Em recorda a Gulliver i els seus viatges. El més conegut de tots és quan arriba a Lilliput i, els seus habitants el veuen com un personatge d’enormes dimensions. Sense ser un gegant, què no ho és, per la seva mida, aviat és reconegut com un ser d’enormes poders.
Però també viatja a Brobdingnag, un país de gegants (Coneixíeu aquest? A què no?) i allí, Gulliver, no està a l’alçada de les circumstàncies...
Recentment, Mas ha viatjat a Rússia i a Brussel·les. És com si hagués anat a dos països de gegants. Rússia perquè ja ho és de per si, no per la mida dels seus habitants (allí com aquí hi ha de tot, però molta més quantitat), sinó per les dimensions del país: encara avui el més gran del món en territori i un dels més grans en població.
Brussel·les també és un país de gegants. Sí, sí, també. Ho és perquè per allí solen passar els màxims mandataris europeus i els que en qüestions comunitàries apunten més cap amunt.
Mas no va donar la talla en cap dels dos viatges. I no és perquè sigui baixet (perquè ho és), sinó perquè no va aconseguir que cap personatge rellevant assistís als seus actes. Com es diu vulgarment, l’han ningunejat, es a dir, no li han prestat cap mena d’interès.
Duran (no confondre amb el personatge)el seu viatge a Rússia es va fer acompanyar per la flor i nata de l’empresariat català amb ganes de fer negoci a l’antic país dels tsars. Però no va passar com a l’any 1492 quan Colom va descobrir Amèrica i tothom hi anava a fer les ídem (en plural)
Rússia, que va passar en pocs anys d’un comunisme exacerbant a una oligarquia empipadora (sobre tot per aquells que no hi formen part), s’ha convertit en un país de multimilionaris que més aviat són ells els que volen fer negoci (mol de negoci, perquè allí tot es fa a lo bèstia) i no anar en menudalles que devia de ser el que els hi pretenien donar-los-hi els catalans. Avui en dia amb espillets i altres baratures, ja no s’enganya a ningú. A mi tampoc m’enganya ningú (i espero que a tu tampoc) Mas va anar a Rússia per a demostrar al país que també pot ser tingut en compte fora, però no va aconseguir els seus propòsits i, per tant, i per si de cas, es va emportar a l’estrangera per a fer una mica de turisme. Sembla ser que la Rakosnik no havia estat mai a Rússia i li feia il·lusió. Qui va pagar el viatge particular de la parelleta? Segurament no ho arribarem a saber mai.
A Bèlgica, capital Brussel·les,
hi va acudir amb un altre propòsit. Sembla ser que volia convèncer als
que allí resideixen de que, si Catalunya esdevingués un estat independent,
podria tenir cabuda dintre de la UE. Però tot hi haver aprés anglès
la setmana anterior per a poder donar la conferència (ja sé sap que el
català encara no és idioma oficial), a l’únic públic a qui va convèncer
va ser al català que hi era present. Això sí, amb els seus sorollosos aplaudiments
(fins a 3 cops va ser interromput) semblava que la concurrència l’estava
entenent (què ja era mèrit) Però si la mitjana d’anglès és la catalana,
difícilment es van arribar a entendre més de 4 o 5 paraules i una d’elles
va ser yes.
En canvi, quan es troba a Lilliput,
el seu país, té molt més protagonisme. Fins i tot TV3 el tracta amb vehemència.
Aquí fins i tot l’hem fet president (i això que no és tort) i segurament
el dia 25 el tornarem a fer. Serà com un tsar però en petit.
Si finalment és així, crec que ens ho hauríem de fer mirar tots plegats. Bé, si és que hi veiem, perquè, personalment, hi tinc molts dubtes.
