Encara que us sembli increïble, l’any 1982 vaig assistir al meu primer i últim acte electoral de la llavors coalició nacionalista. Va tenir lloc a la plaça de toros Monumental de Barcelona pocs dies abans de la victòria aclaparadora de Felipe González.
La nit anterior havia acudit al mateix lloc al míting del PSC amb la presència del propi Felipe González i els líders socialistes de l’època: Joan Raventós, Narcís Serra. També es va comptar amb la presència de Joan Manuel Serrat que va amenitzar la vetllada.
El dia següent, pel matí, tornada a la Monumental a veure el míting de Pujol i Roca. Però els motius que em van portar van ser un altres. Com va ser per un tema familiar, tampoc cal entrar en detalls.
Entre un acte i l’altre, el cert és
que hi vaig trobar diferències considerables. A part de les formes, al
de CiU s’hi van poder veure moltes més senyeres. Fins i tot ens en van
donar a nosaltres. També s’hi va interpretar el Cant de la Senyera
i tothom es va alçar fent onejar les seves banderes.
La senyera sempre ha estat molt present
als actes de CiU. Segurament més que als de qualsevol altra formació política.
Ara bé, per a trobar presència d’estelades (al menys de forma massiva),
hauríem de remuntar-nos a temps molt més recents. Abans semblava només
patrimoni de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) L’estelada
blava semblava patrimoni exclusiu d’ERC.
Però d’un temps ençà, la federació nacionalista ha sofert una gran metamorfosi: s’ha adaptat perfectament als nous aires sobiranistes que bufen a Catalunya. Ara la senyera pelada ha deixat pas a les estelades blaves i a les blaves amb estrelles (les de la UE)
No hi ha dubte que CiU ha sabut transformar-se més ràpidament que d’altres formacions. Esteu pensant amb el PSC? Jo també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada