dimarts, 19 de març del 2013

10 ANYS D’UNA GUERRA IL·LEGAL, IMMORAL I INHUMANA



 
Els passat diumenge es va commemorar el 10è aniversari de la guerra de l’Iraq, una guerra que sovint s’ha qualificat de il·legal, però també ha estat una guerra immoral i inhumana.
Personalment (i no sóc l’únic) sempre he tingut els meus dubtes que, amb la mort de Sadam Husein, el poble iraquià hi sortís guanyant. La seva situació social no és, ni de bon tros millor que la que tenien quan va esclatar la guerra. Al menys llavors tenien una certa estabilitat. Vigilada i controlada si voleu, però tenien el que se’n diu pau social.
Evidentment no faré una apologia de les dictadures. Estic en contra de qualsevol govern autoritari, sigui d’on sigui i del color que sigui, però també estic en contra de les guerres que només porten mort, patiment i odi.
I sinó, digueu-me, què s’ha guanyat? Si no meu sabut respondre la pregunta on faré una de molt més fàcil: qui ha guanyat?
La primera pregunta crec que es pot respondre amb un monosíl·lab: res.
La segona pregunta, molt més fàcil, però també molt més complexa: hi ha guanyat els grans petrolieres, la indústria armamentística, els qui s’hi van instal·lar per a recompondre el país.
I qui hi va perdre’ Primerament els ciutadans iraquians, però també les víctimes i les famílies de les víctimes. Els morts i els vius que van quedar afectats física i psicològicament per la guerra...
Per a commemorar l’aniversari, l’edició del País del passat diumenge va publicar un vídeo on es veia soldats espanyols de la base de Diwanilla donant una brutal pallissa a un pres local. Fins ara imatges així només les havíem amb soldats estrangers com a protagonistes, sobre tot els americans.  
Recordem que a la guerra de l’Iraq ens hi va posar l’Aznar donant suport als EE.UU i a la Gran Bretanya, pensant així que gaudiria del suport d’aquestes dues gran potències. Recordem també que la guerra mai va comptar amb l’aprovació de la ONU, d’aquí que és qualifiqués d’il·legal.
Zapatero va dir que ens hi trauria i, en el que va ser el seu primer gran gest, ens hi va treure. Però per a les víctimes de Madrid de l’11-M de 2004 ja era massa tard.
Sembla ser que les imatges es van produir quan José Bono ja era Ministre de Defensa, però en cap cas, penso, s’hauria de fer-lo responsable. No així als polítics del PP que van ser els que van enviar als soldats espanyols a la guerra amb l’Aznar al capdavant de tots.
Anys després hi va haver una gran recollida de signatures para que l’expresident hagués de passar comptes davant de la Justícia pels seus actes. Es va formar una associació i, fins i tot, es va celebrar a Madrid alguna assemblea. Què se’n ha fet de tot aquell moviment?
No cal que us digui que com a soci que sóc d’Amnistia Internacional voldria veure a tots aquests criminals de guerra asseguts al banc dels acusats i finalment tancats a la presó per a purgar tots els seus actes.
Ara, diaris mediàtics de la dreta espanyola somien veure a Aznar com a president de la III República Espanyola....
Us dic el mateix que deia al començament sobre Sadam. Abans de veure a Aznar de president de la III República prefereixo seguir amb la monarquia borbònica.
Us val el símil?