No és un semàfor, però s’inspira en ell. La Defensora del Pueblo, María Luisa Cava de Llano, va demanar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i al Banc d’Espanya que, vist que molts clients de la banca a qui se’ls ha fet invertir en productes de risc com ara les Participacions preferents, són analfabets o tenen escassos estudis, es marqui els productes susceptibles d’invertir amb els colorsroig, taronja i verd. El roig, evidentment, significaria que és un producte d’alt risc, el taronja de rics mitjà i el verd per als de baix.
Molt gràfic sí que ho seria. Això em
va fer recordar que en alguns països, quan hi ha eleccions s’hi posa la
cara del candidat per a que no hi hagi cap confusió. Potser aquí també
s’hi podria fer alguna cosa similar. Potser aquells que voten PP o PSOE,
si s’hi poses la cara del líder nacional, optarien per votar un altra
formació política. Ves a saber...
I posts a demanar (puc, no?) en lloc
d’un programa electoral que després es pot complir o no, potser el que
caldria fer és un contracte on els partits i els ciutadans establissin
acords sobre les mesures a prendre i també establir clàusules d’obligat
compliment com, per exemple, el sou màxim que haurien de cobrar, la dimissió
del electes (incloent-hi el del president) en casos de no defensar prou
els interessos dels ciutadans del territori que representen, o d’adoptar
alguna mesura no reflectida al programa., només per posar un exemples.
Potser així els nostres polítics acabarien sent més honestos i treballarien més per al poble i menys pels interessos del partit i els seus propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada