Quan
Franco va morir, jo tenia 1 any. I no parava de plorar. Potser perquè havia vist
Sergio y Estíbaliz a Eurovisió, cantant
Tú volverás.
Els meus pares van insistir que el Generalísimo no tornaria, i potser
per això em vaig tranquil·litzar. Llavors ningú no sabia res d'un tal
Wert.
Tres anys més tard, el 1978, es va
aprovar la Constitució. Com que tenia 4 anys, ni me'n vaig adonar. I
tampoc vaig saber que aquell any, uns mesos abans d'aprovar-se la Carta
Magna, van retenir la filla de
Franco a Barajas per contraban. Portava rellotges, brillants i monedes d'or no declarats amb destí a Suïssa. Anava sense
Artur Mas i, encara que portava or, no era
Gerardo Díaz Ferrán disfressat.
De ben segur que a
Díaz Ferrán,
expresident de la CEOE, mai se li deu haver acudit portar fora
d'Espanya aquell lingot d'or que tenia a casa seva. Perquè aquest home
confia en la Constitució. Al seu preàmbul s'hi defensa «l'imperi de la
llei». I, no cal dir-ho, l'or de llei val un imperi. A més a més, si té
una mica de sort, i enganxa un defecte de forma (a l'estil
Gao Ping, el de l'operació Emperador), suposo que denunciarà l'Estat per danys i perjudicis. I tot gràcies a la llei.
Corrupció legal
Però
tota llei és millorable, incloent-hi la Constitució. Sense anar més
lluny, ja que els polítics aproven les lleis, ¿per què no legalitzen la
corrupció política? Així, s'evitarien
casos Gürtel, Mercuri,
etcètera. Tenint en compte que l'assumpte és delicat, jo encarregaria a
algun expert un informe sobre com incorporar aquesta novetat a la Carta
Magna. Que l'escrigui
Urdangarín.
I també incorporaria el
dret dels partits a incomplir les seves promeses electorals. D'aquesta
manera, el ciutadà no es faria il·lusions, i podria dedicar més temps a
il·lusionar-se per altres coses que tinguin més sentit i sensibilitat,
com ara llegir el llibre de memòries d'
Aznar. Per cert, que estrany que la presentació d'aquest llibre no s'hagi fet a la sala Bagdad...
Per
un altre costat, en alguns casos aplicaria retallades a la Constitució.
Per exemple, en l'article 40 s'hi indica que «els poders públics
realitzaran una política orientada a la plena ocupació». Doncs jo
eliminaria aquest fragment perquè ningú pugui confondre la Carta Magna
amb una obra de ficció.
En altres casos, en canvi, ampliaria
articles, com el 47, en què es diu que «els espanyols tenen dret a
disfrutar d'una vivenda digna i adequada». Posats a tenir dret a alguna
cosa que ningú està obligat a garantir, m'inclino per aquesta redacció:
«Els espanyols tenen dret a disfrutar d'una vivenda digna i adequada,
amb cuina equipada, armaris encastats, molt assolellada i a prop del
Mercadona». Total, queda més precís i és igual d'inútil.
Tot i
això, no tocaria ni una paraula de l'article 128 quan s'afirma que «tota
la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui
la seva titularitat estarà subordinada a l'interès general». Per això,
estic segur que si un dia els espanyols patim una crisi econòmica, els
bancs ens ajudaran.
