dissabte, 20 de juliol del 2013

EL CAS PALAU DE LA MÚSICA, EL “BÁRCENAS” DE CONVERGÈNCIA

www.vizcarra.info


Arturo Mas està segut sobre una gran bomba de rellotgeria. Després de la seva intervenció al Parlament de Catalunya del passat dimecres, dedueixo que està esperant que un jutge “amic” sigui l’encarregat de la vista del cas de presumpte finançament irregular del seu partit i que, finalment pugui donar-lo per tancat de la forma més benèvola possible.
Abans de donar explicacions al Parlament va aconsellar Rajoy que donés la cara i les explicacions oportunes sobre el cas Bárcenas que, com tots sabem afecta a la línia de flotació del PP.  
Entre l’actitud de Rajoy i la de Mas, realment hi ha molt poca diferència. El primer s’amaga tot el que pot, no vol acudir al Congrés, manipula les poques rodes de premsa que dóna per a evitar preguntes compromeses  i fa que siguin els seus companys de partit els que s’encarreguin de desmentir-ho tot o minimitzar al màxim el que va sortit. Mas, en canvi,si que acudeix al Parlament, però també ho nega tot i interpreta les decisions judicials a la seva manera per a no haver d’acceptar els fets. Està clar que si tots dos acceptessin que coneixien el que estava passant als seus respectius partits, haurien de dimitir immediatament. En canvi, admetre que alguna cosa passava, però que la culpa és dels altres, mai seva, des el meu punt de vista només demostraria un intent de salvar la pell. Però ja sé sap que es pot pecar per acció o per omissió i, en tots dos casos n’ets culpable.
En la seva defensa, Mas al·lega que no hi ha imputats més enllà de Daniel Osàcar l’extresorer convergent (curiosament el mateix càrrec que tenia Bárcenas al PP) També diu que el Palau de la Música eximeix CDC de tota responsabilitat. En canvi, sobre el dictamen del jutge instructor del cas, diu que no hi ha proves concloents. És veure el cas sempre amb el mateix filtre i sempre allò que més t’interessa. Lamentable!
El passat dimecres vaig veure part de la tertúlia de Josep Cuní a 8TV. Entre els presents Arcadi Calzada que ha ocupat diversos càrrecs públics des de les files convergents; entre els quals, diputat al Parlament i president de Caixa Girona, actualment integrada a la Caixa. També ha estat imputat en diversos casos; per tant, no és precisament un exemple d’honestedat i tampoc la persona més apropiada per a defensar els interessos convergents en un debat d’aquest índole.
Però a la taula hi havia una veu crítica (fins i tot molt crítica) contra Convergència i que, cada cop que intervenia, comparava el cas Palau de la Música el Bárcenas del PP, tal i com  he fet jo sovint. Una cosa tan clara com aquesta només no la veu aquell que té interessos cap a alguna de les parts.
A casa ens preguntàvem qui era aquella persona, ja que com no solem seguir la tertúlia de 8TV, no el coneixíem. Però afortunadament Internet sol donar-nos molta llums on abans només hi havia ombres. El contertulià en qüestió era Joan Carles Girauta que sembla que, a part d’escriptor també és advocat.
Girauta trobava inversemblant que algunes entitats financeres havien negat al jutge informació relativa sobre qui havia retirat fons de determinats números de compte. Mentre, Calzada li reiterava el que havia dit hores abans Mas: el jutge instructor no tenia proves. La rèplica de Girauta no es va fer esperar:  cap jutge instructor dóna per acabat un procediment culpant a algú (en aquest cas Convergència) sense proves.
I torno al principi. Mas vol guanyar temps i espera que els hi toqui en sort un jutge afí (com el dels vestits de Camps) i se’n pugui anar tranquil·lament de rositas, tal com li va passar a Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.