Al programa de la Graderia de la Cadena
SER debatien sobre la renovació d’alguns jugadors de la primera plantilla
del Barça. Són diversos els jugadors que tenen que renovar properament:
Iniesta, Piqué, Bartra, Montoya, Tello... (no sé si me’n deixo cap) Evidentment
cada jugador és un cas diferent i, per tant, les negociacions amb el club
estaran personalitzades a cadascú d’ells. Dels jugadors citats, alguns
han nascut a Catalunya i, per tant, se’ls hi suposa una estimació al club.
També Iniesta, pels anys que porta entre les diferents categories del club,
també declara estimar-lo.
Des de fa mesos Iniesta, a través del
seu representant, està negociant amb els representants del Barça amb la
finalitat de renovar el seu contracte. Al principi fins i tot es va especular
en que podria abandonar el Barça atret per alguna suculenta oferta d’un
club europeu de primera fila, però el propi Iniesta ho va desmentir en
una roda de premsa i va declarar el seu amor al Barça. I per què no s’ha
tancat encara la negociació? Simplement perquè el jugador de Fuentealbilla
vol més diners abans d’estampar la seva signatura al nou contracte. O
sigui, l’estimació al club i els euros són magnituds directament proporcionals:
a més milions (perquè de milions devem d’estar parlant, no?) més
estimació. I com més diners i més estimació, més felicitat! Dit
així tot sembla molt simple.
Quantes vegades heu escoltat dir a un
jugador quan acaba de fitxar per un club que està complint el somni de
la seva vida? I quantes vegades heu vist trist a un jugador abans de renovar
pel seu club? Si estic parlant de Cristiano Ronaldo? Sí, bé podria estar
parlant d’ell.
A clubs grans com el Barça o el Madrid,
difícilment veureu renovar a un jugador amb un contracte a la baixa. Com
a molt si està arribant al final de la seva carrera i sap que tindrà continuïtat
al club com a entrenador d’alguns dels equips inferiors del club o un
altre càrrec a l’organigrama tècnic.
Si el Barça (o un altre club) vol retenir
un jugador no pot fer una altra cosa que apropar-se al màxim a les pretensions
d’aquell. Ja sé sap que a tota negociació hi acaba havent un acostament
de posicions. L’equilibri entre el que el que demana el jugador i el que
ofereix el club serà sempre el punt en que s’acabarà signant el contracte.
Parlar de les renovacions dels altres
jugadors esmentats sembla innecessari, ja que en tots els casos (si fa
o no fa), el procediment és el mateix. Encara que dependrà molt del interès
del club a l’hora de voler-lo retenir. Evidentment no és igual el cas
de Piqué (ara per ara un jugador quasi que imprescindible a l’esquema
de joc de l’equip) que el de Bartra (que ha jugat pocs partits encara
que els que ha jugat ho ha fet força bé) o els de Montoya i Tello que sembla
que aquest any no tenen la mateixa confiança que tenien amb Tito Vilanova.
Per acabar una darrera notícia que afecta
al Barça però que res té que veure amb el que us he estat parlant fins
ara. Segons informa el Periódico, Tata Matino s’ha emportat ràpidament
a entrenar amb el primer equip a un jove jugador del filial que tot just
acaba de debutar diumenge a la Segona Divisió A. El jove jugador va néixer
a Barcelona però de pares de Mali i es diu Adama (quedeu-vos amb el nom)
Segur que a hores d’ara també està molt feliç...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada