El Parlament de Catalunya que surti de les
eleccions del 25-N tindrà, amb tota seguretat, una diputada ampostina en la
persona d’Annabel Marcos, que es presenta en la llista de CiU per Tarragona de
número 6. La Sra. Marcos ja ha estat diputada durant aquesta darrera
legislatura de menys de 2 anys. Els antecedents polítics de la candidata els
trobem en el seu pare que es va presentar l’any 1991 (crec recordar) com a cap
de llista del PP a les eleccions de l’Ajuntament d’Amposta. Ràpidament se’n van
adonar que a Amposta, el PP no tenia gaire futur i, per tant, si es pretenia
fer carrera política s’havia d’anar de la mà de CDC. Dit i fet, Annabel Marcos,
advocada sense exercir, es va afiliar al partit de Pujol i al cap de pocs anys
va ser escollida presidenta local. El seu perfil era idoni per a ocupar un lloc
de treball estretament lligat amb l’Ajuntament de la capital del Montsià: la
gerència de la GURSAM (Grup Urbanístic Societat Anònima Municipal) El darrers 2
anys de regidor vaig ser conseller de la GURSAM.
La situació financera era tan precària que els
economistes externs se les havien d’enginyar per a no arribar a fer concurs de
creditors (abans suspensió de pagaments) La GURSAM es mantenia en vida de forma
artificial per a poder conservar, sobre tot, els dos llocs de treball que
generava. Al final d’aquella legislatura, el regidor d’Urbanisme i president de
la societat, va estar a un pas de liquidar-la, però, finalment, es va decidir
posposar qualsevol decisió fins que, un nou regidor d’urbanisme, decidís
finalment què fer. La nova regidora d’urbanisme va optar per continuar
mantenint la societat a la UCI (Unitat de Cures Intensives) per a poder
mantenir l’únic lloc de treball que quedava i, també, el complement dels cou
dels consellers i assessors. Durant els anys de la bombolla immobiliària, la
GURSAM va fer unes poques promocions d’habitatges i aparcaments. L’última obra
(per dir-ho d’alguna manera) va ser un petita plaça al casc antic d’Amposta que
va sortir de tirar unes cases velles. Aquella plaça l’hauria d’haver fet
l’ajuntament, però ja sé sap, sovint s’han de quadrar els comptes encara que
sigui fent determinades maniobres d’enginyeria financera. En els darrers temps
de conseller de la GURSAM que, sense dubte, van ser el pitjors que havia tingut
mai la societat municipal, ja es parlava del futur de la Sra. Marcos.
Davant l’imminent victòria de CiU en les
eleccions de fa dos anys, la llavors gerent, tenia moltes possibilitats de
sortir-ne elegida diputada, encara que per això caldria, suposadament, la
renúncia d’alguns predecessors seus de la candidatura que passarien a ocupar
altres càrrecs de responsabilitat dintre del govern de Mas. Ara sembla que no
caldrà. Si s’ha de buscar una imatge que ens recordi a la diputada, segur que els
que la coneixem personalment, recordarem aquella on sé la veia estirada a un
sofà del Parlament amb els peus sobre la tauleta fen una becaineta en un recés
parlamentari. Aquesta imatge, publicada per un diari i que, posteriorment, va
circular per les xarxes socials, va ser motiu de comentaris i d’acudits de tota
mena. També sé la recorda plorant a l’entrada del Parlament el dia que els
indignats del 15-M van decidir fer un acte de protesta a les portes del recinte
agredint verbalment a una bona part de les diputades i diputats. La
conseqüència de tot plegat és que la Sra. Marcos ha fet carrera política
gràcies a la seva extraordinària visió de futur (del tot previsible, per altra
banda) Tal com es diu vulgarment, en els darrers dos anys s’ha guanyat el pa
fet de diputada al Parlament i, amb tota lògica, se’ls seguirà guanyat en el
futur proper. De totes formes no és la única persona que es guanya el pa fet de
la política la seva professió; de vegades persones sense ofici ni benefici i
així en va...
