“I DALE...”

Dijous, la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, va admetre que es deu als ajuntaments i consells comarcals la xifra de 753 milions d’euros i afirma que si el govern central els hi hagués pagat els 759 que els hi deu, “per pèls”, però que haurien pogut pagar.
Per què tanta demagògia? La primera cosa que sobta és la pràctica coincidència de les xifres. Imagino que fer-les coincidir al cèntim hauria estat “molt sospitós”. Però és que des de l’oposició parlamentària ja s’ha dit per activa i passiva que els 759 milions era per a INFRAESTRUCTURES i no per a tapar forats de “depesa corrent”. Primer van dir que no pagaven les nòmines dels treballadors el passat desembre perquè l’estat no els hi havia liquidat aquests diners. També que no podien liquidar la seguretat social a la Tresoreria. Ara que no poden pagar als ens locals... Què s’inventaran la propera vegada? No poder pagar proveïdors? Què no podran cobrar ells mateixos? (Tranquils que aquesta darrera excusa no la donaran)
Darrerament quasi surt més la vicepresidenta que el propi Mas. L’altre dia pel tema de les vegueries (dels que ja us vaig parlar), ara per a justificar que ells també són morosos.

Per cert, segons els ajuntaments la quantitat que els deu la Generalitat seria una xifra propera als 1.000 milions...

Som molts els qui ens preguntem d’on ha sortit la Joana Ortega. Abans de ser nomenada la “segona” del govern català, només la devien de conèixer en el seu entorn. Fins i tot a Duran i Lleida li va sobtar i ho s’ho va mirar en recel.
Un dels primers actes oficials després de ser nomenada va ser acudir a Campredó a l’acte de constitució de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) i un dels presents (crec que està afiliat a CDC o al menys és molt proper) em va dir que no el va convèncer el seu discurs, què esperava més de la vicepresidenta...  

Mireu que es diu d'ella a Polònia.  

EN DEFENSA DE BALTASAR GARZÓN

Sóc conscient que el jutge Baltasar Garzón pot despertar tantes simpaties con detraccions. Segurament, un dels jutges estrella de la judicatura espanyola, és un egocèntric i moltes que moltes vegades ha actuat buscant el seu lluïment personal.
Dit això, considero que davant els 3 judicis que ha d’encadenar en els propers dies, he de donar-li el meu recolzament, encara que només sigui simbòlic.
El passat dimecres, al Facebook, vaig compartir un enllaç d’un company de sindicat i d’empresa de Barcelona i ràpidament vaig rebre suports en forma de “m’agrada”, però també opinions en contra.
Vaig argumentar que tant sols perquè va intentar jutjar al dictador xilè Pinochet i els crims del franquisme, eren para mi motius més que suficients per a donar-li suport. Finalment vaig afegir un altre motius: és del Barça!
Ni així vaig poder convèncer la “parròquia”. Tampoc és que tingui massa interès en convèncer ningú. Per a mi cadascú és molt amo dels seus propis pensaments i actes i voler convèncer a la gent de que pensen de forma incorrecta, no és propi de mi.  
Estareu d’acord en mi que cada dia expresso opinions per a la reflexió. Potser no tant per al debat, ja que d’altes si que m’han intentat dir que sóc jo el que estic equivocat des d’una posició intransigent i sovint anònima.

Tornant a Garzón. Se’l jutja per “haver ordenat –suposadament- escoltes il•legals entre membres de la trama Gürtel i els seus advocats”, per “haver volgut investigar crims del franquisme, suposadament, sense tenir competències” i, finalment, per “haver cobrat del Banc Santander per donar conferències”.
Però fixem-nos que hi ha a l’altre costat. En el primer cas, els membres de l’anomenada Gürtel, una trama corrupta que van moure un bon grapat de milions d’euros procedents, principalment de la Generalitat Valenciana i que va salpicar, entre d’altres, al President Camps (que va dimitir del seu càrrec) i el secretari general del PP de la comunitat Ricardo Costa (que va ser “lleugerament” destituït pel seu partit) i que durant les darreres setmanes també s’han hagut de seure al banc dels acusats. Suposadament, el PP també es va finançar a través d’aquesta trama.
En el cas de crims del franquisme, la denúncia la va fer un pseudo sindicat anomenat “Manos Limpias” que, a part de dedicar-se a posar querelles ningú sap per a què serveix i, a sobre, és d’extrema dreta.
Finalment, en el cas de les conferències, no sé si un jutge pot cobrar o no per donar-les, però polítics de casa nostra com Felipe González i José Maria Aznar es van guanyar la vida durant molt de temps fet aquesta activitat. Llavors em sobta una mica que mentre els uns ho poden fer sense cap problema, els altres no.
Davant d’aquests fets, els qui no el recolzen, què fan? Mostrar-se indiferents? Perquè no crec que donin recolzament a la part contrària, oi?
Jo, a pesar dels pesar, i tot recordant que també va investigar el cas GAL on estaven implicats gent del meu partit, opto per “mullar-me” i donar-li suport.
Finalment us contaré una anècdota. Quan el titular del Jutjat Central número 5 de l’Audiència Nacional no era tan conegut com ara (estic parlant de quasi 20 anys enrere), una vegada em va arribar una sol•licitud d’informació sobre una persona de les nostres terres per un suposat delicte monetari. Per casualitats de la vida, coneixia a aquesta persona. La investigació tenia que veure amb una xarxa que es dedicaven a falsificar moneda i que es va localitzar a la raval de Sant Llàtzer de Tortosa.  

LA FRASE DEL DIA 20-01-2012

"Mourinho tenia abduït una gran part del madridisme. Ara el segueixen els fonamentalistes? 

Autor de la frase José Joaquín Brotons (Periodista) 

RECUPERANT LA MEMÒRIA

Abans del clàssic de dimecres a la SER parlaven de que, de guanyar el Barça igualaria al Madrid en partits guanyats en confrontació directa entre tots dos. El Periódico d’ahir també portava aquesta estadística.
El Barça i el Madrid s’han enfrontat, fins dimecres, en 217 ocasions. Les victòries dels uns sobre els altes han estat de 86 (86 i 86), mentre que han empatat 45 vegades. Em mèrit d’aquest honorífic empat se li ha d’atribuir en bona part a Guardiola des de que se seu a la banqueta blaugrana: de les 7 visites que ha fet el Barça sent ell l’entrenador, 5 vegades s’ha emportat la victòria i dos empats. Per tant, victòries del Madrid: 0!
L’única estadística que és una mica favorable al Madrid és el nombre de gols marcats. Mentre l’equip blan n’ha fet 362, el Barça només 352, 10 menys.
Sabeu d’on ve aquesta diferència? Precisament d’aquell 11-1 que li va fer el Madrid al Barça la temporada 42/43. Per aquell que no ho sàpiga, només cal que miri el vídeo que he penjat.



http://www.youtube.com/watch?v=oytrcVQcRAI

Posats a recordar, també cal fer memòria de com va parat Alfredo Di Stefano al Madrid, en lloc del Barcelona on sembla que tenia tots els números per haver jugat. El règim de Franco li va pispar per a donar-li en safata a l’equip blanc de la capital del regne (llavors dictadura)
I per últim, un fet (molt important) de la història del Madrid que sembla que han oblidat completament: els fundadors de l’avui màxim rival van ser dos germans catalans, els germans Padrós. També podeu llegir la història. Si els escoltes sembla que va ser Bernabeu qui va fundar el club. 
Per tant, si us agradat, feu-ne la màxima difusió i que els madridistes es sentint avergonyits de la seva pròpia història. Segurament, si Di Stefano hagués jugat al Barça, el Madrid no hauria conquerit les 5 primeres copes d’Europa i potser el Barça sí. Però “algú” va voler canviar el decurs de la història i ho va aconseguir. Avui, arbitres com Muñiz Fernández, el de dimecres, gràcies al seu pèssim i parcial arbitratge, també van estar a punt de canviar-la, encara que menys.