 | |
| www.vizcarra.info |
Arturo Mas està segut sobre una gran
bomba de rellotgeria. Després de la seva intervenció al Parlament de Catalunya
del passat dimecres, dedueixo que està esperant que un jutge “amic” sigui
l’encarregat de la vista del cas de presumpte finançament irregular del
seu partit i que, finalment pugui donar-lo per tancat de la forma més benèvola
possible.
Abans de donar explicacions al Parlament
va aconsellar Rajoy que donés la cara i les explicacions oportunes sobre
el cas Bárcenas que, com tots sabem afecta a la línia de flotació
del PP.
Entre l’actitud de Rajoy i la de Mas,
realment hi ha molt poca diferència. El primer s’amaga tot el que pot,
no vol acudir al Congrés, manipula les poques rodes de premsa que dóna
per a evitar preguntes compromeses i fa que siguin els seus companys
de partit els que s’encarreguin de desmentir-ho tot o minimitzar al màxim
el que va sortit. Mas, en canvi,si que acudeix al Parlament, però també
ho nega tot i interpreta les decisions judicials a la seva manera per a
no haver d’acceptar els fets. Està clar que si tots dos acceptessin que
coneixien el que estava passant als seus respectius partits, haurien de
dimitir immediatament. En canvi, admetre que alguna cosa passava,
però que la culpa és dels altres, mai seva, des el meu punt de vista només
demostraria un intent de salvar la pell. Però ja sé sap que es pot
pecar per acció o per omissió i, en tots dos casos n’ets culpable.
En la seva defensa, Mas al·lega que no
hi ha imputats més enllà de Daniel Osàcar l’extresorer convergent (curiosament
el mateix càrrec que tenia Bárcenas al PP) També diu que el Palau de la
Música eximeix CDC de tota responsabilitat. En canvi, sobre el dictamen
del jutge instructor del cas, diu que no hi ha proves concloents. És veure
el cas sempre amb el mateix filtre i sempre allò que més t’interessa.
Lamentable!
El passat dimecres vaig veure part de
la tertúlia de Josep Cuní a 8TV. Entre els presents Arcadi Calzada que
ha ocupat diversos càrrecs públics des de les files convergents; entre
els quals, diputat al Parlament i president de Caixa Girona, actualment
integrada a la Caixa. També ha estat imputat en diversos casos; per tant,
no és precisament un exemple d’honestedat i tampoc la persona més apropiada
per a defensar els interessos convergents en un debat d’aquest índole.
Però a la taula hi havia una veu crítica
(fins i tot molt crítica) contra Convergència i que, cada cop que intervenia,
comparava el cas Palau de la Música el Bárcenas del PP, tal i com he
fet jo sovint. Una cosa tan clara com aquesta només no la veu aquell que
té interessos cap a alguna de les parts.
A casa ens preguntàvem qui era aquella
persona, ja que com no solem seguir la tertúlia de 8TV, no el coneixíem.
Però afortunadament Internet sol donar-nos molta llums on abans només hi
havia ombres. El contertulià en qüestió era Joan Carles Girauta que
sembla que, a part d’escriptor també és advocat.
Girauta trobava inversemblant que algunes
entitats financeres havien negat al jutge informació relativa sobre qui
havia retirat fons de determinats números de compte. Mentre, Calzada li
reiterava el que havia dit hores abans Mas: el jutge instructor no tenia
proves. La rèplica de Girauta no es va fer esperar: cap jutge instructor
dóna per acabat un procediment culpant a algú (en aquest cas Convergència)
sense proves.
I torno al principi. Mas vol guanyar
temps i espera que els hi toqui en sort un jutge afí (com el dels vestits
de Camps) i se’n pugui anar tranquil·lament de rositas, tal com
li va passar a Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.
