divendres, 19 de juliol del 2013

Bárcenas no actuava sol

¿Quin és l'origen del milionari patrimoni de Luis Bárcenas? Molts sospitem la resposta, però qui la va posar per escrit divendres en un acte, citant informes de la Fiscalia Anticorrupció, és el jutge Pablo Ruz: els «quantiosos fons» procedeixen de «comissions vinculades a adjudicacions públiques que hauria dipositat en comptes a Suïssa». L'afirmació és important perquè el jutge descarta altres possibilitats que, interessadament, està filtrant el PP. Els milions de Bárcenas no surten dels donatius anònims, no són fons robats al partit, no provenen d'honorables inversions ni de vendes de quadros: són comissions d'adjudicacions públiques, segons Ruz. Ja que Bárcenas no va tenir poder executiu directe en cap administració -no podia firmar contractes públics ni requalificar-, aquestes comissions només les va poder cobrar amb l'ajuda d'alcaldes, regidors, consellers autonòmics i ministres de la seva organització. Bárcenas es menjava els grans de raïm de dos en dos, i ningú deia res perquè d'altres els agafaven de tres en tres.
Si el jutge Ruz l'encerta i són comissions, el tresorer només es va poder forrar amb la complicitat d'altres càrrecs públics d'aquest partit incompatible amb la corrupció, que té per president Mariano Rajoy, l'home que va ascendir a tresorer Bárcenas i després, quan va ser assenyalat per la justícia, el va protegir. Ara, quan Bárcenas recupera la memòria a la presó, Rajoy s'amaga del Parlament, mentre els seus portaveus proclamen la seva excepcional transparència, la seva inqüestionable honradesa i la seva irreprotxable honorabilitat, amb elogis tan pilotes que farien posar vermell Kim Jong-un.
¿Què farà aquest dilluns Bárcenas? Té tres opcions. Pot admetre el que ja confirmen els pèrits: que els papers els va escriure ell durant anys. Pot tornar a negar-ho o pot intentar guanyar temps i no declarar, mentre els seus advocats busquen una altra sortida. Fa uns dies, Bárcenas estava decidit a admetre davant el jutge el que ja ha explicat a la premsa off the record: que els sobresous en negre van existir, que el PP es va finançar il·legalment durant dècades i que existeixen proves documentals que recolzen aquesta comptabilitat B. Però ara dubta.
És trampós argumentar que l'única responsabilitat que es jutja és la penal. La muralla amb què el PP intenta contenir l'escàndol consisteix a reduir els fets a un problema judicial. Saben que els sobresous en negre són com a molt una falta administrativa, que el suborn és difícil de provar i que la majoria dels casos ja estan prescrits; és dubtós que el jutge Ruz cridi Rajoy a declarar. Però, ¿pot mantenir-se a la Moncloa el president que va apadrinar Bárcenas i va posar la mà al foc per ell? ¿A quin cost?

dijous, 18 de juliol del 2013

ESTAT DE DRET O DEMOCRÀCIA SEGRESTADA?



El president del govern espanyol Mariano Rajoy s’escuda darrere de l’estat de dret per a no haver de respondre A les poques preguntes que els hi deixen fer als periodistes. Durant la compareixença d’ahir juntament amb el primer ministre polonès, la Moncloa va pactar amb el diari ABC les preguntes menys comprometedores que sé li podien fer al president i així poder-se’n sortir sense dir res, tal i com ens té acostumats (desgraciadament)  
Estat de dret o democràcia segrestada? Quan un apel·la massa sovint a l’estat de dret, és que, a la pràctica, no n’hi ha. Per tant, seria molt més procedent parlar de democràcia segrestada, ja que el Partit Popular, fent valer la majoria absoluta que té al Congrés dels Diputats impedeix que Rajoy pugui donar explicacions en seu parlamentària.
Segons les enquestes, la majoria dels ciutadans d’aquest país creuen que a Espanya existeix una corrupció generalitzada. I no només per part del PP, sinó també d’altres partits com el PSOE, CiU o PSC. Però des del meu punt de vista cap dels casos que ha esquitxat a la resta de partits és de la magnitud del que afecta la direcció del PP (Gürtel + Bárcenas)
Quan l’any 2011 el PP va guanyar les eleccions legislatives ja estava de merda fins les orelles (perdoneu-me l’expressió però és així mateix) El cas Gürtel s’havia iniciat molts d’anys abans amb total connivència amb diferents presidents autonòmics, alcaldes i altres càrrecs públics populars. Posteriorment s’ha sabut que, també, des dels anys 90 va existir al si del PP una pràctica generalitzada de pagament de sobresous en B als seus càrrecs i dirigents. Hi ha qui fixa la data d’inici d’aquestes pràctiques coincidint amb l’entrada d’Aznar a la presidència del partit.
Amb aquests antecedents, un partit polític mai hauria d’haver guanyat les eleccions; però ho va fer, la qual cosa converteix a tots els que li van donar suport en còmplices de l’estafa més gran que ha passat ami a Espanya i, hem de tenir present que se’ns va estafar a tots els ciutadans d’aquest país: del primer fins a l’últim, ja que incrementar el cost de l’obra pública i dels esdeveniments organitzats per la trama corrupta, suposava un desemborsament extraordinari de cabdals públics de l’administració conxorxada.  
De tots aquests afers Mariano Rajoy nega saber-ne res i si ho sap, calla. No sé que és pitjor no saber res, la qual cosa demostraria que és un babau que no s’assabenta del que està passant al seu costat o callar, perquè aquest fet significa un insult la intel·ligència col·lectiva de tots els espanyols de bona fe (aquí he d’excloure a tots els votants del PP que, a pesar de tot, segueixen donant suport Rajoy i, per tant, els converteix en doblement culpables)
El que sabem és que Rajoy evita parlar de Bárcenas y d’un cas de corrupció que ha tocat de ple la línia de flotació de la nau del seu govern; per aconseguir el seu propòsit, el president del govern fa ús de tots els tripijocs que té al seu abast: des de fer les intervencions usant una pantalla de plasma per a no acceptar preguntes compromeses a manipular les rodes de premsa com la d’ahir amb la complicitat del diari ABC, afí als postulats del PP.
Un president que trontolla i que es nega a donar cap tipus d’explicació als ciutadans d’aquest país, mentre cada dia que passa surten noves proves en contra seva, acaba deteriorant la imatge d’Espanya, una imatge que només fa uns mesos defensaven a capa i espasa i, fins i tot, culpaven a l’oposició de deteriorar-la. És que no se’n adonen? O se’n van ells o el poble espanyol els ha de fer fora amb els mitjans democràtics que té al seu abast, com per exemple les manifestacions i concentracions pacífiques davant les institucions que governen i les seus del partit de les diverses ciutats i pobles.
Per què no els hi apliquem de la seva pròpia medicina? Del váyase Sr. González o Zapatero dimisión: RAJOY: PEL BÉ D’ESPANYA, VAGI-SE’N JA!!

FOTOS ASSAIG 12-07-2013 (VI)



























El Psoe acelera, pero poco

Juan Tortosa

¿Por qué el psoe no ha metido más caña en estos cinco últimos meses habiéndolo tenido tan a huevo tantas veces?
¿Por qué ha amagado tanto pero sin apenas dar?
¿Por qué la oposición a Rajoy han estado haciéndola mejor Pedrojota y Esperanza que Rubalcaba y Valenciano?
¿Por qué el psoe no ha apretado más fuerte en estos meses?
¿Por qué no ha conseguido sacar mayor rentabilidad política y electoral a una situación de debilidad del gobierno que ni podían imaginar en sus mejores sueños?
¿Cuál es la razón? ¿incapacidad? ¿incompetencia? ¿cobardía? Porque a mí que no me vengan a estas alturas intentándome convencer que se ha tratado de estrategia. Rajoy nos ha desesperado con sus silencios -”la vida es resistir y que alguien te ayude-” y Rubalcaba con su flácida beligerancia.
“Me veo en la obligación de exigir la dimisión de Rajoy”, ha dicho este domingo, como pidiendo permiso, el líder de la oposición. ¿cómo que te ves en la obligación? ¿acaso te da vergüenza después de cinco meses y de todo lo que le ha caído encima en ese tiempo al gobierno y al partido del gobierno, cumplir con tu papel de jefe de la oposición?
Suele decir el maestro Manuel Alcántara que tanto el psoe como el pp creen con idéntico convencimiento en dos cosas: en que la situación es insostenible y en que hay que sostenerla. Quizás ahí pueda estar la explicación: esta tormenta pone en jaque el tinglado en sí tal y como está organizado, cuestiona la esencia misma del funcionamiento de las cosas y pide aires nuevos, caras nuevas y maneras de gestionar nuevas. Y Rubalcaba va y se limita a pedir dimisión inmediata e investidura de otro miembro del pp. Sí, ya sé que así son las cosas, pero eso en la práctica es cero al cociente y bajo la cifra siguiente.
Son tiempos de no pasar ni una. Son tiempos de estar a la que salta, de hacerle pagar al gobierno del pp el daño que nos lleva hecho en año y medio. Son tiempos de arrinconarlos , de noquearlos, de no dejarlos que se recuperen… Y el psoe continúa a verlas venir, amagando sin dar y sin redondear la faena de acoso y derribo teniéndolo tan a puro huevo como lo tiene.
He hablado con amigos míos del pp que gestionan su vergüenza como pueden aunque, eso sí, en silencio. Los del psoe, por su parte, están desorientados. Acostumbrados a obedecer, con poca práctica en el ejercicio de la discrepancia, ahora no saben cómo interpretar la escasa sangre en las venas que demuestran los responsables de su partido.
¿Hasta cuándo esta anestesia general? ¿qué puñetas nos pasa que no reaccionamos? Ya está bien de mamoneo, ¿no? Espero que Rajoy -”la vida es resistir-” no consiga llegar a fin de mes como si nada y marcharse después de vacaciones tan ricamente.