UNA FAENA "MOLT PERSONAL”

-“Tranquil Santiago, no tens perquè patir, no has fet res”. 

Santiago era un pagès de tota la vida, un pobre home que mai s’havia ficat en cap embolic.

Un dia, en acabar la jornada de treball, tornava cap a casa amb el carro, el matxo i el gos... En arribar a la cruïlla de la carretera de Santa Bàrbara, va tobar-se amb la parella de la Benemèrita,

Per a la Guàrdia Civil eren temps difícils. Acabada la guerra la gent es dedicava a l’estraperlo (*) i tenien ordres estrictes de fer complir la llei encara que fos escarmentant físicament a la gent.

En arribar a l’altura de “la parella”, un d’ells amb veu autoritària li ordenà:

-“¡Alto a la Guardia Civil! ¡Deténgase!”

Santiago amb un “Siooooó”, va fer aturar el matxo., metre lladrava el gos: “Guau, guau...”.

-“¿De donde viene usted? –Li preguntar l’agent de l’autoritat-.

-“Del campo” (**). –Li respongué Santiago-.

-“¿Y que hacia usted en el campo?”. –Li tornar a preguntar el guàrdia-.

-“Una faena” (**). –Li respongué aquest cop Santiago-. 

-“Qué clase de faena”. –Es veu que el guàrdia civil no es donava per satisfet-. 

-“¡Cagar!” –va ser la darrera resposta de Santiago-. 

(*) Estraperlo.- Comerç il·legal que es va fer els anys posteriors a la Guerra Civil. 

(**) Anar al "campo" i fer "una feina" són sinònims d'anar "de ventre".    

FOTOS DEL PONT DE L'OLIVAR I DEL MOLÍ DE NOGUERA

Fetes aquesta mateixa tarda.
El pont de l'Olivar està sobre el riu Sénia que separa Catalunya de València, Ulldecona de Vinaròs. I el Molí de Noguera és propietat de l'ajuntament de Vinaròs, segons m'ha explicat l'amic Paco Itarte. 

Més informació clicant AQUÍ i AQUÍ.

DIA 1. DONOSTI (SANT SEBASTIÀ) SEGONA PART

Després de dinar, tocava pujar a l’Urgull, la petita muntanya que hi ha a la part dreta de la badia de la Conxa i que s’accedeix des del casc antic.

Antigament, l’Urgull va ser un punt estratègic per a la ciutat ja que allí s’hi situaven les defenses.

En baixar, i després de passar pel port pesquer, tornarem a entrar al casc antic i, d’allí, a la catedral situada a poca distància.

De camí cap al cotxe, tornarem a passar per davant de les platges de la Conxa i Ondarreta.

A la baixada de l'Urgull, al passeig Nou, a l'entrada del port, és destacable l'escultura de Jorge Oteiza "Construcción vacía". 

També és remarcable l'ascens de la marea, molt més visible al Cantàbric que a la nostra Mediterrània.

BAJO, BAJO; SOLOS, SOLOS!!

D’entrada us diré que no tinc ni la més remota idea de què vol dir... Què si m’ho imagino? Potser sí, però amb certesa no ho sé.

Antoni era un noi tímid, fill únic d’una família de pagesos del poble. Encara viu al costat dels Quatre Cantons de la Galera, la casa on ha viscut tota la vida, el lloc més cèntric del poble. La última vegada que el vaig veure anava amb la furgoneta, la mateixa que ha portat els darrers 25 o 30 anys. Ell a mi no em va veure...

Imagino que per a vèncer la timidesa se’n anava cada estiu a treballar de cambrer per la zona de Salou o tal vegada més lluny, potser a la Costa Brava... Uns llocs molt allunyats del poble per a uns xiquets que quasi mai havíem sortit de casa.

Es contava pel poble que una vegada unes turistes es burlaven de l’Antoni una mica d’amagat, però ell se’n va adonar. Va ser llavors quan va dir unes paraules que segur que qualsevol de la meva generació se’n recorda. Segur!  

-“Bajo, bajo; solos, solos!!”.

De xiquets la repetíem sovint...