AVUI, DIA 7 D’AGOST

M’heu de perdonar, però ahir em vaig deixar un tema força controvertit i que genera un gran debat. Jo mateix n’he parlats algunes vegades i amics meus com l’Emili Nieto, també: les plaques de les matrícules.

El diari Público, en el seu especial per a Catalunya Públic, titula així: “La ‘guerra’ de les matrícules, a l’espera del mapa del 20-N”. A l’article, signat per J. Ramón González Cabezas es parla dels adhesius “CAT” i entre d’altres coses hi diu que Jordi Pujol, l’any 2000 en fa encarregar 2.000 per a la flota oficial de vehicles de la Generalitat. També fa comparatives amb diversos països d’Europa, entre ells França on les matrícules, com ja he dit més vegades, porten el distintiu del departament, l’equivalen a la província espanyola. Recordo per exemple que quan amb mon cosí Gerard visitàvem el cementiri del que va ser el camp de concentració de Vernet, prop de Pamiers (l’Ariege), va arribar un altre cotxe que, segurament hi devia de tenir algun familiar enterrat. En veure la matrícula, mon cosí va dir: “Aquests han vingut de lluny, de la Picardia. A Espanya, si no veus les dades del concessionari que tel ha venut, difícilment pots saber-ne la procedència del vehicle i de vegades ni això és fiable.

Ara si, un tema d’avui son els resultats de la pretemporada del Barça i del Madrid. Al quiosc on compro habitualment la premsa els caps de setmana, he tingut l’oportunitat de veure les portades dels quioscs de la “central lletera” i tot és eufòria, ja que el Madrid ha fet una pretemporada immaculada, es a dir, ha comptat amb victòries tots els seus partits i a sobre, golejant. Molt diferent a la del Barça que ha empatat 1 partit i n’ha perdut 2 (aquests en la seva gira pels Estats Units) Mentre els uns (els blans) poden pecar d’excés d’optimisme, els altres (els blaugranes) ho poden fer d’excés de pessimisme. Per a mi totes dues coses són dolentes i cal esperar que la lliga estigui una mica avançada en el seu calendari per a poder veure el potencial de tots dos equips.

Mireu, la majoria de partits que ha jugat el Barça, guardiola ha fet jugar a jugadors del filial (el Barça Atlètic) i, fins i tot, jugadors que encara es troben en edat juvenil con Deulofeu, un jugador que sembla que pot anar per a figura. Amb el Barça, jugadors com la seva màxima estrella Messi, encara no ha debutat. Tampoc ho ha fet el fins ara únic gran fitxatge, Aléxis Sánchez. Altres jugadors titulars indiscutibles la temporada passada com Álves, Mascherano i Adriano. Per no parlar de Xavi i Puyol...

Per tant, el Barça encara està immers en plena pretemporada i ha d’anar adquirint la forma poc a poc. El primer gran compromís el tindrà el proper cap de setmana precisament contra el Madrid. Ni llavors es podrà avaluar encara l’autèntic nivell dels dos màxims aspirants (un any més!) de la lliga espanyola i, també de la Champions.

Per cert, jo sóc dels que dic que no fitxaria a Cesc. I ho dic així perquè hi ha més gent que ho pensa. I encara més, tot i renunciar al fitxatge del jugador de Vilassar, trencaria relacions amb l’Arsenal per la seva actitud. Recordo que al juny tot semblava indicar que Wegner havia accedit finalment a traspassar-lo i així li va prometre al jugador català. Els temps ha demostrat que tot es tractava d’una estratègia més per part de l’entrenador francès de l’equip anglès.        

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA I

Des de la regidoria de Cultura i festes es va anunciar que, a partir d’aquest any, el ball de proclamació de pubilles, així com el de la festa major, es faria a l’aparcament del costat de l’embarcador, on es situaven ja fa uns ans les antigues piscines. La escassa assistència de públic en els darrers anys (i que tendeix a la baixa any rere any), així ho aconsellava, així com la seva gratuïtat.

Ràpidament per Amposta es va estendre com la pólvora el motiu pel qual des de l’Ajuntament s’havia decidir canviar la ubicació. La celebració del Ramadà per part del col·lectiu musulmà al recinte de fires (on s’havia fet el ball en els darrers 25 anys), tenia la culpa.

Tinc constància que, fins i tot, es va obrir una pàgina a Internet on es donava com a certa aquesta notícia.
Personalment penso que la gent que s’ho va creure han de ser molt beneits i ignorants. ¿Cóm l’Ajuntament pot donar prioritat a un col·lectiu d’estrangers per a que puguin practicar el seu culte i canvia els hàbits de la població autòctona? Increïble!!
Als darrers dies, la pàgina en qüestió, sembla que ha desaparegut de la xarxa.  

FANJEAUX (poble Càtar)

Quan anem a veure a la família de mon cosí Gerard (la qual cosa faig cada dos anys aproximadament), en arribar a Fanjeaux (departament de l'Aude), solem comentar: "Mira, ja arribem". I és que aquest petit poble no està molt lluny de Mirepoix i menys encara d'on viuen actualment, Saint-Gaudéric.
Fanjeaux està al final d'una carretera plena de corbes. En tot el trajecte és on més n'hi ha i, de sobte, et trobes amb un pont (m'imagino que serà dels segle XVIII), el qual passes per baix i el poble queda, principalment dalt i a la dreta.
No obstant estar tan prop de casa els meus cosins i passar-hi constantment, mai l'havien visitat fins aquest any. Segurament la cosa que més em va sorprendre de Fanjeaux va ser la religiositat que es respira. Per les dimensions del poble, la quantitat de creus i imatges religioses de dimensions considerables és gran (no menys de 3)
També vull destacar els rentadors. Aquest tipus d'edificacions sempre m'han agradat, segurament perquè fa unes dècades significava molt per a un poble. Allí, les dones, mentre rentaven la roba, la feien petar i explicaven històries, fets, notícies i mentides sobre el poble i la seva gent. A la província de Castelló, en podem trobar a la majoria dels pobles.
Ara us deixo amb Fanjeaux.

AVUI, 6 D’AGOST

Avui és dissabte i els dissabtes no acostumo a escoltar la ràdio. Avui és més dia de diari i dinar en família.

El Periódico de Catalunya parla de les lluites internes que hi ha al PSC entre les diferents corrents. El sector “obioliste”, els propers a qui va ser el màxim responsable del partit a les dècades dels 80 i 90 han “fitxat” a marina Geli, una “pes pesant” als governs de Maragall Primer i Montilla després. Diuen que volen grup parlamentari propi al Madrid. Jo també m’hi vaig mostrar a favor fa uns mesos quan m’ho va preguntar Roser Royo del diari el Punt. Entre els polítics que formen part d’aquest corrent està Josep Pau un exdiputat per Lleida que tinc d’amic a Facebook. Opino que ara és l’hora d’anar-se posicionant i dir clarament quin model de partit volem. Tal i com comentàvem aquest matí amb la meva donar el PSC s’ha de plantejar allò de “qui som, cap a on anem i què volem? L’avançament de les generals ha fet que el congrés del partit s’ajorni un parell de mesos. De cap de les maneres pot tancar-se en fals i a més ha d’haver una renovació profunda, tant de líders com d’idees. I si no és així, ja ens podem anar marxant cap a casa tots plegats...

El Público portava una notícia d’aquelles que m’entusiasmen. Ha aparegut un nou arxiu fotogràfic sobre la guerra Civil Espanyola: el de Guillermo Zúñiga, el considerat pare del cinema científic espanyol. El qualifiquen com "el nou Capa" i això vol dir molt! 

El qui em coneixeu sabeu que la guerra civil i la fotografia són dos dels meus temes preferits, per tant, no puc mostrar-me indiferent davant d’aquesta troballa. De moment, les fotografies que s’han publicat, són força interessants. No sé si compartireu amb mi aquesta alegria.      

(La foto és el monument a les Brigades Internacionals que hi ha al poble vell de Corbera d'Ebre)