dijous, 21 de juny del 2012

ROIG, TARONJA I VERD




No és un semàfor, però s’inspira en ell. La Defensora del Pueblo, María Luisa Cava de Llano, va demanar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i al Banc d’Espanya que, vist que molts clients de la banca a qui se’ls ha fet invertir en productes de risc com ara les Participacions preferents, són analfabets o tenen escassos estudis, es marqui els productes susceptibles d’invertir amb els colorsroig, taronja i verd. El roig, evidentment, significaria que és un producte d’alt risc, el taronja de rics mitjà i el verd per als de baix.  
Molt gràfic sí que ho seria. Això em va fer recordar que en alguns països, quan hi ha eleccions s’hi posa la cara del candidat per a que no hi hagi cap confusió. Potser aquí també s’hi podria fer alguna cosa similar. Potser aquells que voten PP o PSOE, si s’hi poses la cara del líder nacional, optarien per votar un altra formació política. Ves a saber...
I posts a demanar (puc, no?) en lloc d’un programa electoral que després es pot complir o no, potser el que caldria fer és un contracte on els partits i els ciutadans establissin acords sobre les mesures a prendre i també establir clàusules d’obligat compliment com, per exemple, el sou màxim que haurien de cobrar, la dimissió del electes (incloent-hi el del president) en casos de no defensar prou els interessos dels ciutadans del territori que representen, o d’adoptar alguna mesura no reflectida al programa., només per posar un exemples.
Potser així els nostres polítics acabarien sent més honestos i treballarien més per al poble i menys pels interessos del partit i els seus propis.  

DES DE SIURANA II











RESCATE A ESPAÑA


1100 APUNTESS DE LA UGT ANDALUCIIA

1. ESTO ES UN RESCATE EN TODA REGLA. Que se dejen de eufemismos, palabras técnicas y demás pamplinas, porque cuanto antes afrontemos la realidad, mejor podremos enfrentarnos a ella. 2. HEMOS PEDIDO EL RESCATE PORQUE NOS HAN OBLIGADO A PEDIRLO, no porque hubiera un plan “B”. 3. NO ES CIERTO QUE LOS CIEN MIL MILLONES DE EUROS SEAN UN PRÉSTAMO A LA BANCA. Es un préstamo al Estado Español, y seremos todos los ciudadanos y ciudadanas los que tendremos que devolverlo con sus correspondientes intereses. 4. RECAPITALIZAR SIGNIFICA CAPITALIZAR A QUIEN SE HA DESCAPITALIZADO. ¿Quiénes son los responsables de esta descapitalización, y cómo se lo montaron para gestionar tan mal? ¿Qué cuentas les vamos a pedir? ¿Vamos a dejar que se vayan sin depurar responsabilidades?

5. YA ESTÁ BIEN DE HABLAR DE HERENCIA RECIBIDA. Estamos ante un problema global que necesita de soluciones globales. Lo de la “herencia recibida” ridiculiza al que lo esgrime. 6. BANKIA. LA ESTRELLA DEL AGUJERO. Esta entidad se ha postulado como el instrumento financiero del que el Partido Popular ha hecho uso y abuso durante décadas, y ahí están las consecuencias. 7. ESTO NO PUEDE SIGNIFICAR MÁS CONSECUENCIAS NEGATIVAS PARA LA CIUDADANÍA. La inadmisible “Reforma Laboral”, puede acabar quedándose en “pecata minuta” frente a lo que son capaces de hacer contra nuestros derechos, nuestras perspectivas de futuro o nuestras costumbres. 8. UNA VEZ CONSUMADO EL RESCATE, NADA GARANTIZA QUE VAYAMOS A ATAR LOS PERROS CON LONGANIZA. Nos hablan de liberación de créditos para las empresas, para las familias… nos aseguran que habrá empleo…Basta ya de engaños, y miren los acontecimientos acaecidos en el resto de “países rescatados”, como Grecia, Irlanda o Portugal. 9. SERÍA DE AGRADECER QUE HABLARAN CLARITO DE UNA VEZ, y se dejaran de paños calientes, medias verdades y utilización de términos enrevesados. 10. VAMOS A EXIGIR RESPONSABILIDADES POR ESTE DESAGUISADO, sin bajar la guardia, y evitando que los responsables queden impunes. Quienes tienen la desfachatez de proclamar “que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades”, son los que más han saqueado las arcas públicas.

BLOG DE MANUEL PASTRANA SECRETARIO GENERAL DE LA UGT ANDALUCÍA PUBLICADO EL 10/06/2012
http://manuelpastrana.blogspot.com.es/

dimecres, 20 de juny del 2012

I ARA QUÈ SR. RAJOY?




Per molt que sigui una característica dels governants, donar sempre la culpa als altres, de vegades por arribar a ser contraproduent.
Una part dels electors del PP que el passat 20-N li van donar suport, per molt malament que ho faci Rajoy i el seu govern, el tornaria a votar si demà mateix es tornés a votar.
Però hi ha una part important d’aquest electorat que va votar PP que es pensava que les mesures que aplicaria el nou govern traurien Espanya de la crisi en un tres i no res.
Però després de mig any de govern, el país està més malament que mai. Tots els indicadors econòmics (prima de risc, borsa, interès del bo a 10 anys, etc.) estan molt més malament que durant el darrer període del mandat de Zapatero.  
Rajoy durant les seves compareixences públiques (més aviat escasses) sempre ha utilitzat arguments dissuasoris, ha negat la mala situació econòmica d’Espanya i ha volgut buscar a l’exterior la causa de tots els mals d’Espanya.
I no, no vull negar que el principi de la crisi es va produir a l’exterior, sobre tot als Estats Units amb les hipoteques subprime, però Espanya estava arrastrant un problema endèmic: la construcció desmesurada de començaments de la dècada passada.
El resultat d’aquesta construcció desmesurada va ser la de milers d’habitatges buits i que trigaran molts d’anys en vendre. Això va fer que els préstecs que havien concedit les entitats financeres a les constructores i promotores, no es poguessin tornar i el forat financer creixia i creixia. Finalment es va anunciar el rescat el dia del debut de la selecció espanyola al campionat d’Europa, quan Rajoy es disposava a viatjar per a veure el partit. Semblava que això podia ser un cataplasma. Però no...    
L’última esperança de Rajoy es deia Grècia. El president del govern tenia dipositades les seves últimes esperances en els resultats de les eleccions gregues i es pensava que, d’haver-hi un resultat favorable dels partits europeistes, els mercats deixarien de fixar-se en Espanya i els índex macroeconòmics tornarien a la normalitat.
Però res de tot això. Els resultats de les eleccions gregues, lluny d’apaivagar els mercats, han fet créixer la incertesa sobre l’economia espanyola i, ara per ara, sembla ser, que el final del túnel encara està molt lluny.
Serà Rajoy la solució de tots els mals. Millor dit, serà el cap de Rajoy la solució de tots els mals. Potser sí que, el que caldria fer ara mateix és que dimitís Rajoy, que abans dissolgués el Parlament i que per a la tardor es convoquessin noves eleccions generals.
Rajoy ha perdut el crèdit que tenia dels espanyols i cada dia que passa és més evident que el PP amb les seves mesures, no ens traurà de la crisi.