divendres, 18 d’octubre del 2013

LES FOTOS DEL DIA 18-10-2012

Aquest matí a les 8, en arribar a treballar, he vist a diversos companys fora de l'oficina, segurament tots els que havien arribat abans que jo.
Fins ara, quan això passava era quan el guarda de seguretat no havia pogut venir i, per tant, no es podia entrar fins que alguna persona autoritzada anés a buscar fins la caserna de la Guardia Civil un joc de claus alternatiu.
Però avui no. Avui la situació era molt diferent. Un incendia a l'estació elèctrica que hi ha tot just davant havia deixat a diversos veïns sense electricitat, entre ells l'antiga clínica l'Aliança.   
Ens han dit que mentre canviaven l'alternador (o el que fos el que s'havia cremat) i tornés la normalitat, podien passar entre 2 i 3 hores.
Després de trucar a Tarragona, ens han dit que féssim allò que poguéssim; o sigui atendre consultes verbals i poca cosa més.
Finalment, i tal com estava previst, ha tornat la llum sobre les 11, però la normalitat absoluta no, ja que els sistema Ateneo que és el que controla els torns del públic, no ha funcionat al 100% en tot el matí.




Justícia i corrupció

Jesús López-Medel

Les enquestes continuen insistint que, després de la desocupació, el segon problema d'Espanya és la corrupció. La classe política no sembla que se'n doni per assabentada, perquè juntament amb la falta de reacció dels dirigents hi ha el silenci, cada vegada més còmplice, dels honestos bens que prefereixen patir que a tots els posin al mateix sac abans que alçar una veu al partit respectiu simplement dient: «Companys, hem de reflexionar». Ni això. Davant d'això, hi ha actuacions judicials els resultats de les quals estan per veure.
Cada vegada som més els que a nivell ciutadà i jurídic considerem que la instrucció del gravíssim assumpte de corrupció conegut com a cas Bárcenas, lligat a un altre de paral·lel que és el cas Gürtel, va per mal camí a efectes del descobriment judicial de la veritat i la justícia. L'aparença mostra que els lentíssims ritmes i les inactuacions i investigacions escasses i de tortuga (igual que la posició de la fiscalia) estan donant lloc que a poc a poc aquest assumpte es vagi diluint i gairebé enterrant… excepte que l'instructor de sobte ens sorprengui. És cert que la instrucció d'un procés penal (que no és el mateix que dictar sentència) requereix ser curós i evitar errors greus que puguin després viciar la fase ulterior. Però, insisteixo, l'aparença que no s'està sent gaire actiu i algunes coses com demanar a l'Agència Tributària (dirigida pel PP) que informi de si el PP va cometre delicte fiscal o com treure's de sobre l'assumpte de l'esborrat dels ordinadors enviant-ho a un altre jutjat ofereixen mals auguris. Al final, Bárcenas quedarà com l'únic pagà d'una trama corrupta de favors organitzada més amunt.
A Catalunya, l'actuació judicial en els molt abundants casos de corrupció és així mateix molt poc estimulant. I també afecta el partit amb més poder, en aquest cas CiU. Les actuacions inicials sobre diversos casos estan revelant una actitud criticable de l'Administració de justícia. El cas Millet-Palau és lamentable com s'ha tramitat. El cas de les ITV i les sagues familiars amenaça de quedar-se en no res. O els diversos casos d'Unió. O el cas Pretòria, on es converteixen en transversals i compartides les responsabilitats de dirigents amb interessos foscos de diversos partits. Sembla que als tribunals molt pròxims al justiciable els costi enfrontar-se al poder. A més a més, en el cas de Catalunya, es transmet clarament la impressió que s'ha estès un mantell de silenci social que atorga un tractament marginal a assumptes molt greus. I tot es tapa amb la bandera, que no sé (i el president Mas tampoc ho sap, i això és més greu) si és la senyera o l'estelada.
Aquestes actuacions contrasten amb la investigació de la podridura dels ERO a Andalusia. La jutge Alaya està sent contundent en les seves investigacions i imputacions. És veritat que, a parer meu, ha comès alguns errors jurídics, perquè l'acte en què semblava imputar Chaves i Griñán és molt poc consistent jurídicament i generador d'indefensió, però això no impedeix que pugui valorar-se de forma molt positiva l'actitud de la instructora.
S'estan desentranyant les malversacions que feien els gestors públics de la Junta del PSOE i els seus amics. A més a més, amb els diners de la desocupació, i això  és particularment escandalós. En això la trama era també extensa i ramificada. No només estava en un departament: era sistèmica. A diferència d'altres llocs on amb prou feines s'ha investigat i acusat (com la Comunitat Valenciana, on hi havia també comportaments vergonyosos i l'únic pagà és Correa, però no polítics), en el cas andalús l'actuació judicial està sent clarificadora i sense barreres. I també esperançadora per a uns ciutadans que cada vegada creuen menys en l'Administració de justícia i que encertadament consideren que no es tracta igual els poderosos i que al final, encara que hi hagi imputacions (Bankia o Catalunya Caixa són dos de molts exemples), ningú serà condemnat. És el país de la impunitat.
La jutge dels ERO està evidenciant el que era vox populi: no només els partits es beneficiaven o apropiaven de diner públic, sinó també els sindicats. L'excusa de la pau social ha servit moltes vegades (i en gairebé totes les comunitats autònomes) al poder polític per garantir que els sindicats no farien mobilitzacions a canvi de rebre diners abundants. Aquest  sistema, en la segona etapa de Zapatero, amb la crisi molt patent, va convertir en ignominiós el silenci sindical. Però això era política; menyspreable, però política. El cas de la Junta d'Andalusia anava més enllà. Un lladronici i un robatori immoral i delictiu. ¡Quina pena!

dijous, 17 d’octubre del 2013

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANTS DE L'ANTIC PONT DEL TREN DE TORTOSA









L’ESTIMACIÓ AL CLUB I LA FELICITAT



Al programa de la Graderia de la Cadena SER debatien sobre la renovació d’alguns jugadors de la primera plantilla del Barça. Són diversos els jugadors que tenen que renovar properament: Iniesta, Piqué, Bartra, Montoya, Tello... (no sé si me’n deixo cap) Evidentment cada jugador és un cas diferent i, per tant, les negociacions amb el club estaran personalitzades a cadascú d’ells. Dels jugadors citats, alguns han nascut a Catalunya i, per tant, se’ls hi suposa una estimació al club. També Iniesta, pels anys que porta entre les diferents categories del club, també declara estimar-lo.
Des de fa mesos Iniesta, a través del seu representant, està negociant amb els representants del Barça amb la finalitat de renovar el seu contracte. Al principi fins i tot es va especular en que podria abandonar el Barça atret per alguna suculenta oferta d’un club europeu de primera fila, però el propi Iniesta ho va desmentir en una roda de premsa i va declarar el seu amor al Barça. I per què no s’ha tancat encara la negociació? Simplement perquè el jugador de Fuentealbilla vol més diners abans d’estampar la seva signatura al nou contracte. O sigui, l’estimació al club i els euros són magnituds directament proporcionals: a més milions (perquè de milions devem d’estar parlant, no?) més estimació. I com més diners i més estimació, més felicitat!  Dit així tot sembla molt simple.
Quantes vegades heu escoltat dir a un jugador quan acaba de fitxar per un club que està complint el somni de la seva vida? I quantes vegades heu vist trist a un jugador abans de renovar pel seu club? Si estic parlant de Cristiano Ronaldo? Sí, bé podria estar parlant d’ell.
A clubs grans com el Barça o el Madrid, difícilment veureu renovar a un jugador amb un contracte a la baixa. Com a molt si està arribant al final de la seva carrera i sap que tindrà continuïtat al club com a entrenador d’alguns dels equips inferiors del club o un altre càrrec a l’organigrama tècnic.  
Si el Barça (o un altre club) vol retenir un jugador no pot fer una altra cosa que apropar-se al màxim a les pretensions d’aquell. Ja sé sap que a tota negociació hi acaba havent un acostament de posicions. L’equilibri entre el que el que demana el jugador i el que ofereix el club serà sempre el punt en que s’acabarà signant el contracte.
Parlar de les renovacions dels altres jugadors esmentats sembla innecessari, ja que en tots els casos (si fa o no fa), el procediment és el mateix. Encara que dependrà molt del interès del club a l’hora de voler-lo retenir. Evidentment no és igual el cas de Piqué (ara per ara un jugador quasi que imprescindible a l’esquema de joc de l’equip) que el de Bartra (que ha jugat pocs partits encara que els que ha jugat ho ha fet força bé) o els de Montoya i Tello que sembla que aquest any no tenen la mateixa confiança que tenien amb Tito Vilanova.
Per acabar una darrera notícia que afecta al Barça però que res té que veure amb el que us he estat parlant fins ara. Segons informa el Periódico, Tata Matino s’ha emportat ràpidament a entrenar amb el primer equip a un jove jugador del filial que tot just acaba de debutar diumenge a la Segona Divisió A. El jove jugador va néixer a Barcelona però de pares de Mali i es diu Adama (quedeu-vos amb el nom) Segur que a hores d’ara també està molt feliç...