Els passat diumenge es va commemorar el 10è
aniversari de la guerra de l’Iraq, una guerra que sovint s’ha qualificat de
il·legal, però també ha estat una guerra immoral i inhumana.
Personalment (i no sóc l’únic) sempre he
tingut els meus dubtes que, amb la mort de Sadam Husein, el poble iraquià hi
sortís guanyant. La seva situació social no és, ni de bon tros millor que la
que tenien quan va esclatar la guerra. Al menys llavors tenien una certa
estabilitat. Vigilada i controlada si voleu, però tenien el que se’n diu pau
social.
Evidentment no faré una apologia de les
dictadures. Estic en contra de qualsevol govern autoritari, sigui d’on sigui i
del color que sigui, però també estic en contra de les guerres que només porten
mort, patiment i odi.
I sinó, digueu-me, què s’ha guanyat? Si no meu
sabut respondre la pregunta on faré una de molt més fàcil: qui ha guanyat?
La primera pregunta crec que es pot respondre
amb un monosíl·lab: res.
La segona pregunta, molt més fàcil, però també
molt més complexa: hi ha guanyat els grans petrolieres, la indústria armamentística,
els qui s’hi van instal·lar per a recompondre el país.
I qui hi va perdre’ Primerament els ciutadans
iraquians, però també les víctimes i les famílies de les víctimes. Els morts i
els vius que van quedar afectats física i psicològicament per la guerra...
Per a commemorar l’aniversari, l’edició del País
del passat diumenge va publicar un vídeo on es veia soldats espanyols de la
base de Diwanilla donant una brutal pallissa a un pres local. Fins ara imatges
així només les havíem amb soldats estrangers com a protagonistes, sobre tot els
americans.
Recordem que a la guerra de l’Iraq ens hi va
posar l’Aznar donant suport als EE.UU i a la Gran Bretanya, pensant així que
gaudiria del suport d’aquestes dues gran potències. Recordem també que la
guerra mai va comptar amb l’aprovació de la ONU, d’aquí que és qualifiqués d’il·legal.
Zapatero va dir que ens hi trauria i, en el
que va ser el seu primer gran gest, ens hi va treure. Però per a les víctimes
de Madrid de l’11-M de 2004 ja era massa tard.
Sembla ser que les imatges es van produir quan
José Bono ja era Ministre de Defensa, però en cap cas, penso, s’hauria de
fer-lo responsable. No així als polítics del PP que van ser els que van enviar
als soldats espanyols a la guerra amb l’Aznar al capdavant de tots.
Anys després hi va haver una gran recollida de
signatures para que l’expresident hagués de passar comptes davant de la Justícia
pels seus actes. Es va formar una associació i, fins i tot, es va celebrar a
Madrid alguna assemblea. Què se’n ha fet de tot aquell moviment?
No cal que us digui que com a soci que sóc d’Amnistia
Internacional voldria veure a tots aquests criminals de guerra asseguts al banc
dels acusats i finalment tancats a la presó per a purgar tots els seus actes.
Ara, diaris mediàtics de la dreta espanyola
somien veure a Aznar com a president de la III República Espanyola....
Us dic el mateix que deia al començament sobre
Sadam. Abans de veure a Aznar de president de la III República prefereixo
seguir amb la monarquia borbònica.
Us val el símil?
