dilluns, 18 de juny del 2012

EL GREU PROBLEMA DE "MÉS EL RETALLADOR"


Des de fa mesos Més, el Retallador té un problema greu. I aquest problema no és la incapacitat manifesta de governar (potser es que ho tindria tan fàcil com Papa Pujol), sinó (i ho dic per enèsima vegada), és l’haver-se quedat amb el cul a l’aire en les retallades als funcionaris. Per això una vegada i una altra, demana a Rajoy, directa o indirectament (tan em dóna) que retalli el sou als funcionaris. Abans ho feia tot sol, últimament s’ha apuntat un que guanya 5.000 euros al mes i que en paga 15.000 d’hipoteca i, a sobre, s’hostatja en una habitació de luxe d’un dels millors hotels de Madrid. Sabeu de qui parlo, no: d’en Duran, parlo d’en Duran i Lleida...
Però tot no són problemes per a Mes el Retallador. A diferència de la majoria dels treballadors de la Generalitat i la majoria dels ciutadans de Catalunya, Mes el Retallador, no passa penúries per arribar a final de mes. Té un bon sou. Tan bo que encara que se’l retalli li seguirà quedant un bon sou. A ell no li va de 3.000 euros ni tant sols de 5.000. El seu pare (que en pau reposi) els va deixar ben arreglat amb un conte a Liechtenstein.
En canvi, a la majoria dels treballadors de la Generalitat als qui ell ha retallat el sou dues o tres vegades (al final un ja en perd el compte) i una bona part dels ciutadans, 50 euros més o menys a la nòmina mensual significa poder arribar a final de mes o poder seguir la carrera dels seu fill (com és el meu cas)
Aquest any mon fill ha aprovat totes les assignatures del 3r curs de la carrera, una carrera de cinc anys. Però tot i això, l’any que ve no podrà tenir beca. Sa mare i jo tenim la desgràcia de se funcionaris retallats, amb un sou declarat pel que paguem impostos. A partir del febrer més perquè així ho va decidir el govern de Rajoy. Però és que a part de abaixar-nos el sou i apujar-nos l’IRPF, també s’han apujat les matrícules universitàries i el transport.
Si sa mare o jo fóssim empresaris o professionals, podria passar dues coses: o que guanyéssim mol més, per la qual cosa no patiríem a l’hora de permetre’ns que un fill nostre estudiés a Barcelona o tindríem beca. Ves per on.          

diumenge, 17 de juny del 2012

LA FRASE DEL DIA 17-06-2012



"Totes les revolucions han començat quan els governants han abusat del seu poble, mentre ells mantenien els privilegis". 

De qui és? Meva. 








Desgraciadament, els nostres governs es mostren insensibles davant la greu situació que estem patit. Les continues retallades demostren que no són la solució per a sortir de la crisi i, en canvi, sembla ser que és l'única cosa que saben fer. Mas més que Rajoy, però tots dos van al mateix carro.
De moment Rajoy està a l'expectativa. Avui hi han hagut eleccions a Grècia i França.
D'aquests resultats dependrà molt el futur d'Espanya o al menys així ho pensa Rajoy. Si Grècia s'estabilitza i no surt de la moneda única i si Hollande a França obté una còmoda victòria que li permeti adoptar les mesures que fins ara no havia portat a terme el seu antecessor, potser (i només potser) que la situació comenci a canviar. Si no és així, Rajoy haurà d'aplicar finalment les mesures que sé li exigeixen des del FMI. Però hauria de tenir molt present la situació grega.
Mentre, les grans fortunes espanyoles segueixen en paradisos fiscals o ves tu a saber on. I el poble cada cop més malament. Però sempre hi ha un límit per a tot i, en aquest cas, potser, els nostres governant, haurien de mirar el que va passar a la majoria dels països el Nord d'Àfrica en la denominada "primavera àrab".
D'autistes, cecs i sords n'hi ha per tot arreu i, de vegades, quan volen recuperar el sentits i posa-hi seny, ja és massa tard.  

ELS FETS HISTÒRICS NO SÓN TOTS IGUALS



Quan faig balanç de la meva etapa com a regidor de l’Ajuntament d’Amposta, desafortunadament trec molt poques conclusions positives, més enllà de ser representant del ciutadans i poder-los ajudar dintre de les meves possibilitats (que eren més aviat poques)
En 8 anys, només dues coses es van fer gràcies a la meva iniciativa. La primera d’elles va ser reconvertir de zona d’equipaments a zona verda la placeta que hi ha al costat de la plaça de la Pau on hi ha una font, uns gronxadors i diversos bancs i arbres. La segona va ser fer canviar un indicador prop de Freginals (el que es trobava segons es ve d’Ulldecona) per la carretera de Tortosa a Ulldecona on posava només Freginals per a passar a posar Freginals/Amposta (tal com es pot veure ara) i evitar així, fer donar la volta per Santa Bàrbara per aquells que desconeixen que hi ha un nou traçat viari i que pretenen arribar a Amposta o al delta de l’Ebre.
Com deia al començament, un exigu balanç...
Encara que també va ser gràcies a mi que les plaques del “Ministerio de la Vivienda”, amb el jou i les fletxes franquistes, van desaparèixer de les façanes de moltes cases i blocs d’habitatges que s’havien acollit als programes de “protecció oficial”. No sabria quantificar exactament quantes plaques va retirar la brigada municipal i que prèviament havia localitzat, però calculo que en serien unes 30, de diversos barris i carrers de la nostra ciutat, evidentment, de les parts més antigues.
Aquestes plaques evoquen els anys del franquisme i la seva retirada s’empara en la llei de la memòria històrica. Tot i això, sempre et trobes amb algú que amb l’argument de que “formen par de la història del nostre país”, estan en contra de la seva retirada.
Un dia em vaig trobar amb un senyor que viu molt prop de casa meva que em va dir precisament això i que ell sabia on n’hi havia una, ja que estava a una casa de la seva propietat, però que no m’ho pensava dir.
Seguit la teva lògica, potser també caldria tirar per terra les piràmides d’Egipte” –em va dir-.
Si les va fer construir Franco, també s’haurien de tirar per terra” –li vaig respondre jo en broma.-
Evidentment no és el mateix. Les històries, afortunadament, no són totes iguales. Si bé és cert que sempre seran favorables als interessos d’aquells que les escriuen.
La construcció de els piràmides d’Egipte van causar molta sang i vides, sobre tot dels esclaus que hi van treballar, mentre que Franco va provocar una cruent guerra civil que va causar milers de víctimes entre els dos bàndols enfrontats. Vull remarcar que la victòria franquista va ser degut al cop d’estat que van donar diversos generals en contra del règim legalment establert de la II República (entre ells Franco) Per tant, res a veure el que representen els símbols feixistes amb els propis dels règims democràtics encara que estiguin en desús degut al pas del temps.
A part de les plaques dels habitatges, cal recordar que a Amposta encara hi ha diversos carrers amb clares connotacions franquistes i també un rètol de grans dimensions gravat en un bloc d’habitatges a la part baixa de la ciutat.  
A Tortosa hi ha diverses associacions, com el Casal Pantxampla, que fa temps que demanen la retirada del monument que hi ha al riu al costat del pont de l’Estat o la substitució del nom de l’actual plaça Pius XII, un Papa que es va posicionar al costat de les potències de l’Eix Italo-alemany durant la II guerra Mundial.
Quan de temps més haurem de retre vassallatge als opressors? Es clar que sempre n’hi haurà de melancòlics...    

SANTA PAU III