INDEPENDÈNCIA I TRANSVASAMENT

 Per a començar he de confessar que no sé si aquests dos conceptes estan relacionats o no, però anem a imaginar que sí que tenen que veure un amb l’altre.

La primera pregunta que em ve al cap és: Si Catalunya fos independent, es faria igualment el transvasament de l’Ebre.  

Un dels arguments més empleat és el principi de solidaritat entre comunitats. Entre les que, segons el govern, són excedentàries i les que són deficitàries. De ser independents, penso, aquest concepte ja no es podria aplicar. És més, si per l’Ebre quasi no hi baixés aigua, perquè la resta de comunitats autònomes que hi ha abans d’arribar a Catalunya: Cantàbria, el País Basc, la Rioja, Navarra i Aragó assequessin el riu, Catalunya podria acudir a Europa a denunciar el fet i, segur, li acabarien donant la raó. Això, donant per fet que Catalunya continuaria dintre d’Europa encara que no formés part del govern d’Espanya.    

La segona pregunta: El fet de que es vulgui fer el transvasament, té que veure amb la voluntat del poble català sobre el dret a decidir? Penso que no, ja que està demostrat que sempre que el PP està al govern promou el transvasament de l’Ebre, ja sigui de forma explícita, com l’any 2000 o de manera encoberta com ho està fent ara. Això sí, segurament, si el govern de Catalunya fos del mateix color que el central, es a dir, del PP, les formes serien unes altres. No dic que no es volgués fer igualment, però les contraprestacions per a dur-lo a terme serien més grans i molt més beneficioses per a Catalunya. Què consti que, personalment, estic en contra de qualsevol compensació que ens donin a canvi de l’aigua, però no tothom pensa igual.

I la tercera: S’acararia l’amenaça de transvasament si Catalunya fos un estat independent? Evidentment que no. Els transvasaments poden tenir molts de noms, però a l’hora de la veritat sempre comporta endur-se aigua de l’Ebre cap a d’altres conques hídriques. Ara mateix, el govern de Rajoy sembla que s’inclina per parlar de bancs d’aigua o de reserves d’aigua.

Recordem que l’any 2008, quan Catalunya estava governada pel tripartit (PSC, ERC i ICAV-EUA), es volia portar a terme el que ells venien a denominar interconnexió de xarxes, es a dir, connectar el sistema hídric gestionat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb el d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL)

Quan des del territori es parlava de transvasament encobert, el representants del nostre govern deien que no era cert. Segons ell, l’aigua igual podia anar d’aquí cap allà com d’allà cap aquí. Reversible com un midó –van arribar a dir-.      

Igual és que ens prenen per babaus. Què és més provable, què l’Àrea Metropolitana de Barcelona necessiti aigua o que sigui la conca de l’Ebre la que pateixi set?

I per acabar, la cirereta. Des de fa anys, la PDE ve denunciant que el canal Segarra-Garrigues és, de fet, un transvasament d’aigua del Segre cap a Barcelona. Un aigua molt menys contaminada que la que baixa pel tram final del riu, la qual cosa, encara que no s’arribés a fer mai el Pla de Conca que promou el govern central, també repercutiria de forma molt negativa en la qualitat de les aigües que ens arriben al delta, ja que estarien molt més contaminades que no són ara.

Què preferiu, cops o bastonades? Potser molts de vosaltres preferiu, malgrat tot, ser independents. En canvi jo sempre defensaré el nostre territori de qualsevol agressió, ja vingui de Madrid o de Barcelona. Alguna diferència hi havia d’haver, no?