Bárcenas no actuava sol

¿Quin és l'origen del milionari patrimoni de Luis Bárcenas? Molts sospitem la resposta, però qui la va posar per escrit divendres en un acte, citant informes de la Fiscalia Anticorrupció, és el jutge Pablo Ruz: els «quantiosos fons» procedeixen de «comissions vinculades a adjudicacions públiques que hauria dipositat en comptes a Suïssa». L'afirmació és important perquè el jutge descarta altres possibilitats que, interessadament, està filtrant el PP. Els milions de Bárcenas no surten dels donatius anònims, no són fons robats al partit, no provenen d'honorables inversions ni de vendes de quadros: són comissions d'adjudicacions públiques, segons Ruz. Ja que Bárcenas no va tenir poder executiu directe en cap administració -no podia firmar contractes públics ni requalificar-, aquestes comissions només les va poder cobrar amb l'ajuda d'alcaldes, regidors, consellers autonòmics i ministres de la seva organització. Bárcenas es menjava els grans de raïm de dos en dos, i ningú deia res perquè d'altres els agafaven de tres en tres.
Si el jutge Ruz l'encerta i són comissions, el tresorer només es va poder forrar amb la complicitat d'altres càrrecs públics d'aquest partit incompatible amb la corrupció, que té per president Mariano Rajoy, l'home que va ascendir a tresorer Bárcenas i després, quan va ser assenyalat per la justícia, el va protegir. Ara, quan Bárcenas recupera la memòria a la presó, Rajoy s'amaga del Parlament, mentre els seus portaveus proclamen la seva excepcional transparència, la seva inqüestionable honradesa i la seva irreprotxable honorabilitat, amb elogis tan pilotes que farien posar vermell Kim Jong-un.
¿Què farà aquest dilluns Bárcenas? Té tres opcions. Pot admetre el que ja confirmen els pèrits: que els papers els va escriure ell durant anys. Pot tornar a negar-ho o pot intentar guanyar temps i no declarar, mentre els seus advocats busquen una altra sortida. Fa uns dies, Bárcenas estava decidit a admetre davant el jutge el que ja ha explicat a la premsa off the record: que els sobresous en negre van existir, que el PP es va finançar il·legalment durant dècades i que existeixen proves documentals que recolzen aquesta comptabilitat B. Però ara dubta.
És trampós argumentar que l'única responsabilitat que es jutja és la penal. La muralla amb què el PP intenta contenir l'escàndol consisteix a reduir els fets a un problema judicial. Saben que els sobresous en negre són com a molt una falta administrativa, que el suborn és difícil de provar i que la majoria dels casos ja estan prescrits; és dubtós que el jutge Ruz cridi Rajoy a declarar. Però, ¿pot mantenir-se a la Moncloa el president que va apadrinar Bárcenas i va posar la mà al foc per ell? ¿A quin cost?