dilluns, 28 de novembre del 2011

CARTES AL DIRECTOR

He d'agrair un cop més als responsables de la secció "el lector escriu" del diari el Punt Avui per la seva deferència, no només en publicar-me una carta, sinó per fer-ho com la carta destacada del dia.
Per cert, hi ha un comentari d'un tal Miquel Altimires i Ros on em ve a dir que ja li sembla bé això de les retallades i que tenim que estrènyer-nos més el cinturó. 
He tingut la curiositat de saber alguna cosa d'aquest senyor i resulta que és un habitual a l'hora de respondre als lectors del Punt Avui (jo també sóc un habitual en escriure cartes, ves per on, el què passa és que és molt més complicat i laboriós donar opinions com jo faig que limitar-se a donar la raó als de CiU) A més he vist que va ser president de l'agrupació sardanista de Granollers, amb la qual cosa encara ho tinc molt més clar que es deu de tractar d'un "convergent de la ceba".
Al pateix apartat també publica la carta d'una funcionaria de l'administració local sota el títol de "Sobre els privilegis dels funcionaris", en la qual es mostra penedida d'haver votat al partit del Sr. Mas i també té un comentari. Sabeu de qui? Efectivament, del Sr. Miquel Altimires i Ros. I encara hi ha més cartes amb opinions del citat. 
Evidentment no li respondré (per a què?) No cal perdre el temps en respondre a cada un dels comentaris que et deixen (a sobre ell deu de tenir més temps que jo, ja que per les dates en que va ser president, el faig jubilat) En canvi hi ha gent a qui els agrada anar a veure si has contestat al seu comentari per a, ràpidament, deixar-te'n un altre. És igual que parlis del temps que fa, d'un tema d'actualitat o donis la teva opinió sobre un determinat fet.

ELS 5 “TREBALLS” DE MARIANO


Explica la mitologia que l’Hèrcules (Hèracles en grec) va haver de passar 12 treballs o proves.
Ara mateix, Mariano, a qui encara no sé li ha escoltat dir res des de que el dia 20 va guanyar clarament els eleccions, en té que fer (segons el Periódico d’ahir), 5: com finançar ajudes per a un milió de persones amb dependència, com actuar davant les pressions per abolir la llei de l’avortament, què fer amb la llei dels matrimonis gais, com actuar davant la “guerra” del fum als bars i restaurants i, finalment, com solucionar el tema de les corrides de toros a TVE.
Evidentment, no tenen fàcil solució, ho entenc, però quan algú arriba al govern ha de prendre decisions i algunes, com aquestes, poden resultar feixugues. Segurament Rajoy se’n adonarà que no és el mateix estar al govern que viure “tranquil·lament” a l’oposició on només criticava a Zapatero. Potser per això encara no ha dit ni “piu”. I així ens va!
El primer que hauria de fer Rajoy és prendre les decisions d’acord amb el seu programa. Però em temo que aquest era tan ambigú que no deu de dir res al respecte.
El PP és un partit de dreta (per tant, qui l’ha votat, espera que prengui mesures d’acord amb la seva ideologia) Entre els seus més fidels adeptes estan els catòlics (aquí la reciprocitat és total) Llavors no és d’estranyar que l’Església li demani a Rajoy que anul·li aquelles lleis que, segons la doctrina cristina son “antinaturals”, com són l’avortament i els matrimonis entre persones del mateix sexe.
Però la mateixa Església, donant compliment a la seva doctrina, hauria de instar a Rajoy que vetlles per als més desafavorits: invàlids, jubilats, orfes, aturats de llarga durada, etc.
Què farà Rajoy? Una bona part de els retallades aniran cap a les persones que cobren per la llei de la dependència i també als aturats de llarga durada, que fins ara cobraven 425 euros/mes.
Sobre l’avortament, per molt que li demani l’Església catòlica, no crec que faci res. Tampoc crec que mogui fitxa amb el tema dels casaments entre persones del mateix sexe. De fer-ho, penso, crearia incertesa jurídica: què farien les 50.000 parelles que es van casar des de que va entrar en vigor la llei? I si la nova llei no tingués efectes retroactius, es donaria la paradoxa que uns seguirien casats i els qui voldrien fer-ho després, no podrien, amb el greuge comparatiu que això significaria.
Un tema molt diferent és la llei del tabac. Evidentment, aquí el PP pot optar en anul·lar-la, però aquests anys la gent s’ha acostumat a anar al bar i sobre tot als restaurants i no tenir que aguantar un ambient carregat de fum. Igual com es queixaven els fumadors amb al llei anterior, també ens poden “revoltar” el que no ho som i què, en definitiva, som un grup més nombrós.
El cinquè “treball”, a priori, molt més fàcil. Si la qüestió està en retransmetre corrides de toros per TVE, en el cas de Catalunya, poden emetre una programació alternativa.
Per tant, Sr. Mariano, vostè tranquil que l’Hèrcules va haver de treballar i patir mol més.   

ELS COLORS DE LA TARDOR VI








diumenge, 27 de novembre del 2011

ELS ACUDITS GRÀFICS D'AVUI 27-11-2011

 De Medina a Público.
 De Manel Fontdevila a Público.
 De Jap al Punt Avui.
 De Vergara a Público.
 Del mestre Ferreres al Periódico de Catalunya.
 De Leonard Beard al Periódico de Catalunya.
 De Faro al Diari de Tarragona.
D'Alfons López a Público.