Des de fa mesos Més, el Retallador té un problema greu. I aquest problema no és la
incapacitat manifesta de governar (potser es que ho tindria tan fàcil com Papa
Pujol), sinó (i ho dic per enèsima vegada), és l’haver-se quedat amb el cul a l’aire
en les retallades als funcionaris. Per això una vegada i una altra, demana a
Rajoy, directa o indirectament (tan em dóna) que retalli el sou als
funcionaris. Abans ho feia tot sol, últimament s’ha apuntat un que guanya 5.000
euros al mes i que en paga 15.000 d’hipoteca i, a sobre, s’hostatja en una
habitació de luxe d’un dels millors hotels de Madrid. Sabeu de qui parlo, no: d’en
Duran, parlo d’en Duran i Lleida...
Però tot no són problemes per a Mes el Retallador. A diferència de la
majoria dels treballadors de la Generalitat i la majoria dels ciutadans de
Catalunya, Mes el Retallador, no
passa penúries per arribar a final de mes. Té un bon sou. Tan bo que encara que
se’l retalli li seguirà quedant un bon sou. A ell no li va de 3.000 euros ni
tant sols de 5.000. El seu pare (que en pau reposi) els va deixar ben arreglat amb un conte a Liechtenstein.
En canvi, a la majoria dels treballadors de la
Generalitat als qui ell ha retallat el sou dues o tres vegades (al final un ja
en perd el compte) i una bona part dels ciutadans, 50 euros més o menys a la nòmina
mensual significa poder arribar a final de mes o poder seguir la carrera dels
seu fill (com és el meu cas)
Aquest any mon fill ha aprovat totes les
assignatures del 3r curs de la carrera, una carrera de cinc anys. Però tot i
això, l’any que ve no podrà tenir beca. Sa mare i jo tenim la desgràcia de se funcionaris retallats,
amb un sou declarat pel que paguem impostos. A partir del febrer més perquè així
ho va decidir el govern de Rajoy. Però és que a part de abaixar-nos el sou i
apujar-nos l’IRPF, també s’han apujat les matrícules universitàries i el
transport.
Si sa mare o jo fóssim empresaris o
professionals, podria passar dues coses: o que guanyéssim mol més, per la qual
cosa no patiríem a l’hora de permetre’ns que un fill nostre estudiés a
Barcelona o tindríem beca. Ves per on.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada