçar la la delegació del govern de Tarragona. Allí tampoc. Després de passar per altres organismes, finalment, un funcionari que coneixia la Casa Sant Josep de Tarragona li va donar el telèfon d’alli.
La Casa Sant Josep va ser pionera en aquesta mena d’acolliments. Un dia ens van proposar fer-nos una entrevista per a Diari de Tarragona. No hi varem tenir cap tipus d’inconvenient. Així, un dia del mes de maig de 2004, ens traslladarem al centre per a fer-nos unes fotos i l’entrevista corresponent. Aquest reportatge es va publicar el 24 de maig (pàgina 8)
A Tarragona hi ha un altre cente, la Mercè d’infants molt més petits. Quan ja son més grans passen a la Casa St. Josep. Dani fou una excepció, ja que no solen donar en acollida nens de tant curta edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada