Per a començar he de confessar que no sé si
aquests dos conceptes estan relacionats o no, però anem a imaginar que sí que
tenen que veure un amb l’altre.
La primera pregunta que em ve al cap és: Si
Catalunya fos independent, es faria igualment el transvasament de l’Ebre.
Un dels arguments més empleat és el
principi de solidaritat entre comunitats. Entre les que, segons el govern,
són excedentàries i les que són deficitàries. De ser independents, penso,
aquest concepte ja no es podria aplicar. És més, si per l’Ebre quasi no hi
baixés aigua, perquè la resta de comunitats autònomes que hi ha abans d’arribar
a Catalunya: Cantàbria, el País Basc, la Rioja, Navarra i Aragó assequessin
el riu, Catalunya podria acudir a Europa a denunciar el fet i, segur, li
acabarien donant la raó. Això, donant per fet que Catalunya continuaria dintre
d’Europa encara que no formés part del govern d’Espanya.
La segona pregunta: El fet de que es vulgui
fer el transvasament, té que veure amb la voluntat del poble català sobre el
dret a decidir? Penso que no, ja que està demostrat que sempre que el PP
està al govern promou el transvasament de l’Ebre, ja sigui de forma explícita,
com l’any 2000 o de manera encoberta com ho està fent ara. Això sí, segurament,
si el govern de Catalunya fos del mateix color que el central, es a dir, del
PP, les formes serien unes altres. No dic que no es volgués fer igualment, però
les contraprestacions per a dur-lo a terme serien més grans i molt més
beneficioses per a Catalunya. Què consti que, personalment, estic en contra de
qualsevol compensació que ens donin a canvi de l’aigua, però no tothom pensa
igual.
I la tercera: S’acararia l’amenaça de
transvasament si Catalunya fos un estat independent? Evidentment que no.
Els transvasaments poden tenir molts de noms, però a l’hora de la veritat
sempre comporta endur-se aigua de l’Ebre cap a d’altres conques hídriques. Ara
mateix, el govern de Rajoy sembla que s’inclina per parlar de bancs d’aigua
o de reserves d’aigua.
Recordem que l’any 2008, quan Catalunya estava
governada pel tripartit (PSC, ERC i ICAV-EUA), es volia portar a terme el que
ells venien a denominar interconnexió de xarxes, es a dir, connectar el
sistema hídric gestionat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb el
d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL)
Quan des del territori es parlava de
transvasament encobert, el representants del nostre govern deien que no era
cert. Segons ell, l’aigua igual podia anar d’aquí cap allà com d’allà cap aquí.
Reversible com un midó –van arribar a dir-.
Igual és que ens prenen per babaus. Què és més
provable, què l’Àrea Metropolitana de Barcelona necessiti aigua o que sigui la
conca de l’Ebre la que pateixi set?
I per acabar, la cirereta. Des de fa
anys, la PDE ve denunciant que el canal Segarra-Garrigues és, de fet, un
transvasament d’aigua del Segre cap a Barcelona. Un aigua molt menys
contaminada que la que baixa pel tram final del riu, la qual cosa, encara que
no s’arribés a fer mai el Pla de Conca que promou el govern central, també
repercutiria de forma molt negativa en la qualitat de les aigües que ens
arriben al delta, ja que estarien molt més contaminades que no són ara.
Què preferiu, cops o bastonades? Potser molts de vosaltres preferiu, malgrat tot, ser independents. En
canvi jo sempre defensaré el nostre territori de qualsevol agressió, ja vingui
de Madrid o de Barcelona. Alguna diferència hi havia d’haver, no?
