UNA FAENA "MOLT PERSONAL”

-“Tranquil Santiago, no tens perquè patir, no has fet res”. 

Santiago era un pagès de tota la vida, un pobre home que mai s’havia ficat en cap embolic.

Un dia, en acabar la jornada de treball, tornava cap a casa amb el carro, el matxo i el gos... En arribar a la cruïlla de la carretera de Santa Bàrbara, va tobar-se amb la parella de la Benemèrita,

Per a la Guàrdia Civil eren temps difícils. Acabada la guerra la gent es dedicava a l’estraperlo (*) i tenien ordres estrictes de fer complir la llei encara que fos escarmentant físicament a la gent.

En arribar a l’altura de “la parella”, un d’ells amb veu autoritària li ordenà:

-“¡Alto a la Guardia Civil! ¡Deténgase!”

Santiago amb un “Siooooó”, va fer aturar el matxo., metre lladrava el gos: “Guau, guau...”.

-“¿De donde viene usted? –Li preguntar l’agent de l’autoritat-.

-“Del campo” (**). –Li respongué Santiago-.

-“¿Y que hacia usted en el campo?”. –Li tornar a preguntar el guàrdia-.

-“Una faena” (**). –Li respongué aquest cop Santiago-. 

-“Qué clase de faena”. –Es veu que el guàrdia civil no es donava per satisfet-. 

-“¡Cagar!” –va ser la darrera resposta de Santiago-. 

(*) Estraperlo.- Comerç il·legal que es va fer els anys posteriors a la Guerra Civil. 

(**) Anar al "campo" i fer "una feina" són sinònims d'anar "de ventre".