LA PORTADA D’AVUI DEL "DIARI EBRE"

Avui, el “Diari de l’Ebre” (Diari de Tarragona) ha tret en portada una fotografia de la inauguració d’ahir del Carrofour d’Amposta. En dita fotografia m’hi veig jo envoltat d’una multitud que també van assistir a la inauguració.

Permeteu-me que gaudeixi de “l’instant”! No és corrent que surti als diaris i menys en portada, però com deia avui als meus amics, prefereixo que em publiquin un escrit o em facin una entrevista, per petita que sigui. Però com us he dit, permeteu-me gaudir-ne.

Quan la inauguració surti a la Revista Amposta, no sortiré. Com sempre es veurà l’alcalde amb el president del Grup Carrefour i, segurament, cap membre de l’oposició (n’hi havia el menys 5) sortirà a cap foto.

És la pluralitat informativa que aplica el govern de la nostra ciutat...

L’EQUIP “DEL GOVERN”

Quan mon fill era petit, solia cantar: “Ala Madrid. Ala Madrid. El equipo del gobierno, la vegüenza del país...”.
I és que tradicionalment el Madrid (oficialment el Real Madrid) ha estat l’equip del govern d’Espanya y el màxim representant del futbol espanyol.
Ja es deia en temps del dictador i bona prova és tot l’enrenou que es va muntar quan el Barça va voler fitxar a la figura mediàtica d’aquell temps, Alfredo di Stefano. El govern de Franco va fer costat al Madrid i volia donar al cas una solució salomònica que el Barça no podia acceptar mai.  
Durant el primer govern socialista, tot i que el Madrid segui representant futbolísticament Espanya, va tenir una altra consideració per part del govern. Segurament perquè el seu president, Felipe González era del Betis.
L’arribada al poder d’Aznar, madridista de pro, va coincidir en una època força gloriosa del Madrid. A l’arribada de Zapatero (barcelonista ligth –hauria de mullar-se més del que ho fa-), en canvi, casualitat o no, el Barça ha tornat a tenir grans moments i, ara per ara, és l’indiscutible número 1 del futbol espanyol (dic espanyol perquè juga la lliga i la copa espanyoles)
Ahir, algú, no recordo qui, em va dir que el govern ni havia donat al Madrid 3 milions d’euros. Se’n feia creus! Però no va saber-me’n aportar més informació.
Avui al Periódico he llegit que només serà 1 milió i que “els hi dóna” el ministre d’Indústria Miguel Sebastián per lluir a la samarreta el lema “Visit Spain” (Visita Espanya), però també “Visit Madrid” (Visita Madrid)
Al Periódico no els apareix bé, ja que segons els del rotatiu, hi ha equips que “es passegen pel món més que el blanc” (cito la frase de forma textual) i ho considera discriminatori de cara els altres equips. Un company d’esmorzar també ho veu així.
En canvi jo sóc de l’opinió que qui millor que el Madrid per a fer campanya a favor d’Espanya.
Quan el Periódico parla de que hi ha equips que és passegen pel món més que el blanc, de qui parla exactament? Cal suposar que del Barça, no? I quan diu discriminació, suposo que aquí hi podrien entrar tots aquells que juguen competicions europees.
Us imagineu l’enrenou que es produiria entre socis i aficionats d l’equip culer si per 1 milió d’euros haguessin de portar "Visit Spain"? Per “molt menys”, en aquest cas per portar “Qatar Foundation”, que els suposa uns ingressos molt superiors (30 milions d’euros per cinc anys) ja hi va haver no poca controvèrsia. Primer per “embrutar la samarreta” i, segon, per que el fons de la publicitat era em blanc (!), el color del Madrid (?)
Per tant, em sembla totalment exagerat la polèmica que s’ha creat en torn a la subvenció del Ministeri d’Indústria i Turisme espanyol.
Per al Madrid, 1 milió d’euros és una quantitat pràcticament insignificant, una mica més que el cost d’un vol del seu president Florentino Pérez, tipus el que va fer només fa unes setmanes entre Madrid, on va assistir a la final de la Copa del Rei de bàsquet i Barcelona o l’equip de futbol jugava contra l’Espanyol.

Desitjo que per molts d’anys que el Madrid sigui “l’equip del govern d’Espanya”!!

INAUGURACIÓ CARREFOUR AMPOSTA

En una tarda passada per aigua, s’ha inaugurat el centre comercial Carrefour amb la presència del seu president, el ministre amb Suárez i posteriorment amb Aznar, Rafael Árias-Salgado, l’alcalde de la ciutat i altres autoritats i directius de la cadena d’hipermercats.

Ms. Ramon, el mossèn de l’església arxiprestal d’Amposta s’ha encarregat de l’acte religiós. Crec que és el primer cop que assisteixo a una inauguració beneïda per un representant de l’Església Catòlica.

El primer d’intervenir ha estat Árias-Salgado que ha tingut la deferència d’adreçar als assistents unes paraules en català (tampoc us penseu que tantes) Ha explicat els orígens del Carrefour a Catalunya amb la inauguració del centre del Prat de Llobregat l’any 1973. Jo vaig estar-hi a l’estiu de 1976 i això de Carrefour em sonava a “carrer” i poca cosa més. Avui és impensable que cap noi de 18 anys com jo tenia llavors no sàpiga que significa aquest nom. 

Árias-Salgado, primer i l’alcalde després, han fet saber que el centre comercial distribuirà diversos productes de la zona, com l’arròs Montsià de la Càmara Arrossera d’Amposta, l’oli d’oliva Grusco de la cooperativa de Santa Bàrbara, així com taronges i altres productes de la nostra horta. Només entrar ho trobar a diversos representants de la cooperativa de Santa Bàrbara entre els quals estaven el president i el gerent i les he expressat el meu temor a que els hi compressin l’oli a un preu força baix. M’ho han confirmat, no obstant, m’han dit que tampoc hi havia tanta diferència del preu en que l’estant venent ara i encara els hi quedava marge comercial. En canvi, després, el president de la Càmara s’ha limitat a dir que “cal estar molt preparats tecnològicament per a vendre a centres comercials com el Carrefour”.   

Després li ha toca el torna a l’alcalde i ha fet un discurs tipus el que va fer quan es van inaugurar les galeries comercials, però com dirien els castellans “corregido y aumentado”. Segons ell, que “se’n ha recordat dels qui diuen que farà mal al comerç tradicional d’Amposta”, aquest centre, a part de crear més de 170 llocs de treball entre directes i indirectes, farà que la gent s’apropi a comprar al comerç de la ciutat. Només el temps donarà la raó a qui la tingui i crec que els comerciants ho tenen clar, com una venedora de fruita i verdura que m’ha expressat la seva preocupació per l’obertura del nou centre comercial)

Per cert, a la part de darrera del centre comercial també hi ha un gran generador. 

EL CAT I LES ALTRES DELEGACIONS

El govern de Mas ha tornat a ficar al capdavant del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a una persona del Camp de Tarragona, en aquest cas en la persona d’Antoni Hubert. Tradicionalment ha estat així, tret de quan va ocupar la presidència Valentí Faura. Tampoc en aquest tema els dos governs tripartits hi van tenir gens de sensibilitat cap a les nostres comarques.

Evidentment, qui més se’n beneficia de l’aigua de l’Ebre en l’anomenat (potser mal anomenat) minitransvasament, és la zona del Camp de Tarragona, però també hi ha poblacions de les nostres comarques que estan consorciades i gasten l’aigua tractada pel CAT. Però sempre he pensat que qui hauria d’estar al front hauria ser algú d’aquí. O és que no hi ha gent preparada per ocupar aquest càrrec.

Sobre tot la joventut, cada cop surt més preparada de la Universitat i se’l hi hauria de donar responsabilitats d’aquest tipus.

Parlant de joves, on si que pareix que tindran un paper rellevant, serà (de fet és) en la majoria de les delegacions del govern a les Terres de l’Ebre. Quan encara n’hi ha alguna per decidir (com la d’Agricultura), una nova “formada” de polítics joves s’incorporen com a membres del govern com l’Eva Maria Ruiz, d’Amposta o Rosa Maria Peig de Villalba dels Arcs.

Les apostes per la gent jove sempre són apostes de futur i pensades en els relleus generacionals que s’han d’anar produït al llarg de les històries del partits polítics. Sobre tot CDC d’això en sap molt.

En el cas del departament d’Agricultura, sembla ser que no s’arriba a cap acord, ja que l’aspirant a ocupar el càrrec que encara ara ocupa en funcions el socialista Antoni Espanya, que és Pere Vidal, és de CDC i, com que la conselleria “és” d’Unió, des d’aquest partit de la federació nacionalista no es veuria amb bons ulls. Segurament d’aquí ve el retard en el nomenament del nou delegat (o director territorial)

Eva Maria Ruiz, és neta d’un militant històric del PSC. Manuel Ruiz Salgado, que aquest era el nom del conegut com a Pastor de la Palma (la finca que hi ha tocant a Amposta a l’altra riba de riu, avui terme de l’Aldea i on FADESA fa la urbanització) va ser un immigrant extremeny que va arribar a Amposta i va fer sindicalisme i política des de dintre dels “sindicats verticals”. Fins i tot va ser premiat pel dictador Franco.

A Amposta porten el seu nom la residència d’avis municipal i la seu del PSC (Ruiz-Talarn)