Per molt que sigui una característica dels governants, donar sempre la culpa als altres, de vegades por arribar a ser contraproduent.
Una part dels electors del PP que el passat 20-N li van donar suport, per molt malament que ho faci Rajoy i el seu govern, el tornaria a votar si demà mateix es tornés a votar.
Però hi ha una part important d’aquest electorat que va votar PP que es pensava que les mesures que aplicaria el nou govern traurien Espanya de la crisi en un tres i no res.
Però després de mig any de govern, el país està més malament que mai. Tots els indicadors econòmics (prima de risc, borsa, interès del bo a 10 anys, etc.) estan molt més malament que durant el darrer període del mandat de Zapatero.
Rajoy durant les seves compareixences públiques (més aviat escasses) sempre ha utilitzat arguments dissuasoris, ha negat la mala situació econòmica d’Espanya i ha volgut buscar a l’exterior la causa de tots els mals d’Espanya.
I no, no vull negar que el principi de la crisi es va produir a l’exterior, sobre tot als Estats Units amb les hipoteques subprime, però Espanya estava arrastrant un problema endèmic: la construcció desmesurada de començaments de la dècada passada.
El resultat d’aquesta construcció desmesurada va ser la de milers d’habitatges buits i que trigaran molts d’anys en vendre. Això va fer que els préstecs que havien concedit les entitats financeres a les constructores i promotores, no es poguessin tornar i el forat financer creixia i creixia. Finalment es va anunciar el rescat el dia del debut de la selecció espanyola al campionat d’Europa, quan Rajoy es disposava a viatjar per a veure el partit. Semblava que això podia ser un cataplasma. Però no...
L’última esperança de Rajoy es deia Grècia. El president del govern tenia dipositades les seves últimes esperances en els resultats de les eleccions gregues i es pensava que, d’haver-hi un resultat favorable dels partits europeistes, els mercats deixarien de fixar-se en Espanya i els índex macroeconòmics tornarien a la normalitat.
Però res de tot això. Els resultats de les eleccions gregues, lluny d’apaivagar els mercats, han fet créixer la incertesa sobre l’economia espanyola i, ara per ara, sembla ser, que el final del túnel encara està molt lluny.
Serà Rajoy la solució de tots els mals. Millor dit, serà el cap de Rajoy la solució de tots els mals. Potser sí que, el que caldria fer ara mateix és que dimitís Rajoy, que abans dissolgués el Parlament i que per a la tardor es convoquessin noves eleccions generals.
Rajoy ha perdut el crèdit que tenia dels espanyols i cada dia que passa és més evident que el PP amb les seves mesures, no ens traurà de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada