D’entrada us diré que no tinc ni la més remota idea de què vol dir... Què si m’ho imagino? Potser sí, però amb certesa no ho sé.
Antoni era un noi tímid, fill únic d’una família de pagesos del poble. Encara viu al costat dels Quatre Cantons de la Galera, la casa on ha viscut tota la vida, el lloc més cèntric del poble. La última vegada que el vaig veure anava amb la furgoneta, la mateixa que ha portat els darrers 25 o 30 anys. Ell a mi no em va veure...
Imagino que per a vèncer la timidesa se’n anava cada estiu a treballar de cambrer per la zona de Salou o tal vegada més lluny, potser a la Costa Brava... Uns llocs molt allunyats del poble per a uns xiquets que quasi mai havíem sortit de casa.
Es contava pel poble que una vegada unes turistes es burlaven de l’Antoni una mica d’amagat, però ell se’n va adonar. Va ser llavors quan va dir unes paraules que segur que qualsevol de la meva generació se’n recorda. Segur!
-“Bajo, bajo; solos, solos!!”.
De xiquets la repetíem sovint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada