LA METAMORFOSI DE CIU

Em sorprèn veure els mítings de CiU. Ja no pel públic assistent, CiU sempre ha tingut molt de poder de convocatòria, sinó per la diversitat de banderes que s’hi poden veure.
Encara que us sembli increïble, l’any 1982 vaig assistir al meu primer i últim acte electoral de la llavors coalició nacionalista. Va tenir lloc a la plaça de toros Monumental de Barcelona pocs dies  abans de la victòria aclaparadora de Felipe González.
La nit anterior havia acudit al mateix lloc al míting del PSC amb la presència del propi Felipe González i els líders socialistes de l’època: Joan Raventós, Narcís Serra. També es va comptar amb la presència de Joan Manuel Serrat que va amenitzar la vetllada.
El dia següent, pel matí, tornada a la Monumental a veure el míting de Pujol i Roca. Però els motius que em van portar van ser un altres. Com va ser per un tema familiar, tampoc cal entrar en detalls.

Entre un acte i l’altre, el cert és que hi vaig trobar diferències considerables. A part de les formes, al de CiU s’hi van poder veure moltes més senyeres. Fins i tot ens en van donar a nosaltres. També s’hi va interpretar el Cant de la Senyera i tothom es va alçar fent onejar les seves banderes.

La senyera sempre ha estat molt present als actes de CiU. Segurament més que als de qualsevol altra formació política. Ara bé, per a trobar presència d’estelades (al menys de forma massiva), hauríem de remuntar-nos a temps molt més recents. Abans semblava només patrimoni de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) L’estelada blava semblava patrimoni exclusiu d’ERC.
Però d’un temps ençà, la federació nacionalista ha sofert una gran metamorfosi: s’ha adaptat perfectament als nous aires sobiranistes que bufen a Catalunya. Ara la senyera pelada ha deixat pas a les estelades blaves i a les blaves amb estrelles (les de la UE)
No hi ha dubte que CiU ha sabut transformar-se més ràpidament que d’altres formacions. Esteu pensant amb el PSC? Jo també.

LA FRASE DEL DIA 17-11-2012

El 26 de novembre començarà l’ardu camí cap a una consulta popular, no cap a la independència.

El coll de les Forques del Perelló.

Qui ho diu? Oliver Alonso. 

On ho diu? A l’article L'endemà: sobirania i referèndum que va publicar el Periódico de Catalunya el passat dia 15.

 

Imagino que la majoria dels meus lectors ho té clar, però no està de més recordar-ho per si algú li entren ganes de votar no sé què...

El proper diumenge 25 de novembre anirem a les urnes, però ni és un referèndum ni és un plebiscit. Simplement són unes eleccions autonòmiques com les tantes que hem tingut fins ara a Catalunya.

Què passarà a partir del dia 26? De moment és una incògnita.

La força guanyadora hauria de mirar de convocar un referèndum, preferentment, durant la propera legislatura, tal i com va aprovar el Parlament de Catalunya fa només unes setmanes. Però tampoc és que sigui una obligació.

Si guanya CiU per majoria absolta, que faci el referèndum està per veure. De veritat que penso així. Si guanya sense majoria y ha de pactar (imagino que ho faria amb ERC), llavors és molt possible que es faci i no m’estranyaria gens que, finalment, s’acordés fer-ho el 2014 pel simbolisme que representa aquest any (300 anys de la pèrdua de les llibertats del poble català)

Si CiU no necessita a ningú, molt em temo que segueixi jugant a la puta i la ramoneta, ja que per ells no és prioritari. Ells prioritzen la cartera per davant de cap ideologia política. Com em deia una amic avui mateix al Facebook: Amb la senyera amaguen la cartera. I jo afegiria encara més: I tots els draps bruts que no són pocs.!

¿Qué carallo es el Consejo General de la Ciudadanía Exterior?

Acaba de dimitir José Castelao Presidente del Consejo General de la Ciudadaníaen el Exterior por su frase:
“Las leyes son como las mujeres, están para violarlas”, pero nadie sabe lo que ¿hacen?
Pero... ... ...
¿Qué es el Consejo General de la Ciudadanía en el Exterior?
Muchos de vosotros habrá viajado al extranjero.
¿Habéis tenido conocimiento de que exista este organismo?
¿Sabéis para que sirve y en que puede ayudar a los españoles en el extranjero?
 
Pues bien dice la Wikipedia:
“El Consejo General de la Ciudadanía Española en el Exterior es un órgano de carácter consultivo y asesor, adscrito al Ministerio de Empleo y Seguridad Social de España, a través de la Secretaría General de Inmigración y Emigración y su Dirección General de Migraciones.
Son atribuciones del Consejo General de la Ciudadanía Española en el Exterior las siguientes:

• Llevar a cabo o solicitar la realización de estudios sobre cuestiones y problemas que afecten a la ciudadanía española en el exterior.  
• Formular propuestas y recomendaciones en relación con los objetivos y aplicación de los principios inspiradores de la política de atención a la ciudadanía española en el exterior.  
• Ser informado de la actuación de los órganos de la Administración competentes en materia de atención a la ciudadanía española en el exterior y retornados.  
• Conocer e informar, con carácter previo, Anteproyectos de Ley y Proyectos de Reales Decretos y de Órdenes relativos a las siguientes materias, en el ámbito de su competencia: derechos civiles, derechos laborales y protección social, educativa y cultural, siempre que los mismos afecten directamente a los españoles en el exterior.  
• Aprobar el Reglamento de funcionamiento del propio Consejo.

  COMPOSICIÓN
A la cabeza del Consejo se encuentra el presidente, propuesto libremente por el ministro de Trabajo (actualmente Empleo y Seguridad Social), y ratificado por votación secreta del Pleno del Consejo.
Cuenta además con dos vicepresidentes:

• Vicepresidente primero: el titular de la Secretaría de Estado de Inmigración y Emigración (actualmente tiene rango de Secretaría General)  
• Vicepresidente segundo: el titular de la Secretaría General de Asuntos Consulares y Migratorios del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación

Es secretario del Consejo el titular de la Dirección General de la Ciudadanía Española en el Exterior (en la actualidad, Dirección General de Migraciones). El resto del Consejo está compuesto por:

• Un máximo de 43 consejeros electos por los Consejos de Residentes Españoles, hasta un máximo de 43, con la distribución que determina el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, de forma proporcional al número de españoles inscritos en el Censo Electoral de Residentes Ausentes (CERA) de cada país, según los últimos datos publicados en Internet por la Oficina del Censo Electoral. Además de los consejeros titulares, se eligen en cada uno de los países un número igual de consejeros suplentes.  
• 8 consejeros designados (o un número de ellos que no supere el 20% del total de consejeros electos), de los cuales al menos 2 corresponden a federaciones de asociaciones de jóvenes y/o de mujeres. Todos ellos lo son a propuesta de las federaciones de asociaciones de españoles del exterior que acrediten su representatividad, y en función de criterios establecidos.  
• 8 consejeros sindicales y patronales, en representación de las principales organizaciones de trabajadores y de empresarios.  
• 17 Consejeros regionales en representación de cada una de las comunidades autónomas y de las ciudades de Ceuta y Melilla que lo deseen.  
• Consejeros de la Administración (directores generales) en representación de cada uno de los ministerios siguientes: Justicia, Economía y Hacienda, Interior, Educación, Sanidad, Política Social e Igualdad, Ciencia e Innovación”

  Total 81 puestos a dedo, más toda la parafernalia de secretarias, ayudantes, oficinas, etc. O sea, todo lo que conlleva esto.
 
 

No se trata de izquierdas o de derechas... ... ...

Se trata de resetear el sistema.
Estos políticos no nos representan.
 
¡ Que dejen de mangonearnos !
¡ Estamos viviendo un fraude continuo ! 

EL PSC VA DE PERDEDOR

Sembla ser que Pere Navarro té molt clar que Mas serà el guanyador de les properes eleccions al Parlament de Catalunya i, per tant, el PSC, en serà derrotat.
Segons diu sovint el primer secretari socialista, els diputats i diputades del PSC seran els únics que plantaran cara a mas per les retallades.
Al meu entendre, això vol dir que els socialistes han tirat la tovallola abans de que s’hagi acabat el partit.
Sortir de perdedors a unes eleccions és contraproduent. Una part important de l’electorat sé sol apuntar al carro guanyador i, si un mateix ja es descarta com a guanyador, malament anem.
De sortida, el PSC ja va encarar les eleccions amb una tendència negativa difícil de remuntar. Si a aquest fet li afegim que la campanya tampoc està sent bona, podrem arribar fàcilment a la conclusió de que els resultats finals poden ser pèssims.

Escoltava per la ràdio que Pere Navarro es dedica més a matissar les declaracions fetes pels diferents càrrecs del PSOE que venen a fer campanya que no a explicar les seves propostes.

Efectivament, la visita de Marcelino Iglesias a les terres de ponent per fer campanya amb Pere Navarro va ser tot un fiasco per al PSC. El altre temps president de l’Aragó i secretari d’organització del PSOE va afirmar que els hípernacionalismes havien provocat a Europa 6 milions de morts.
 HI ha frases que es consideren políticament incorrectes i aquesta podria entrar, perfectament, a formar part del grup. Coses així es poden pensar, però dir-les en públic i davant les càmeres de televisió, poden causar més mal que bé, com així ha estat.
El cert és que trobo a faltar els mítings d’Alfonso Guerra que, amb la seva ironia i les seves frases ocurrents, dinamitzava molt els actes fent gaudir a la concurrència... Però que no vingui ara per Catalunya... No seria ben rebut.